Una jornada esportiva moguda.

 

La jornada d'ahir ens va deixar tres imatges per al record del món de l'esport. En primer lloc l'acte d'entrega de les 20.731 signatures (20.687 després del recompte) recollides pels promotors de la moció de censura contra el President del Barça, Josep Maria Bartomeu, a les instal·lacions del Camp Nou. En necessitaven 16.500 per tirar endavant la moció de censura, i les han assolit amb escreix.

Per altra banda, ahir també, el saltador de perxa suec Armand Duplantis, de tan sols 20 anys, va superar un rècord amb més de 26 anys d'història al superar el llistó dels 6'15 m. a la Diamond League a Roma, superant la llegendària marca de 6'14 m. establerta l'any 1994 per l'ucrainès Sergey Bubka.

I en darrer lloc, un fet poc habitual en les curses ciclistes que es va dona a l'etapa d'ahir del Tour de França. Dos corredors d'un mateix equip van creuar la línia de meta plegats després d'una llarga escapada. Van poder entrar relaxadament i gaudint de la seva gran victòria ja que els principals perseguidors van arribar gairebé dos minuts després. Es tractava dels corredors de l'equip Ineos, el polonès Michael Kwiatkowsky, i l'equatorià Richard Carapaz. Finalment, va ser el polonès qui va entrar amb uns centímetres d'avantatge.

Un altre President de la Generalitat jutjat per la (in)justícia espanyola.

 

Aquest matí el MHP Quim Torra ha hagut d'anar a Madrid a declarar al Tribunal Suprem per l'acusació de desobediència a la JEC per haver mantingut penjada la pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics catalans durant la campanya de les eleccions espanyoles de l'abril del 2019.

El President Torra se suma a la llarga llista de presidents de la Generalitat (o Mancomunitat) que han patit la repressió de l'estat espanyol al llarg de la història. Tan sols els socialistes Maragall i Montilla no han patit aquesta repressió, i per algun motiu serà...

És evident doncs que fins que no assolim la independència l'estat espanyol continuarà jutjant, empresonant, enviant a l'exili, o afusellant, si cal, qualsevol President que gosi desobeir o saltar-se les lleis del règim.

Contra la repressió tan sols hi ha una solució: INDEPENDÈNCIA!

El "temazo" del dimecres. Kultur Shock - "Taiyou".

 

Els Kultur Shock són una banda de punk-rock i metal amb influències balcàniques nascuda l'any 1996 a la ciutat de Seatle. Entre els integrants de la banda hi ha músics bosnis, búlgars, i nord-americans. Els vaig veure, com a mínim en una ocasió a la sala Faktoria d'Arts de Terrassa a finals dels 90's o principis del segle 20. Si t'agrada la canya i la música balcànica, gaudiràs amb aquest grup.

Mor Josep Antoni Fernández "Fer", un dels millors ninotaires catalans.

 

Imatge cortesia del Ramon Codinas.

Ahir ens va deixar el Fer, un dels millors ninotaires del nostre país. Portava prop de 40 anys dibuixant per a la revista "El Jueves" on hi feia les "Historias Fermosas". Des del 1987 feia la tira còmica del diari Avui, i el novembre de l'any 1993 va dedicar aquesta vinyeta als Minyons de Terrassa després de carregar el primer 2d9fm de la història. Ens va agradar tant que la colla va dissenyar unes samarretes de color malva amb aquest dibuix. Jo encara la guardo i me la poso en ocasions especials per no gastar-la massa. Un gran record en lo casteller i en lo artístic.

DEP.

Tornada a l'Escola menys escola.

 

Arribada de la canalla a l'escola aquest matí (Foto: Mon Terrassa).

Per fi ha arribat el dia. Després de 6 mesos (amb el parèntesi brevíssim del juny) amb les escoles buides, avui s'han tornat a omplir de canalla. La majoria amb la il·lusió del retrobament amb els companys i de tornar a trepitjar l'escola. Una il·lusió que s'ha esvaït ben aviat quan s'han adonat que res era com sis mesos enrere. Distanciament, mascareta, materials individuals, comunicació complicada, esbarjo retallat tant en temps com en diversió, etc. etc.

Afortunadament, enguany estaré treballant a mitja jornada i no faré de tutor. Una mica d'anglès, una mica de castellà i algun reforç. Tranquil. Ja he comentat en alguna ocasió que enguany estic menys motivat que mai, i que he de fer grans esforços per veure-hi la part positiva de tot plegat. Potser per a molts infants de la meva escola sempre serà millor la "merda" actual que no pas romandre a casa desatesos o mal alimentats. No tots els infants tenen uns progenitors que estiguin per ells, i els donin afecte. En tot cas, qualsevol semblança a l'escola que coneixíem fa un any amb l'actual, és pura coincidència.

Sempre es parla de la "il·lusió" per tornar a l'escola que té la canalla a l'inici del curs. Jo aquesta no l'he vist gaire. Ara bé, ganes que acabés la jornada escolar per tornar a casa, moltes.

Fer muntanya s'està convertint en oci de masses.

 

Cim de l'Everest al maig del 2019.

Excursionistes avui a La Pica d'Estats.

 

Entre aquestes dues fotos hi ha un any i escaig de diferència, i uns 10.000 quilòmetres de distància. La primera està presa al cim de l'Everest al maig del 2019, i la segona és d'avui mateix al cim de la Pica d'Estats, el més alt de Catalunya.

És evident que no es pot comparar l'ascensió de la muntanya més alta del món amb l'ascensió a la Pica, però el fet que m'agradaria destacar és que l'activitat física a la natura, com a oci, està patint dels mateixos problemes que altres activitats d'oci com puguin ser el turisme, la música en viu, o algunes festes populars molt conegudes.

La veritat, no em sembla una activitat molt desitjable pujar al cim d'una muntanya amb centenars de persones per avançar o que t'avancen. Un any té molts dies, i segur que es pot trobar un dia amb molta menys gent. Sense gent segurament serà impossible, però tampoc cal fer-ho el dia que saps que hi anirà tanta gent.

Un altre tema és la necessitat que ens creem per tenir el retrat que certifica gràficament que hem assolit un repte. La imatge d'avui a la Pica ens mostrava una filera de gent fent cua per poder-se fotografiar al costat de la creu que hi ha al cim. Reconec que a mi també m'agrada fer-ho, però no sé jo si tindria tanta paciència i ànims com per quedar-me fent cua.

Bona Diada.