Aquest matí hem pujat a esmorzar a La Mola per celebrar l'aniversari del Franc. Ho hem fet per la canal de la Bruixa i la de l'Abella, i hem tornat pel mateix camí tot i que hem fet una volteta per veure les coves de Sescorts envoltades d'unes quantes parets equipades per l'escalada. Un dia que s'ha despertat assolellat i que s'ha anat tapant amb núvols baixos, fet que no ha aconseguit que com de costum La Mola s'omplís d'excursionistes.
 |
| Núvols entre Sant Llorenç i Montserrat. |
Aquesta setmana els mitjans han anat plens del cas que va destapar el company i amic casteller, Jordi Juanico, professor adscrit d'un màster universitari de l'UAB que va denunciar públicament a través d'una piulada de Twitter la seva voluntat de renunciar a impartir les classes per les que havia estat contractat davant la impossibilitat de fer-ho en llengua catalana. Ni les classes ni els materials li van dir. I ell, tot digne, els va enviar a pastar fang, que és el que tothom hauria de fer si s'estima una mica la nostra maltractada llengua.
El cas ha tingut tal repercussió (entrevistes als principals mitjans de ràdio, premsa i televisió) que les autoritats competents de la universitat i de la Conselleria competent es van reunir amb ell per rectificar i demanar-li que es repensés la decisió d'abandonar. La immensa majoria dels professors haguessin arronsat les espatlles i haguessin acceptat fer les classes en la llengua imposada. Afortunadament per al català, el Jordi no és com tothom! Enhorabona company!!
Avui es compleixen 200 anys del naixement, a Moscou, d'un dels escriptors més importants de Rússia i de la literatura mundial en general, Fiodor Dostoievski. Una persona que va patir força en la seva vida i que reflexa aquest patiment en els personatges de les seves novel·les. Si més no, en les que jo he llegit: "Crim i càstig", "El jugador" i "Els germans Karamazov". L'autor aconsegueix descriure amb gran profusió de detalls la psicologia dels personatges, els seus patiments, angoixes, debilitats, contradiccions i misèries vàries.
Si mai l'heu llegit, us el recomano.
Fa 50 anys els Led Zeppelin, banda de rock dur fundada a Londres l'any 1968, editaven el seu quart àlbum d'estudi sota el títol "Led Zeppelin IV". Va ser el seu àlbum més venut, i en ell incloïen una de les seves peces més populars, si no la que més, aquest "Stairway to heaven". El solo de guitarra d'aquest tema és considerat un dels millors solos de tots els temps.
Darrerament s'han fet públiques les dades d'un estudi, encara no finalitzat, del Consell Superior d'Avaluació (CSA) que mostren un alarmant descens en l'ús del català (tant alumnes com professors) als centres educatius de Catalunya. Es fa palès que la llei de normalització lingüística que havia de garantir que el català fos llengua vehicular al sistema educatiu català no s'està complint des de fa anys. Molts alumnes s'han adonat que no els calia parlar el català per ser compresos, i ni tant sols per aprovar, i han renunciat a fer cap esforç per parlar-lo. Però el més greu del cas és que mols professors, sobretot de l'etapa de secundària, saltant-se la normativa lingüística realitzen les sessions íntegrament en castellà o es dirigeixen als alumnes en castellà a les primeres de canvi. Una realitat que molts professors coneixen des de fa anys, però que rarament es denuncia ni tampoc hi ha cap tipus de control per part de les autoritats educatives.
Em sembla que la solució no és tan difícil. Fer complir la llei, i els mestres que no facin les classes en català que siguin expedientats i acomiadats si convé. I pel que fa als alumnes, no es pot donar el títol a cap estudiant que no s'expressi en llengua catalana i demostri un domini suficient.
Avui fa 50 anys naixia a l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, l'Assemblea de Catalunya, que va ser una plataforma unitària del catalanisme antifranquista. Va estar activa fins l'any 1977. S'hi agrupaven des dels sectors de la dreta catalanista democràtica fins a grups d'extrema esquerra com el FNC o el PSAN. Alguns dels membres més destacats, o coneguts, eren Josep Lluís Carod-Rovira, Rafael Ribó (actual Síndic de Greuges), Antoni Gutiérrez Díaz (secretari del PSUC), Lluís Maria Xirinacs, Joan Reventós (fundador del PSC i President del Parlament), Magda Oranich (advocada, activista i diputada)...
L'Assemblea va popularitzar i estendre el crit reivindicatiu de "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" que va tronar a la manifestació de la Diada del 1976 a Sant Boi de Llobregat. Es pot considerar l'Assemblea com els inicis de l'independentisme modern. De fet, l'actual ANC, fundada l'any 2012, pren el relleu d'aquella Assemblea.
Aquesta passada matinada el Barça ha fet oficial el fitxatge del terrassenc Xavi com a nou entrenador del Barça, després d'uns dies de negociacions i estira-i-arronses amb els dirigents del seu antic club, l'Al-Sadd qatarí.
Xavi torna al club de la seva vida sis anys després de la seva retirada (els darrers dos i mig fent d'entrenador del mateix club, Al-Sadd, on es va retirar com a jugador), i ho fa en un moment força complicat, enmig d'una crisi de joc i de resultats, i amb una plantilla que ha perdut qualitat amb la retirada dels grans mites dels darrers anys (Messi, Iniesta, Puyol, el propi Xavi...).
No ho tindrà gens fàcil per recuperar la il·lusió dels culers que ens vam acostumar als títols i a un joc espectacular els darrers 15 anys i que tenim poca paciència i poca memòria. En tot cas, si hi havia alguna persona que pogués despertar una mica d'il·lusió entre la culerada, pel fet de conèixer el club, i haver mamat l'estil de joc ofensiu tota la seva vida, aquest era Xavi. Tant de bo la sort l'acompanyi i tornem a gaudir amb el futbol de l'equip.
