Vaga del sector ensenyament.

 

(Comunicat sindical unitari sobre la convocatòria de vaga de cinc dies al març). 

Des de la darrera crisi de fa més de deu anys en la qual es van retallar condicions laborals afectant la qualitat de l’educació i als drets laborals, només hi ha hagut un guany amb el retorn d’una hora lectiva a partir del curs 2017-18. Malgrat els compromisos obtinguts de retorn de condicions laborals dels grups parlamentaris en què s’assumien les nostres reivindicacions, aquests drets retallats s’han cronificat i l’administració els ha donat per assumits. Bona part del professorat que ha iniciat la seva vida laboral aquests darrers anys, ha entrat a treballar en unes condicions laborals pitjors i sense cap perspectiva de millora a curt termini.

Els sindicats d’Educació, de manera unitària, considerem que aquesta conselleria ha oblidat que és la seva obligació promoure el respecte i el reconeixement al col·lectiu docent davant de la societat. Rebutgem l’actitud de menysteniment del conseller Gonzalez-Cambray envers els treballadors i treballadores i l’actitud impositiva i autoritària mostrada en desatendre i negligir la negociació real amb els representants sindicals per un retorn de condicions laborals que ara més que mai mereixem.

Precisament avui aquesta conselleria ha tornat a convocar una mesa sectorial només per poder aprovar un calendari escolar que ja ha reiterat en nombroses ocasions que és inamovible i no per negociar res amb la part social. És per això que els sindicats de manera unitària hem decidit no presentar-nos a una mesa que és un pur tràmit pel Departament i no avalar així el seu modus operandi que menysté la negociació col·lectiva.

De manera unitària reclamem i exigim:

•  El 6% del PIB per educació com a mínim.
•  La reversió de les retallades:
  • Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2022/23 com a reivindicació irrenunciable.
  • Reducció de les ràtios estructurals. Cap tancament de grups a la Pública.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys.
  • Increment del personal d’atenció directa a l’alumnat
  • Recuperació del poder adquisitiu perdut incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys.
  • Retirada del Decret de Plantilles (39/2014).
  • FP Pública i de qualitat. Equiparació salarial ja!
• La retirada de l’ordre de calendari escolar.
• El no al nou currículum.
• L’estabilització real del personal interí i pacte d’estabilitat.
• L’assumpció de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística i cobertura legal de tot el personal dels centres.
• Una negociació real i la dimissió del conseller.

Des dels centres educatius diem al Departament que la nostra paciència s’ha acabat, que els dos anys de pandèmia sense els recursos necessaris, sumats a les retallades de fa més de deu anys i al modus operandi d’aquesta administració, han provocat que ens mobilitzem. L’evident manca absoluta de voluntat negociadora per part del Departament d’Educació, no ens deixa cap altra sortida que la mobilització per fer la pressió suficient per revertir les retallades i obtenir perspectives de millores laborals.

Exigim per sobre de tot una negociació real, que el personal del Departament tingui millores a les seves condicions laborals i no noves retallades. Ara més que mai cal que fem front a un departament autoritari, perquè després del calendari, que ha estat la darrera gota, amb el comportament d’aquesta conselleria, de segur que hi haurà noves «sorpreses».

Per tot això, els sindicats sotasignats unitàriament hem decidit tirar endavant unes mobilitzacions molt contundents amb la convocatòria de cinc dies de vaga durant el mes de març per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març de 2022.

És l'hora del compromís, de donar exemple al nostre alumnat i lluitar pel que és just. Fem arribar un missatge alt i clar a l'Administració: estem aquí, estem dempeus i diem PROU a l'actitud  del departament  d'Educació que enrocant-se en una postura d'autoritarisme i empitjorament de condicions laborals, ha tancat la porta al diàleg i la negociació amb els que estem a les aules. Perquè les paraules se les emporta el vent i els actes són els que ens representen.

 

ANEM A LA #VAGAEDUCACIO

MOBILITZEM-NOS!

Guerra a Ucraïna.

