Acabo de descobrir aquesta banda barcelonina, impulsada pel contrabaixista serbi establert a Barcelona Ivan Kovacevic, a qui ja coneixia d'altres projectes com Los Tiki Phantoms, la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, acompanyat de quatre grans músics més, al violí, les percussions, i les guitarres.
Divendres seran a la Nova Jazz Cava de Terrassa, i és probable que hi acabi anant, si no surt cap pla millor. Una música a mig camí dels balcans, l'Europa de l'Est i el Pròxim Orient. M'encanta.
El passat dissabte, aprofitant la meva visita al Vallespir per viure la festa de l'ós, vaig poder acompanyar uns quants conciutadans terrassencs a l'homenatge que van organitzar des de l'ANC Terrassa als Consellers terrassencs Lluís Puig, encara avui exiliat a Brussel·les, i Josep Rull, expres polític.
L'acte que s'havia de celebrar a la Plaça de la Sardana de la localitat nord-catalana, es va haver de traslladar a un poliesportiu proper per un plugim amenaçador a primera hora del matí. L'alcaldessa de la vila, la catalanista i independentista Maria Costa, va posar totes les facilitats als organitzadors per celebrar el retrobament.
Hi van haver parlaments dels homenatjats (especialment emocionat i emotiu el parlament de Lluís Puig), i de diferents representants de la societat civil terrassenca i de la Catalunya Nord. També hi va haver espai per a les actuacions de la cultura popular terrassenca, amb l'Agrupació Sardanista Amunt i Crits, el Ball de Serrallonga, els Bastoners, Capgrossos, i els Ministrils del Raval. I un fi de festa sardanista amb una cobla gironina.
Ahir diumenge vaig gaudir d'una de les festes més tradicionals d'aquestes èpoques carnavalesques als Països Catalans, la Festa de l'Ós que se celebra des de molt antic arreu d'Europa, i que a casa nostra s'ha conservat a les localitats de Prats de Molló, Arles de Tec, i Sant Llorenç de Cerdans, totes tres a la comarca nord-catalana del Vallespir.
La tradició s'arrela a rituals ancestrals sobre l'arribada de la primavera, l'època de l'aparellament, l'origen de l'home o el mite de la fecunditat.
A Prats de Molló, guarneixen d'ós a tres homes, amb un vestit de llana d'ovella i els embadurnen amb oli i sutge de la xemeneia perquè quedin ben negres, i aquests es dediquen a caçar tot aquell que se'ls creua pel camí des del seu alliberament a la falda del castell fins arribar als carrers del poble. Els óssos van acompanyats per un grup de cinc o sis caçadors que l'empaiten i que també li donen suport a l'hora d'aixecar-se del terra després de cada combat amb algun/a espectador/a, així com posar-li una mica de beguda (vi o el tradicional pastís francès) a la boca.
L'acte acaba cap a les 17 de la tarda quan un grup d'homes disfressats d'ós blanc capturen l'ós negre i l'esquilen fins que apareix l'home que hi havia dins, i acaben ballant una dansa plegats a la plaça.
Si mai hi voleu anar, tingueu preparada roba vella per si us atrapa l'ós i se us tira a sobre. I unes quantes tovalloletes humides per treure-us les taques de la cara.
 |
| El noi de ratlles va ser un dels tres óssos de la festa. |
 |
| Ambient amb alguns dels protagonistes de la festa escalfant motors amb el tradicional pastís. |
 |
| Sardanes per començar la jornada. |
 |
| Inici de la festa al Castell. Vesteixen els óssos i s'unten amb l'oli i el sutge. |
 |
| El grup de caçadors amb barretina ajudant el seu ós. |
 |
| Un bon gruix de gent va gaudir de la festa. Uns 5.000 esperaven. |
 |
| Un ós blanc ja ha caçat a l'ós negre per esquilar-lo. |
El Barça s'ha proclamat vencedor de la copa a Granada després de vèncer en una final ajustada a l'etern rival per 59 a 64. El Barça ha arrencat força desconnectat, prova d'això són els 18 raquítics punts aconseguits en els primers dos quarts (29-18), fruit també de l'estratègia defensiva del rival.
El tercer i quart quarts la cosa ha canviat una mica i ha millorat força l'encert de cara a cistella, fins arribar amb un avantatge de fins a 8 punts a escassos dos minuts per al final del matx. El Madrid ha tingut l'oportunitat d'empatar el partit faltant uns 10 segons per al final, però el jugador madridista Gabriel Deck ha fallat una entrada que semblava aparentment fàcil.
Una copa més al sac, la segona seguida després de la victòria de la temporada anterior al Wizink Center de Madrid, sense públic. Aquest cop les grades eren ben plenes (tot i que l'aforament s'havia limitat al 75% per la Covid), amb una molt nombrosa presència d'aficionats culés. Potser els aficionats del Manresa i de la Penya que havien vist caure els seus respectius equips a les primeres de canvi van decidir revendre les entrades a seguidors culers...
Avui s'ha fet oficial el premi a la millor pel·lícula del festival de Berlin, en la seva 72a edició, que ha recaigut en "Alcarràs", una producció catalana dirigida per Carla Simón (la directora que es va donar a conèixer amb "Estiu 1993" l'any 2017) que retrata el món de la pagesia en aquest poble lleidatà. Una fita per al cinema català que espero marqui un abans i un després en el sector a casa nostra. Pocs s'han atrevit a fer cinema en la nostra llengua, per allò d'arribar al gran públic, i ara la Carla ha trencat esquemes i clixés. Espero amb candeletes l'estrena que hi ha prevista per al 29 d'abril. Aquesta no me la perdo.
Avui es compleix un any que el raper lleidetà Pablo Hasel va entrar a la presó segrestat per l'estat espanyol, amb una condemna de nou mesos, per enaltiment del terrorisme, sota la llei mordassa, i encara li van sumar un any i quatre mesos més per negar-se a pagar les multes de la sentència.
I els carrers no cremen, i els polítics viuen la mar de tranquils (també els d'aquí que li van girar l'esquena), i qui dia passa any empeny.
#LlibertatPabloHasel
De vegades et preguntes com pot haver-hi tant imbècil pel món. Aquests darrers dies han aparegut a Terrassa algunes pintades (no se li poden dir grafits a aquestes merdes) en edificis emblemàtics i històrics de la ciutat. No entenc com pot haver gent tan curta com per anar a tacar un edifici així, i mira que no seré jo qui critiqui que les parets parlin per denunciar injustícies... però aquestes bretolades són de ser curt de gambals. De no tocar quarts ni hores. Vaja, un tros de quòniam de cap a peus.
