El passat dissabte vaig tornar a gaudir de la música en viu a l'aire lliure a les Fires de Sant Narcís de Girona, a la zona de les Barraques, on van actuar els Ebri Knight i els emergents El Pony Pisador. Dos conjunts de l'escena catalana que hi peten força amb estils força connectats (diferents variants de música tradicional barrejada amb altres estils). Una gran nit de retrobada musical i també social. Quant ho he trobat a faltar!
Avui es compleixen 46 anys del meu naixement, i afortunadament, encara vaig com una moto. Bé, potser una moto amb menor cilindrada que fa vint anys, però també una moto amb major control i millor adaptació a l'asfalt. Aquí continuem amb els castells, la bici, la piscina, els concerts, els viatges i excursions, i gaudint del menjar i el beure...
Continuo vivint feliçment sol, treballant en allò que m'agrada (ja veurem si no ens foten a molts interins al carrer), gaudint de salut (tot i que el dolor als malucs és cada dia més present), i envoltat d'amics i família. Poc més puc demanar.
Ahir, dos anys després de la darrera ocasió, els Minyons vam tornar a fer castells a la Plaça del Vi de Girona amb motiu de les Fires de Sant Narcís. Una de les places més estimades pels minyons i on hem realitzat algunes de les nostres principals fites: primer 4d9 de l'època moderna l'any 1998, 3d10fm descarregat l'any 2014, primer pd8fm descarregat de la colla l'any 2008, 5d9f, 2d9fm, 4d9fp...
Ahir no va ser una jornada de grans castells degut al temps d'inactivitat forçosa del món casteller, però molts minyons no ens vam voler perdre la cita i vam tornar a gaudir del cúmul d'emocions que impliquen actuar a Girona: el caliu de la plaça. la generositat dels espectadors, el silenci respectuós quan puja un castell, les eixordadores celebracions quan es carrega i es descarrega, la bona sintonia entre colles...
Esperem tornar l'any vinent, i molts anys més, amb un programa de castells més ambiciós, a l'alçada del que Girona mereix. De moment, com a mínim, ja podem dir que hi hem tornat!
El passat dimecres hores després de la dolorosa derrota a Vallecas (1-0 contra el Rayo), la directiva del Barça va decidir anunciar l'acomiadament del tècnic holandès, Ronald Koeman després de poc més d'un any (va arribar l'agost del 2020) de la seva arribada. L'holandès no ha aconseguit aixecar els ànims de l'equip i elevar el seu joc al nivell que els culers esperaven, i en el que portem de temporada la dinàmica ha estat força negativa (encara no s'ha aconseguit guanyar cap partit lluny del Camp Nou i a la Champions la classificació per als vuitens penja d'un fil) i sense gaires expectatives de millora.
Personalment, tenia força fe en Koeman. M'agradava com a jugador i tenia esperances que aconseguís aportar noves idees al club i variants tàctiques. El cert és que la temporada passada van arribar a desplegar un futbol força atractiu i semblava que la cosa anava cap amunt, però el final de temporada (maig-juny) va ser terrible i una patacada moral important. I amb aquella sensació s'ha començat la present temporada, a banda dels nombrosos jugadors lesionats (Araujo, Dembélé, Ansu, Pedri, De Jong, Piqué...). No sé si serveix d'excusa, però no poder jugar amb els millor homes alguna cosa ha d'influir...
Em sap greu per l'holandès. Va deixar tota una selecció holandesa per venir a entrenar el seu estimat Barça i s'ha trobat un club en decadència amb una plantilla amb futur, però amb un present que convida poc a l'alegria i molt a la desesperació.
A veure qui porten per substituir l'holandès. Diuen que és a prop de fitxar el terrassenc Xavi. Fa temps que sona com a tècnic del primer equip, tot i que es veia un projecte a mitjà termini. Si ha de venir per aixecar l'equip pot passar com amb Koeman, i seria una autèntica pena que un jugador format a la casa i amb el passat gloriós de Xavi acabés com Koeman.
Aquest migdia s'ha celebrat a Barcelona la manifestació amb motiu de la jornada de Vaga del sector públic contra el decret Iceta i per l'estabilització dels treballadors interins. Sota el lema "Les que hi som, ens quedem", milers de treballadors públics (majoritàriament interins i alguns funcionaris fixes solidaris) hem recorregut el trajecte que separa la Plaça Urquinaona de Plaça Sant Jaume, baixant la Via Laietana amb una imatge força espectacular, malgrat que els sindicats majoritaris no secundaven la convocatòria.
Personalment, tant UGT com CCOO no em mereixen cap respecte (per espanyolistes i per ser sindicats verticals al servei del règim), però veure com la Intersindical no s'ha sumat a la lluita i a les mobilitzacions m'ha portat a prendre la decisió de donar-me de baixa del sindicat i cercar altres sindicats nacionals que defensin millor, o de manera més decidida, la causa dels treballadors interins públics.
Possiblement em repeteixo més que l'all, però és que ha arribat la tardor i per a mi la tardor va estretament relacionada als fruits de temporada, que són probablement els meus preferits de tot l'any. Especialment la castanya, cuita i acompanyada de moscatell, i la mandarina. Però també els moniatos, els bolets, les peres, la carabassa o les carxofes.
A la tardor també recupero els àpats amb vi negre, que ja no s'escalfa a temperatura ambient i te'l veus a la temperatura adequada. Comencen a venir de gust els plats calents de cullera (sopes i caldos, cremes, escudelles, estofats, etc.), i encendre llenya per fer brases.
Convius amb el fred (del matí, el vespre i la matinada) i la calor (dels migdies i tardes), i aprofites les darreres jornades de llum fins més enllà de les 19:00.
Sí, la tardor mola!
Ahir va saltar la polèmica a les xarxes arrel d'un tweet de l'humorista osonenc Peyu, que denunciava públicament que TV3 havia censurat un gag del darrer capítol de la sèrie "Bricoheroes" que s'emet per internet (Youtube) amb gran èxit, sobretot entre els sectors més joves de la societat catalana. El seu humor irreverent, destraler i sense pèls a la llengua enganxa el jovent, un públic cada cop més allunyat dels canals de televisió convencionals i, per tant, de continguts audiovisuals en llengua catalana.
El motiu de la censura va ser un comentari del Peyu on expressava el seu desig, inconfessable i inabastable, que la reina Letizia li fes una fel·lació. Segons la versió oficial de la cadena, el comentari podia ofendre per masclista i pel contingut sexual, i per aquest motiu van decidir tallar aquest fragment.
Personalment, sempre he estat partidari de no posar límits a l'humor. Repeteixo, a l'humor. Es comença censurant acudits masclistes i s'acaba censurant acudits de qualsevol altre col·lectiu que es pugui sentir ofès (futbolistes, forners, capellans, mestres, metges, bombers, policies...).
