Fer muntanya s'està convertint en oci de masses.

 

Cim de l'Everest al maig del 2019.

Excursionistes avui a La Pica d'Estats.

 

Entre aquestes dues fotos hi ha un any i escaig de diferència, i uns 10.000 quilòmetres de distància. La primera està presa al cim de l'Everest al maig del 2019, i la segona és d'avui mateix al cim de la Pica d'Estats, el més alt de Catalunya.

És evident que no es pot comparar l'ascensió de la muntanya més alta del món amb l'ascensió a la Pica, però el fet que m'agradaria destacar és que l'activitat física a la natura, com a oci, està patint dels mateixos problemes que altres activitats d'oci com puguin ser el turisme, la música en viu, o algunes festes populars molt conegudes.

La veritat, no em sembla una activitat molt desitjable pujar al cim d'una muntanya amb centenars de persones per avançar o que t'avancen. Un any té molts dies, i segur que es pot trobar un dia amb molta menys gent. Sense gent segurament serà impossible, però tampoc cal fer-ho el dia que saps que hi anirà tanta gent.

Un altre tema és la necessitat que ens creem per tenir el retrat que certifica gràficament que hem assolit un repte. La imatge d'avui a la Pica ens mostrava una filera de gent fent cua per poder-se fotografiar al costat de la creu que hi ha al cim. Reconec que a mi també m'agrada fer-ho, però no sé jo si tindria tanta paciència i ànims com per quedar-me fent cua.

Bona Diada.

 

El "temazo" del dimecres. Núria Feliu - "El cant del poble".

 

Demà passat és la Diada Nacional de Catalunya i volia dedicar el "temazo" dels dimecres a la nostra pàtria. I quina millor cançó i quina millor interpret per a una data tan senyalada. El Cant del Poble, obra de Josep Maria de Sagarra, i amb música original d'Amadeu Vives, fou pensada per esdevenir himne nacional de Catalunya amb la proclamació de la República Catalana per Macià l'any 1931. 

La cantàvem de petits a casa i l'escoltàvem amb algun d'aquells discs que regalaven els de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, i recordo haver-la escoltat un bon grapat d'ocasions a les caramelles de Viladecavalls. 

Visca Catalunya Lliure!!!

Glòria, catalans, cantem,
cantem amb l'ànima!
Un crit i una sola veu:
visca la pàtria!
La nostra terra és redimida.
El gran moment és arribat.
Fora els ultratges. Lluny la mentida.
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!
Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta.
Voli sobre el front d'estel
de la senyera!
Tenim les venes per estimar-la
i en la tempesta del combat
tenim els braços per defensar-la.
Ningú ens prendrà la llibertat!

Nostàlgia.

 

Una festa al local dels Minyons de Terrassa.

Una de les coses que se més he trobat a faltar aquest estiu, més enllà del tradicional viatge a l'estanger, ha estat la manca de concerts, Festes Majors, festivals, i tota mena d'actes socials als que solia assistir. Començant pel Festival de Jazz de Terrassa, La Patum, Sant Joan a Valls, la Festa Major de Terrassa, les Santes de Mataró, Ullastrell, Vilanova, Vilafranca, Manresa, Granollers, etc., etc.

No em puc imaginar un 2021 com aquest 2020. Necessito tornar a escoltar música en directe, al carrer, i envoltat d'amics i coneguts. Compartir riures i cerveses, parlar de castells, gaudir de la cultura popular d'arreu del territori. 

Vinga ànims. Trobeu el vaccí aviat!

 

Un curs ple d'incògnites i de neguits.

 

Us seré sincer, a una setmana de començar el nou curs, puc afirmar que es tracta de l'inici de curs menys motivant de la meva vida professional com a mestre. Les circumstàncies en que tornem a l'escola, en plena pandèmia de la Covid19, i les estrictes normes de seguretat per tal d'evitar contagis (distanciament, mascareta, higiene constant, grups bombolla, pèrdua d'especialistes i reducció de les matèries artístiques i de moviment), fan preveure un curs ple d'incomoditats, temors, i manca de tot allò positiu i necessari que requereix l'educació de les criatures: contacte per establir vincles afectius, joc/treball cooperatiu, relació entre criatures diverses, expressió/gestió de les emocions (amb una mascara que tapa mitja cara això serà molt més complicat), manipulació/experimentació amb múltiples objectes, aprendre a compartir, fer activitats fora l'escola, colònies, etc.

En fi, creuem els dits perquè tot vagi bé i puguem iniciar i acabar el curs amb normalitat, i confiem que aviat tot torni a la "normalitat". Tampoc és que la normalitat que teníem m'agradés massa, però és que amb la Covid encara m'agrada menys.

"Unorthodox": la fugida d'una noia d'una comunitat jueva ultraortodoxa.

 

Acabo de veure aquesta sèrie de Netflix basada en la història real de Deborah Feldman, una jove jueva que va fugir als 19 anys, al cap d'un any del seu matrimoni pactat, de la comunitat ultraortodoxa de Williamsburg (EEUU) on vivia per anar a cercar la mare a Berlín. Són tan sols 4 capítols d'uns 50 minuts de durada, centrats en la fugida desesperada de la protagonista (Esty a la sèrie) i les dificultats per sobreviure en una societat tan diferent a la seva com la berlinesa, i el pla de cerca i retorn que emprèn el seu marit amb el suport dels líders de la comunitat ultraortodoxa.

Molt recomanable. I amb possibilitats de una segona temporada diuen.

Roman (de moment).

 

Sembla que el serial Messi s'ha acabat definitivament, ja que el crac argentí ha declarat en una entrevista televisiva que no vol anar a judici amb el club de la seva vida i que compliria l'any de contracte que li queda.

És una llàstima que el tema hagi arribat fins a aquest extrem. I encara més llastimós que Messi s'hagi cansat d'estar al Barça i volgués provar sort en una altre club davant la realitat actual blaugrana, amb una directiva que esta portant al club pel pedregar. Tot i que alguna part de culpa deuen tenir els jugadors també...

El cert és que de cara al curs vinent caldrà fer un bon grapat de retocs, altes i baixes, per garantir una plantilla competitiva i amb fam de títols. Segur que Koeman amb la seva experiència i coneixements pot liderar aquest canvi. I tant de bo Messi recuperi la il·lusió per tornar a gaudir a la gespa del Camp Nou, aixecar títols, i allargar la seva màgia alguns anys més.