Dimecres 25 i dijous 26 torna a haver convocatòries de vaga del sector públic de l'educació a Catalunya. I ja en van... (he perdut el compte) en els darrers anys. S'ha d'acabar amb l'infrafinançament del sistema educatiu públic, i cal que sigui ja. Abans no sigui tard. Ens hi va el futur.
La catalana Maria Branyas Morera es va convertir el passat dimecres en la dona més gran del món, arrel del decés d'una monja francesa que encapçalava el rànquing de longevitat amb 118 anys! La Maria viu des de fa prop de 20 anys a una residència per a gent gran d'Olot, i se la veu estupenda tot i els seus 115 tacos.
Em fascina que hi hagi gent que pugui arribar a viure 115 anys. I que ho faci en un estat de salut digne. A la meva família, dels 4 avis, dos van morir poc abans dels 75, i els altres dos passats els 90. Loteria? Genètica? Tinc una tieta-àvia que acaba de fer 100!!
El meu pare acaba de fer 80 anys i, després d'un bypass i d'una operació de pròstata sembla que torna a gaudir d'una salut de ferro. Signo per arribar el més lluny possible amb una salut mínimament digne, i quan hagi d'arribar l'hora, que sigui ràpid i a poder ser indolor. I, evidentment, que els anys de vida siguin plens d'alegries i de bones experiències. Molts anys de patiment tampoc paga la pena, no?
Aquest migdia s'ha celebrat a Barcelona la cimera hispano-francesa amb la trobada dels presidents dels dos estats ocupants, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Milers de manifestants independentistes s'han ajuntat a l'avinguda Maria Cristina per mostrar la seva repulsa als mandataris, i per convidar-los a fotre el camp dels Països Catalans. S'han viscut algunes escenes de tensió entre manifestants i forces d'ocupació (mossos), quan els primers volien accedir al Mnac, on se celebrava la trobada, amb algunes carregues i cops de porra per allunyar el personal. Algun dirigent d'ERC, com Junqueras ha aparegut a la concentració i ha marxat protegit per alguns escoltes entre insults i xiulets de la gent.
Ni França, ni Espanya, Països Catalans!!
Aquesta banda barcelonina de música balkanica compta a les seves files amb músics internacionals que han coincidit a la capital catalana. A saber: un serbi, un grec, dos catalans, un basc, una italiana, i un holandès si no recordo malament.
Divendres passat van tocar a la Sala Apolo i vaig anar a veure'ls per primera vegada, diria. Una bona estona amb bona música interpretada per grans músics. Un estil balcànic que combina cançons més marxoses i altres més tranquil·les. En tot cas, jo em quedo amb les fanfàrries balcàniques que toquen uns ritmes molt més accelerats i marxosos.
Hilarants imatges les que vam poder veure ahir a través dels mitjans de policies alemanys atrapats al fang quan intentaven desallotjar una concentració d'activistes pel medi ambient que protestaven contra l'apertura d'una mina de carbó al poble de Luzerath. Genial el paio disfressat de monjo que empeny un policia al terra i que s'apropa tranquil·lament als polis sense que aquests puguin ni apropar-se-li. Boníssim! De les millors escenes còmiques que he vist en els darrers anys.
Gairebé dos anys després del darrer títol, la copa de la temporada 20/21, el Barça ha tornat a guanyar una final, en aquest cas la de la Supercopa, enfront del màxim rival, el R. Madrid (1-3). Més enllà que sigui un torneig menor i del fet que s'hagi disputat en un estat gens democràtic com Aràbia Saudita, per als culés és un punt d'inflexió després d'una sequera de 21 mesos sense títols, i a més, amb un estil de joc molt reconeixible i que per moments ha recordat el millor Barça d'uns anys enrere. Esperem que sigui el primer de molts títols.
Visca el Barça i visca Catalunya!!!
Les xarxes socials treuen fum aquests dies arrel del nou videoclip de la cantant colombiana, i exparella de l'exjugador del Barça Gerard Piqué, amb el productor i Dj argentí Bizarrap (he fet un curs intensiu de personatges mediàtics), on carrega contra el català pel fet d'haver-se sentit traïda i humiliada després que aquest la deixés per una nova parella vint anys més jove que ella.
La veritat és que me la porta bastant fluixa el que faci Piqué, Shakira, i qualsevol d'aquests famosets mediàtics amb que ens bombardegen contínuament els mitjans i a les xarxes socials, però venia a dir la meva sobre com poden els sentiments canviar d'un extrem a l'altre en qüestió de mesos, setmanes, o dies. Com l'ésser més estimat i protegit del món per a algú pot transformar-se en el més odiat i vilipendiat per aquest/a mateix en poc temps.
Ai l'amor...
