Boumort: la brama del cèrvol.

 

He passat el pont del genocidi espanyol dels pobles indígenes americans amb la Jèssica i el Rubèn a la serra de Boumort, entre el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. Concretament hem estat fent nit(s) amb les furgos a l'àrea d'Esplà on hi ha un refugi lliure a 1500 i escaig metres d'altitud. Una zona preciosa on contemplar el vol dels voltors, escoltar bramar els cèrvols, visitar una trinxera de la guerra civil, una ermita, o collir bolets. I amb una climatologia que ha estat força bona. Gaudi i descoberta del territori.

Reobren les discos.

 

Ahir per la nit van reobrir les discoteques a Catalunya, després de més d'un any i mig tancades per la pandèmia de la Covid. Avui als noticiaris hem vist les imatges de les cues que es van formar als accesos de les discoteques amb la gent mostrant el passaport de vacunació, obligatori per accedir-hi. També hem vist algunes imatges de l'interior d'alguna discoteca amb gent ballant, bevent, i xerrant, en alguns casos sense tenir la mascareta ben col·locada.

Molts joves tenien una gran necessitat de poder sortir de nit i relacionar-se després de tants mesos sense poder fer-ho amb normalitat. I molts empresaris del sector tenien la necessitat de reobrir els seus negocies per poder sobreviure. 

Personalment, la notícia no em fa  una especial il·lusió ja que cada any que passa trobo menys a faltar les discoteques. Sí que tinc ganes d'anar de concert i de poder allargar alguna nit anant de festa a algun lloc, tot i que a la meva edat quasi que prefereixo els locals amb música ambient, taules i cadires. Fint i tot sento certa vergonya aliena quan veig els balladors a la pista. Coses de l'edat...

Tothom igual que Desigual!

 

Treballador de Desigual votant la proposta.

Els treballador de l'empresa de roba Desigual han votat la proposta de l'empresa de reduir un dia de feina a canvi d'una reducció de sou del 6'5%. El 86% de la plantilla ha validat la proposta i passaran a treballar 4 dies en comptes dels 5 que treballaven fins ara. 

Tant de bo que aquest tipus de jornada laboral s'estengui a moltes més empreses i sectors laborals i millori la qualitat de vida dels treballadors.

Jo fa temps que havia escoltat l'economista Arcadi Oliveres aquesta proposta per al repartiment del treball i de la riquesa, i és tot just el primer cas d'una gran empresa que aposta per aquesta formula. Segur que els seus treballadors milloraran la productivitat en el futur tenint un dia més festiu a la setmana.

El "temazo" del dimecres. Pomada - "Maria Mercè".

 

Els Pomada (Carles Belda i Helena Casas) van ser un grup que va fusionar la música tradicional amb sons electrònics i sàmplers de l'any 1995 al 2004. Van tenir cert èxit en els ambients catalanistes (casals, ateneus, cases okupades, i entitats de cultura popular vàries) a banda de festivals, i festes majors arreu del territori i a altres indrets. Al Belda encara l'hem continuat escoltant en diversos projectes musicals, ja sigui col·laborant amb altres músics o liderant projectes propis.

Un grup clau per entendre l'auge de les músiques d'arrel tradicional a finals dels 90's del segle passat.

Tornen les diades castellers a Terrassa.

 

Foto: Mireia Comas.

Ahir diumenge, gairebé dos anys després de la darrera actuació castellera (per la Diada de la colla del 2019), els Minyons vam tornar a exhibir-nos a la nostra ciutat, amb motiu de la IVa Diada de la Nova Atenes, celebrada enguany al Raval de Montserrat amb públic assegut i amb reserva prèvia, i un nombre limitat de castellers (160). Tampoc hi havia colles convidades, així que la diada va transcórrer amb molta agilitat i sense cap ensurt, ja que no vam passar dels castells de 7 pisos.

Malgrat les circumstàncies no ens permetes encara actuar com ens agradaria i amb tots els castellers que voldríem, reconec que em vaig emocionar tornant-me a vestir de minyó i anant xino xano cap a la plaça. I per descomptat les sensacions de tornar a estar envoltat dels companys i ocupar el meu lloc de contrafort a les pinyes, van ser molt agradables.

No vam passar dels castells de 7 pisos (3d7, 5d7, 4d7p i 4d7, més dos Pd5 i tres Pd4), però vam tornar a gaudir amb allò que tant ens agrada.

Fixesa ja!

 

Aquesta tarda se celebra a Barcelona una manifestació per l'estabilització de milers de treballadors interins públics, molts en situació de temporalitat de llarga durada, i contra el Decret Iceta que obre la porta a l'acomiadament massiu d'interins amb una indemnització pírrica.

l'1O, el dia que ens vam unir i vam guanyar.

 

Han passat 4 anys del referèndum de l'1 octubre i cada any quan arriben aquestes dates els records s'acumulen i el sentiment de ràbia i odi envers l'enemic (l'estat espanyols) creix uns graus. I també creix l'orgull pel que els catalans vam fer aquell dia, desobeint tot un estat putrefacte, demofòbic i catalanòfob. Malauradament, els dirigents polítics van preferir refredar l'ambient i mantenir els càrrecs de la Catalunya autonòmica, i no s'ha avançat gens en el camí cap a la independència.