Injeccions.

 

  

Més enllà de la Covid19, aquest estiu el recordaré per haver-me enfrontat amb una de les meves pors històriques: les injeccions. Tanmateix, he de reconèixer que tan sols es tracta d'un petit avenç, ja que aquests dies de ruta per la Terra Alta he hagut d'injectar unes quantes injeccions a la panxa, d'aquestes perquè no se't coaguli la sang, a una amiga a qui van operar del genoll fa pocs dies. Jo que no m'atrevia ni a mirar quan injectaven algú... En tot cas, val a dir que la mida de l'agulla, i la zona d'injecció ho feien menys desagradable. 

M'he descobert capaç d'injectar una agulla a algú. No em veig capaç encara d'injectar-me-la a mi mateix, i encara tremolo davant la possibilitat que m'hagin de punxar pel que sigui, però he de reconèixer que estic força orgullós de mi mateix d'aquest petit pas endavant.

El "temazo" del dimecres. Follim Follam - "Oda a la merda".

 

 

 

Els Follim Follam van ser un grup sorgit de l'Escola de Teatre de Terrassa que va editar 3 discs entre els anys 89 i 94 sota el títol de "Cançons Porques 1, 2 i 3". Entre els seus membres hi havia destacats actors reconeguts avui dia per la seva aparició a sèries de TV3 o als teatres.

Aquest vídeo va ser gravat a la Plaça Didó de Terrassa on hi ha la seu de l'Institut del Teatre i la Sala Muncunill d'exposicions artístiques.

Tour per la Terra Alta, el Priorat i el Matarranya.

 

Molins de vent prop de Vilalva dels Arcs.

Aquesta darrera setmana he continuat el meu tour per terres catalanes amb una ruta per terres del Priorat, la Terra Alta i el Matarranya. Terres de vinyes, oliveres, atmetllers, cingleres, rius i llacs, trinxeres, molins, i a més a més, poc poblats en general.

La Fontcalda.

Pantà de Pena.

Els Estrets d'Arnes. Toll Blau.

Vallderoures.

Assús de Lledó.

Siurana.

Les Olles de Bot.

Porrera.

Pantà de Siurana.

Cooperativa de Gandesa.

El "temazo" del dimecres. Valtònyc - "No al Borbó".

Avui tocava recordar la cançó que va dur en Josep Miquel Arenas "Valtònyc" a l'exili belga. Una cançó escrita a l'abril del 2012 per al programa televisiu de l'actual vicepresident del govern, Pablo Iglesias, anomenat La Tuerka. Quin paperot també el del líder republicàhaha!!

El nivell d'ignomínia i de descrèdit de l'estat espanyol no té límits, i mentre un cantant de rap és perseguit per la justícia per expressar veritats com temples, permet que el rei emèrit corrupte i lladre fugi cap a l'estranger quan està sent investigat per delictes gravíssims.

Los Borbones son unos ladrones! (entre altres coses dolentes).

Un altre Borbó que fa les maletes.

Ahir, la casa reial espanyola va fer pública la carta del rei emèrit, Juan Carlos de Borbón, on exposava al seu fill, actual monarca, les raons que el feien marxar d'Espanya. Ho fa, en paraules seves, amb el convenciment de prestar el millor servei als espanyols. Haha, se'ns pixen a la cara i diuen que plou. I el més trist de tot és que, molt probablement, una majoria d'espanyols votaria a favor de mantenir al capdavant del país veí aquesta colla de paràsits, vividors, i corruptes. Tot per mantenir la sacrosanta unitat de la pàtria espanyola.

Paella per a mi.

M'encanta la paella marinera i els arrossos en general. Us ho havia explicat? Doncs ja ho sabeu. Cada dia més. S'està convertint en un dels meus plats preferits, i en les trobades socials, s'està convertint en l'àpat estrella. Mireu si m'agrada que porto quatre dies seguits dinant paella: dijous amb les tietes a "La cuina d'en Brichs", un restaurant terrassenc on fan uns arrossos per llepar-se els dits; divendres vaig repetir amb les sobres del dia anterior; dissabte a Vacarisses en una trobada amb amics a casa de la Sònia; i ahir a casa dels pares, un arròs mariner a la cassola difícilment millorable.

I si anés una mica més enrere, no massa, encara podria ampliar la llista entre arrossos negres (un parell al Club Nàutic de l'Ampolla, i un altre a Lo Pati d'Agustí a Poblenou del Delta); fideuà i paella marinera a Lo Pati d'Agustí; i al buffet lliure "Gaya" de Deltebre una miqueta d'arròs també vaig fer, tot i que l'especialitat és el marisc; i perquè al Càmping Eucaliptus no feien arròs per a un que si no...

Un juliol per menjar-te'l.

Com no he d'agafar quilos jo a l'estiu? Des que va acabar el confinament ja en van 5 com a mínim! Segur que al setembre tornaré a la "normalitat" dels àpats a casa i la reducció calòrica. Ara per ara, la meva vida social no m'ho permet (ni ganes).