80 anys de l'entrada del Rafael Catot Sallas al camp de Mathausen.

 

Ahir, 13 de desembre, es van complir 80 anys de l'entrada de l'exiliat monistrolenc Rafael Catot Sallas al camp d'extermini de Mathausen (Àustria). El Rafael, era el tercer de 8 germans: Teresa, Antònia, Rafael, Francisco, Albert, Valentí, Carme i Regina. Les dues germanes nascudes abans que ell van morir fins i tot abans que ell hagués nascut. La petita va morir amb 19 anys pocs mesos després de travessar la frontera amb França fugint de la persecució franquista.

Ell va resistir més d'un any i mig a Mathaussen, concretament al camp de Gusen. Suposo que devia acabar extenuat de treballar com un esclau per als nazis, picant pedra i carregant-les.

Pel que sé, està previst que a Monistrol se li reti homenatge amb un acte on se li col·locarà una "Stolepersteine", una mena de llamborda amb inscripció de l'homenatjat. 

Potser algun dia m'animo a fer una entrada explicant la dramàtica història d'aquesta família que em toca de prop.

Santa Llúcia ens conservi la vista.

 

Avui és el dia de Santa Llúcia, la nit més llarga de l'any segons el calendari julià, i la patrona dels cecs i els que tenen algun mal de la vista. Espero que Santa Llúcia em conservi molt de temps la bona vista per no perdrem les meravelles que hi ha en aquest món...

Estrena al refugi del Catllaràs.

 

Refugi lliure del Catllaràs.

El passat dilluns vaig fer una escapadeta amb uns amics a la serra del Catllaràs (Berguedà), a un refugi lliure de muntanya on no hi havia estat mai abans tot i que tinc amics que hi han estat en diverses ocasions. Va ser, doncs, la meva estrena oficial. I quina estrena...

Vaig arribar el dilluns al matí en un dia fred i assolellat. Alguns amics ja hi eren i havien començat a fer foc a la llar de foc del refugi, quelcom imprescindible i màgic. 

La primera anècdota interessant de l'estada va venir ben d'hora. Estava traient coses de la meva furgoneta quan veig que para un cotxe que passava pel camí i surt un noi que em saluda. Resulta ser un col·lega de Terrassa de tota la vida, el Toni Mampel, minyó i guarda forestal al parc de Sant Llorenç. Ens explica que és per allà per un estudi sobre el gat fer de la zona, que col·loquen càmeres per mirar d'enregistrar-lo i fer-li seguiment. En aquestes que el Timi, un dels amics meus allà present, que també coneix el Toni, li explica que feia un parell de dies que s'havia trobat a Terrassa una vella amiga en comú amb qui feia molts anys que no es trobava, l'Olga. I just acaba de fer-li el comentari, que l'acompanyant del Toni salta i diu "és la meva dona". És petit el món... i Terrassa més!

L'altre gran anècdota de l'estada va ser la nevada que ens va caure la nit de dilluns a dimarts. Érem a dins del refugi quan algú que devia sortir a pixar ens va avisar que ja nevava. Quin espectacle! Feia temps que no veia caure neu, i de nit en aquell emplaçament va ser màgic. En poques hores la neu caiguda va fer una manta sobre el terra, i ens vam animar a sortir a recollir més llenya per la llar de foc sota, i sobre, la neu. Quina excursió! Brutal! Podeu veure alguna foto més avall.

Vaig estrenar-me també dormint a la furgoneta en una nit freda. No sé exactament la temperatura exterior, però calculo que sota zero. I amb la furgoneta coberta d'uns centímetres de neu. He de dir que entre el nòrdic i una manta per sobre, no se'm va fer gens dur, tot i que qualsevol moviment del cap al coixí em recordava que fora del nòrdic fotia molta rasca.

L'endemà l'espectacle era magnífic. Una capa blanca per tot arreu i el sol que va aparèixer per donar-li una mica més, si cap, de lluentor. Vam aprofitar l'espectacle per fer una excursioneta fins al mirador del Roc de la Lluna, des d'on hi ha unes vistes espectaculars del Berguedà i de diferents serralades més al nord (Pedraforca, Cadí-Moixeró, Puigmal...).

Les aventures no van acabar amb aquesta excursió. L'estada encara ens havia de portar una darrera sorpresa. Just a l'hora de marxar (vam voler marxar abans que es fes fosc per evitar que la pista s'acabés glaçant i complicant la conducció) un dels vehicles amb que havíem de marxar tenia una roda punxada. Sort que el Christian es va arremangar i en un pim-pam va tenir la roda canviada.

