Els darrers dies de la nostra estada a Cambodja els hem passat a Siem Riep, un dels destins imprescindibles del país per la seva mundialment coneguda zona de temples d'Angkor (Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1992), que va albergar la capital de l'imperi angkorià que va dominar gran part del sud-est asiàtic entre els segles IX i XV.
La joia de la corona era el temple hindú d'Angkor Wat (segle XII), el més gran de la zona, i segons diuen, el recinte religiós més gran del món. I que avui dia deu seu un dels centres turístics més visitats i fotografiats del planeta. Afortunadament, aquest any es veu que a la zona estan sobre el 20-30% del turisme pre-covid, i vam poder gaudir d'una visita no gaire massificada.
Degut a aquest descens del turisme, les autoritats de la regió van decidir regalar un dia de visita als que compraven l'entrada d'un dia al recinte, així que vam poder visitar diversos temples en un parell de dies, per no d'aturar-nos i quedar baldats en un sol dia.
Per accedir, el més habitual és contractar un servei de tuk-tuk que et porti per la zona, i ells ja t'ofereixen els recorreguts dels dos dies. El llarg i el curt, incloent la sortida del sol al temple d'Angkor Wat.
A banda dels temples, Siem Riep és una de les ciutats més modernes i netes de Cambodja, amb un nivell de vida més elevat. Val la pena sortir a passejar pel centre, a prop del riu, o pels jardins i voltants del palau reial on hi ha molta vida. El Pub Street, la zona de marxa, també és força curiosa i hi pots trobar molts locals (gent del país) de festa.
Aquí he tornat als massatges, ja que hi ha força oferta i bé de preus. Però només massatges de peus i cames. A veure si a la tornada a Bangkok faig un darrer de tot el cos amb oli.
