100 anys de la visita d'Albert Einstein a Terrassa.

 

Aquest passat divendres 24 es van complir 100 anys de la històrica visita del científic Albert Einstein a la ciutat de Terrassa, inclosa dins d'un periple de cinc dies per Catalunya, que també el va dur a Barcelona, Sant Cugat, l'Espluga de Francolí, el Monestir de Poblet...

En aquesta estada de cinc dies, Einstein va tenir l'oportunitat de conèixer alguns edificis emblemàtics de Catalunya, així com algunes institucions culturals, polítiques i educatives. A Terrassa va estar acompanyat, entre d'altres, pel president de la Mancomunitat de Catalunya, entitat que el convidava, Puig i Cadafalch, i van visitar l'ajuntament, les esglésies de Sant Pere.

Un orgull per a la ciutat que un dels principals científics, genis, de la humanitat visités la nostra ciutat fa 100 anys. Normal que siguem capital!

Habemus fillol.

 

Doncs res, que avui ha nascut el meu fillol, el Riu, i ha anat tot molt bé, i estic molt content i feliç, i espero que el Riu també sigui un nen molt feliç, i els seus pares també, i de pas tots vosaltres que llegiu aquesta entrada. Es maca la vida quan passen coses maques!

Visca la vida i visca el Riu!

Dimecres de sardines.

 

Si m'haguessin dit fa vint anys que algun dia gaudiria de valent menjant sardines a la brasa, amb pa amb tomàquet i vi negres, hagués dit que seria impossible. Fins no fa tants anys les sardines no m'agradaven gaire, i no podia suportar les espines petitones. Però ja veieu que la gent (i els gustos) canvia i cada cop m'agrada més menjar sardines d'aquesta manera. I, evidentment, el final del carnaval és un moment ineludible i tradicional. El dimecres de cendra, o dia de la sardina, es converteix en tradició. I m'encanta.

El "temasu" del dimecres. La Maria - "Mon vetlatori".

 

La Maria és una cantaora de l'Oliva, al País Valencià, que es va donar a conèixer a les xarxes socials i que comença a fer-se un nom dins de l'escena musical dels Països Catalans. Aviat serà a Barcelona, al Tradicionàrius, i segur que començarem a veure-la per pobles i ciutats del Principat més sovint. La veritat és que té una veu espectacular i que interpreta cançons amb una passió i una emotivitat que posen els pèls de punta.

Horaris del futbol.

 

Enguany, amb el meu germà hem llogat un parell d'abonaments al camp del Barça, a través d'un company de feina del meu germà. Mai havia entrat dins del meu pensament fer-me soci del Barça, però quan em van fer la proposta, vaig pensar que per un any valia la pena provar, i que tindríem l'oportunitat de convidar-hi amics i familiars, ja que no sempre et va bé per agenda, o per ganes.

Ahir vaig anar amb un nebot a veure el partit de lliga contra el Cadis (2-0), novament, un diumenge a les 21:00 de la nit. És l'horari més repetit aquesta temporada, i la veritat, dóna bastant pel sac. Si vas en cotxe, coincideixes amb l'operació tornada del cap de setmana i arribar a prop de l'estadi i aparcar és força complicat, i acabes arribant a casa passada la mitjanit. No em vull ni imaginar el penyistes que van en autocar des dels seus pobles i ciutats i han d'esperar que surti tothom per poder sortir amb l'autocar...

Tanmateix, és força sorprenent que enguany l'assistència d'espectadors sigui força elevada (82.825 de mitja), tot i la merda d'horaris. De fet, és la mitja més alta de l'actual segle! També és cert que molts partits hi ha una important presència d'aficionats estrangers que aprofiten la seva visita a la capital per anar a l'estadi.

El Padrí.

 

Ahir, mentre sopava amb un grupet d'amics, em vaig emportar una bona sorpresa quan una parella d'amics em van proposar (a través d'un wattsap!) ser el padrí de la criatura que esperen. Evidentment, vaig acceptar, ja que són uns bons amics, i perquè tenim vincle des de fa prop de 30 anys amb l'un i 20 amb l'altra.

Sé que avui dia la figura del padrí és més simbòlica que res, però fa il·lusió que pensin en tu per ser una persona propera, amb qui fer vincle, amb un fill. Espero estar a l'alçada.

Encetant la temporada de bicicleta de carretera.

 

Des del passat 27 d'octubre de l'any passat tenia la bicicleta de carretera tancada a l'habitació esperant que passés el fred hivernal. Doncs avui he tornat a agafar-la per pujar al Coll d'Estenalles en un dia magnífic amb prop de 20 graus de temperatura al migdia quan he pujat, i un dia radiant de sol sense un sol núvol.

He sortit amb pantaló llarg i mallot de màniga llarga també, i per moments he pensat que podria haver sortit amb "culote" curt i els braçals per tirar avall quan passes calor. 

No sé aquestes temperatures actuals es mantindran gaire temps, però si fos així, em sembla que la BTT començarà a agafar pols a l'habitació de les bicicletes.