 

Fa com una setmana que es va iniciar l'atac de les tropes russes a Ucraïna i la guerra continua. Ja se n'ha escrit i parlat molt al voltant del tema, i encara ara no tinc una opinió en ferm, més enllà de l'evidència que les guerres sempre són una catàstrofe humana. Allà on siguin. I que els ucraïnesos no seran els primers ni els darrers a patir-ne les conseqüències (ja hi ha centenars de milers d'exiliats, i s'espera que prop d'un 10% de la població ucraïnesa abandoni el país durant el temps que duri el conflicte.

També sembla força evident que el principal responsable en l'inici de les hostilitats han estat els russos, que van envair Ucraïna des de l'est del país. Des d'aquest punt de vista, semblaria que la culpa és dels russos, però no podem obviar que en la darrera dècada els ucraïnesos han estat fustigant la comunitat russa a la zona del Donbass (Lugansk, Donnetz...).

També és parla del conflicte internacional que tenen les grans potències mundials pel control del planeta, i que Ucraïna és un país força estratègic pel fet de fer frontera amb Rússia, a banda del trànsit de gas i altres recursos. Putin no vol permetre l'OTAN arribar fins a la porta de casa, i és per això que vol tenir controlada Ucraïna. De fet, ja hi tenia un president aliat, Victor Ianukovitx,  que va guanyar les eleccions democràtiques del 2010, però que va acabar enderrocat l'any 2013 degut a la revolta "Maidan" (instigada i promoguda a saber per qui...).

Bé, més enllà de saber qui són els més culpables/responsables, la realitat és que les guerres sempre deixen víctimes innocents que no en tenen cap culpa. Esperem que aquest conflicte no s'allargui en el temps com va passar a principis dels 90's a l'antiga Iugoslàvia. i naturalment, que no hagin de morir tants innocents.

El "temazo" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" i Bárbara López - "L'Hereu Riera".

 

Magnífic duet del cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno "Botifarra" i Bárbara López, i Miquel Pérez a la guitarra, fent aquesta versió del tema popular arreu dels Països Catalans, de l'Hereu Riera. Un cant que té força similituds a alguns cants flamencs, o de l'altre banda de la Mediterrània.

El passat dissabte vaig poder tornar a gaudir de la gran veu del Botifarra en un concert d'alçada a l'Auditori de Barcelona, acompanyat per la Banda Municipal de Barcelona. Un acompanyament de luxe per una de les millors veus dels Països Catalans. Memorables les interpretacions de la Muixeranga i de la Malaguenya de Barxeta, amb dedicatòria a la lluita dels catalans inclosa.

Fa 20 anys que vam deixar de fer servir les pessetes.

 

Tal dia com avui del 2002 desapareixien de la circulació les pessetes, la moneda amb que vaig créixer i vaig aprendre a fer els meus primers pagaments. Tinc alguns records ben nítids d'aquesta moneda com per exemple els cinc "duros" que costaven les màquines de videojocs dels salons recreatius, o les partides de futbolín al bar del davant de l'institut. O els duros que em regalaven de ben petit per comprar alguna llaminadura. O els vint "duros" amb que em pagava un frankfurt i una Coca-Cola. I quan vaig començar a sortir de nit, que amb 500 peles feia. Entre dos fèiem un "talego" de costo. Amb aquells pressupostos, avui no tindria ni per comprar el berenar al forn. Hehe.

Dilluns de Carnaval festiu a les escoles de Terrassa.

 

Avui ha estat un d'aquells dies de lliure elecció per als centres educatius de Terrassa, i he aprofitat per fer unes quantes coses, com anar a esmorzar al forn, comprar al Mercat, i dinar a La Mola. I també fer bastant el ronso i navegar per internet cercant esdeveniments futurs. També per tenir una mica de debat encès al voltant de la invasió russa d'Ucraïna i fer algun tweet provocador. En fi, un dia ben aprofitat. O no.

Tornant a gaudir amb el Barça.

 

Enorme, genial, majestuós Pedri.

