30 anys que ens va deixar Pedrolo.

A Manuel de Pedrolo cal recordar-lo sempre. I més avui, quan fa 30 anys que ens va deixar, víctima d'un càncer, a l'edat de 72 anys. Se'l considera l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, i a més, sempre compromès amb el país i la classe treballadora, qüestió que el va convertir en l'escriptor català més censurat per les autoritats franquistes, a banda de les seves opinions "indecoroses" sobre religió, sexe, o política.

"La derrota només desmoralitza aquells que no saben veure-la com un entrenament de cara a una victòria futura. Però tampoc no es qüestió d’entrenar-se durant tota la vida."

Valls: quan de tu s'allunya d'enyorança es mor.

Un concert-vermut a la Plaça del Blat l'any 2018.

Si fa uns pocs dies parlava de l'enyorança que em produïa no poder ser a La Patum de Berga, aquest Sant Joan he recordat la meva estimada Valls, on fa molts anys que celebrava la nit de Sant Joan i la Festa Major d'aquesta vila, capital de la comarca de l'Alt Camp. Una de les millors Festes Majors dels Països Catalans, on els castells són figura central destacada, però que compta amb molts més grups de cultura popular, i una agenda d'actes espectacular que fa sortir tota la gent del poble, i més, als carrers i places. I on s'hi poden escoltar algunes de les millors bandes de música del moment, i de veteranes (no faig la llista perquè no acabaria). Ah! I menjar tapes al malva! Però sens dubte, el millor de Valls, la seva gent. Una mica sonats, però molt bona gent, com diria el Masferrer.

Fins l'any vinent!!

El "temazo" del dimecres. Ai Ai Ai - "Sant Joan".

Bona Diada Nacional de Sant Joan!!

Una mica de rumbeta catalana per animar la festa, amb els graciencs Ai Ai Ai. Uns mites de la rumba catalana, en actiu des de l'any 1991. Al format original hi havia l'actual líder dels Sabor de Gràica, "Sicus" Carbonell que va ser substituït per l'actor terrassenc Miquel Górriz, i també un dels músics del malaguanyat Gato Pérez, el Pep Lledó. I a la guitarra un altre gitano català, el Rafalito Salazar, familiar del Peret.

Aquesta cançó s'incloïa a l'àlbum "Esperit de vi" publicat l'any 1998.

Com peix a l'aigua.

Foto del meu col·lega Miquel que treballa al Qsport.

Ahir, després de més de 4 mesos sense poder fer-ho, vaig anar a la piscina del club. Vaig haver de seguir un complicat protocol de reserva, per mitja hora de carril individual i una estona a la piscina exterior (o oasi). I no vaig notar gaire la inactivitat a l'aigua, ja que vaig fer 60 piscines (normalment en faig 70) de 20 metres de llarg amb les mateixes sensacions, si fa no fa, de quan ens van prohibir fer-ho. Potser una mica de mareig quan feia l'estil esquena, però només les primeres braçades. De fet la inactivitat era solament aquàtica, ja que d'esport ja fa temps que en practico.

Em sembla que ja em queden poques coses per recuperar la normalitat. Potser els castells, però aquesta activitat em penso que no la tornaré a practicar fins l'any vinent.

Dames de la cort a cavall.

Li Gonglin, Segle XI, Dames de la cort a cavall (original de Zhang Xuan).

- Oye, Felipe, como se enrolla tu padre, ¿no? Vaya viajecito nos estamos pegando!

+ ¿Qué te parece Leti? Y aún nos quedan un par de meses de vacaciones!!

- ¿Un par de meses? Como si lo que haremos después del viaje fuera trabajar... jaja!

+ Bueno, pero debemos representar a nuestro país y a nuestro amado pueblo allá donde nos llamen.

- Ya ves! Te vas a deslomar, pobrecito... jajaja. Que no has dado un palo al agua en tu vida chico.

+ Oye, no exageres que yo he tenido que estudiar mucho. Y no he parado de viajar y de asistir a actos en representación de España!

- Venga hombre! Si te regalaron el título por ser quien eras. Y lo de los actos... si eso es trabajar... menuda vidorra nos espera!

+ Ya me lo dirás cuando seas reina. Quizás no opinarás igual...

- Ay cariñete. Vuelve a decir eso de "reina", por favor! Qué bien que suena en mis orejas!

+ Bueno, bueno, no te emociones que aún nos quedan unos años de principes. Mis papas aún son jovenes y supongo que querrán seguir reinando muchos años.

- Venga, venga. No seas pesimista que tu padre ya no se aguanta los pedos. Además, la mierda le sale por las orejas y cualquier dia la prensa la destapa y nos proclaman reyes para evitar que se desate el caos.

+ Oye, pero no hables tan fuerte a ver si te van a eschuchar tus damas.

- Tu no te preocupes que estas, con el sueldo que ganan, más les vale tener la boca cerrada.  

I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de juny.

Comença l'estiu, comença la nova normalitat.

Aquesta matinada hem estrenat l'estació estiuenca i, alhora, la "nova normalitat" després de més de tres mesos de confinament i desescalada. Veurem què triga a rebrotar el coronavirus amb platges, discoteques, restaurants, parcs d'oci i de consum plens. I amb gent de tot arreu ja que s'han obert fronteres per atreure novament el turisme (principal font d'ingressos de l'estat en aquestes èpoques de l'any) i una de les principals fonts de contagis. Que Déu ens agafi confessats!

Apa doncs, bon estiu, i actueu amb "normalitat" (la nova).

Bye bye Xile?

Fa un parell de dies la companyia aèria que havia de dur-me aquest estiu a Xile, Level, es va declarar en fallida. Si ja veia complicat travessar l'Atlàntic aquest estiu a causa de la situació d'alarma amb el Covid, aquesta notícia sembla que acaba de confirmar-me la impossibilitat del viatge. Ara tocarà anar darrera la companyia perquè em tornin els calés o em donin alguna alternativa per poder volar més endavant. També hauré de replantejar les vacances d'estiu, que molt probablement no podran ser en cap destí transoceànic. Potser serà el moment oportú per començar a amortitzar la furgoneta que vaig adquirir a finals de febrer.