No us he explicat res de l'arròs de muntanya que vam dinar, de les castanyes pel vespre, les partides de dominó, la cerca del tió, les aparicions d'excursionistes, de motociclistes, de 4x4... Un dia i mig a la muntanya i em van passar més coses que una setmana sencera a Terrassa.

Aquesta entrada va dedicada al Timi, que sé que l'estava esperant, i que a dia d'avui es troba hospitalitzat recuperant-se d'un ensurt. Espero poder fer moltes més excursions com aquesta amb ell en el futur.

Refugi gaudinià del Catllaràs.

Mirador del Roc de la Lluna.

El Berguedà i el Pedraforca al fons.

La Pobla de Lillet.

El "temazo" del dimecres. The Pengüins (Reggae per Xics) - "La massovera".

 

El passat dijous vaig tornar a trepitjar una sala de concerts després d'estar més de 10 mesos sense fer-ho. El darrer va ser a l'Auditori de Sant Cugat on tocaven els Obeses acompanyats de la Cobla Jove de Berga i el Cor d'Obeses. En aquesta ocasió va ser un concert en sessió matinal, a la sala Rasa 64 (antiga sala Faktoria d'Arts), en un concert per a la mainada dels The Pengüins, amb el seu espectacle Reggae per Xics. Un concert amb el públic assegut en cadires, per bombolles familiars, i que es va fer una mica estrany per la fredor de tot plegat. En tot cas, em va agradar veure aquest espectacle del que tant m'havien parlat i que fa les delícies de la canalla.

Comunió de Rah i Bacus.

 

El sol i el vi ens alegren i milloren la vida. I en ocasions s'entremesclen i conformen espectacles únics i efímers.

 

Foto: Christian Llorca.

Queen's Gambit.

 

Ahir vaig acabar de mirar-me la sèrie de la que tothom parla, Queen's Gambit (gambit de dama), una sèrie nord-americana d'una sola temporada, amb set capítols, produïda per Netflix. La sèrie gira al voltant del món dels escacs, i està protagonitzada per una jove orfe amb un extraordinari talent per aquest joc, però amb un bon grapat de traumes infantils que l'acompanyen fins l'edat adulta i que condicionen tant les seves relacions afectives, socials, i fins i tot a l'hora de jugar campionats.

Una gran sèrie que m'ha reactivat l'interès per aquest joc tan antic i del que tant s'ha escrit. Vaig enganxar-me molt durant el confinament i ara feia un temps que l'havia abandonat. Em penso que torno a tenir ganes d'escacs.

5 de 5.

 

Bon partit del Barça ahir a Budapest, al camp del Fenercvaros (0-3), en el cinquè partit de la fase de grups. Sense Messi, ni Coutinho, ni Ter Stegen, que es van quedar a Barcelona descansant, l'equip va saber portar el ritme del partit, creant nombroses ocasions, sensació de perill, i ordre defensiu. Cal destacar el bon to d'alguns jugadors que han estat el centre de les crítiques de mots aficionats en els darrers temps: Griezmann i Dembélé sobretot, però també Alba, Busquets, o Pjanic. Els francesos van completar un partit molt complert, amb un golet cada un (Braithwaite va completar la golejada), i amb molt bones sensacions.

Personalment, tinc moltes ganes de veure la millor versió de Dembélé. Va destacar al Borussia de Dortmund on era una autèntica fletxa a l'atac i on destacava també pel seu xut amb les dues cames. A Can Barça no ha acabat de brillar com allà, potser per la mala ratxa de lesions que ha patit. Tan de bo s'acabi la malastrugança i tornem a veure el millor Dembélé.

I pel que fa a l'altre francès, doncs porta una ratxa positiva de cinc partits marcant, i ja sabem que els davanters viuen del gol. Mai al Barça havia tingut una ratxa com l'actual, i sembla que es va deixant anar al camp. Ahir, a més, sense Messi al costat va exercir una mica de líder i va poder moure's amb més llibertat pel camp, des de la posició de fals nou, just darrera del davanter centre, Braithwaite, que va fer una feina encomiable movent-se sense parar per totes bandes a l'àrea i portant de cul els defenses centrals de l'equip hongarès. I també cal destacar la seva tasca defensiva pressionant els defenses a la sortida de la pilota.

Gran Barça ahir. 5 partits de la fase de grups, i cinc victòries. A veure si continua la ratxa.