Gran partit del Barça avui enfront de l'Athlètic (4-0). I més enllà de la golejada, les sensacions que va deixant l'equip partit rera partit darrerament. És innegable que les incorporacions del mercat d'hivern han donat un plus de qualitat i que la recuperació del millor joc de jugadors com Pedri, De Jong o Dembélè també han propiciat l'actual estat de gràcia de l'equip, que ha encadenat una bona ratxa de victòries, incloent la classificació per als 8ens de final de la Europa League.

Avui hem tornat a veure accions molt espectaculars, que han fet vibrar i cantar el Camp Nou com feia temps que no passava. Especial rellevància tenen els càntics per a l'entrenador, un Xavi Hernàndez que està aconseguint el que semblava impossible: ressuscitar un equip que semblava mort, i recuperar la millor versió d'un bon grapat de jugadors que semblaven haver tocat fons.

És una llàstima que aquesta reacció arribi a aquestes alçades de temporada. Qui sap on podria haver arribat aquest equip, amb l'estat de forma actual, d'haver jugat a aquest nivell des del principi de temporada. Bé, com a mínim, ara els culers ens podem mirar els partits amb la convicció que no farem la pena com havia passat en diverses ocasions en el passat. D'aquí a poder competir en igualtat de condicions amb els millors clubs europeus potser encara hi ha un tros, però com a mínim, sembla que anem pel bon camí.

Carlos Gonzàlez: "La conspiració dels pares".

 

(Sempre interessants els articles al Criatures de l'Ara del pediatre Carlos Gonzàlez. Avui sobre el desconeixement de molts pares del que significa i comporta la paternitat).

Molts pares novells semblen sorpresos i una mica perduts per la conducta dels seus bebès. Per què plora tota l’estona? Per què es desperta tant a la nit? I ara, com és que no es calma ni a coll? Com pot ser que torni a tenir gana? ¿No se suposava que seria dolç i suau, que dormiria, que tindria un somriure angelical? ¿No era que només de mirar al meu nadó als ulls, acaronar la seva pell i sentir els seus balboteigs sentiria jo com una marea d’amor i oxitocina, un vincle màgic i meravellós? Com és que estic esgotada, i la meva roba té taques de llet quallada?

Sembla com si hi hagués una conspiració universal per vendre un model ideal de criatura, un concepte allunyat de la vida real, apte només per a anuncis televisius de farinetes o bolquers. Potser és realment necessària una conspiració; potser si els joves sabessin el que de veritat representa tenir un fill i cuidar-lo durant un any, deu anys, vint anys o més, nit i dia, rentar pipís i caques, consolar plors, aguantar queixes i rebequeries, cuinar i rentar i tornar a cuinar i a rentar (i pagant, sempre pagant), ningú voldria tenir fills. Potser cal enganyar els futurs pares, idealitzar els nadons i la paternitat, per evitar l’extinció de l’espècie. 

Passen els mesos, i els pares ja no tan novells van descobrint que sí, que d’alguna manera misteriosa tenir fills està bé. Paga la pena. Compensa. Gairebé dirien que és meravellós, si no resultés una mica cursi. Encara no han canviat tres mil bolquers (ni saben quants milers més falten per canviar), encara no han dormit una nit sencera, i ja estan pensant a tenir el segon, qui sap si el tercer o el quart. Voldrien explicar-ho a tothom, però els manquen les paraules. No poden dir: "Es desperta cada hora i mitja, és meravellós!" "Li netejo el cul cinc cops al dia, mai m’havia sentit tan important". "Les nits, tio, són una passada, sempre de marxa!" "No se sap mai per què ploren, però em sembla que ja li començo a agafar el truc". No, ningú ho entendria, si no ho ha viscut. Cal explicar l’experiència amb paraules que els que no tenen fills puguin comprendre: "Quan el tens als braços, t’envaeix una sensació de pau i tranquil·litat..." "Somriu d’una manera, que te’l menjaries!" "Dorm com un angelet". "Té la pell tan suau, i fa sempre tan bona olor!"

I així es perpetua el mite.