Avui ha tocat exercir de padrí en la primera pasqua del Riu, i ho hem celebrat a Cerdanyola en família. Hi ha hagut mona (en forma d'ou de xocolata gegant), i regalet, i hem passat una magnífica jornada amb calçotada inclosa. També hem celebrat els 50 anys del pare de la criatura. Jornada rodona. Per cert, que avui he descobert que tinc al·lèrgia a les faves.
 |
| Portalada de l'església de Viella. |
Escric aquestes ratlles des de Viella, on estic passant uns dies de les vacances de Pasqua amb uns amics, entre muntanyes, neu, esglésies romàniques, i aranesos. Ja us explicaré més a la tornada.
 |
| Montgarri |
 |
| Arròs |
Dissabte passat vaig anar a veure el concert de Los Chichos a la Sala Apolo de Barcelona, amb motiu de la gira de 50è aniversari de la banda. El concert va durar al voltant d'una hora i mitja, on van desgranar alguns dels seus principals èxits, per no dir himnes. Actualment el grup el conformen dos dels integrans originals (el tercer, el Jeros, cantant i compositor, va abandonar el grup l'any 1990 i moria l'any 1995 llençant-se des del balcó de casa seva) els germans Julio i Eusebio González, i Emilio González, fill de l'Eusebio. També hi ha algun familiar més a la banda acompanyant, com ara el teclista que és nebot de l'Eusebio, i el corista masculí, també fill d'aquest.
Vaig viure amb molta intensitat i emoció tot el concert, ja que per moments m'embriagava la nostàlgia. Cançons que fa més de 40 anys que escolto i canto, i d'altres que he anat incorporant a la meva memòria musical d'haver-los anat escoltant al llarg de tots aquests anys. Tot just ha estat la tercera vegada que veia en directe a Los Chichos, i sempre han cobert les meves expectatives. Ni más ni menos.
Feia dies, mesos, que no feia la ruta de la "V" en bici. És una ruta circular força popular entre els ciclistes terrassencs, i es pot fer o bé pujant el Coll d'Estenalles per Matadepera, o bé per l'altra costat, anant cap a Castellar del Vallès. Normalment, a mi m'agrada fer-la pujant per Matadepera perquè fas el major desnivell positiu al principi i de forma progressiva.
Avui m'he aturat un moment per captar aquesta vista panoràmica de Sant Llorenç del Munt amb la silueta de Montserrat al fons amb la seva característica forma de serra. En aquest punt et trobes dins de la comarca del Bages, tot i que el Moianès i el Vallès Occidental els tens a tocar pel darrera i pel davant respectivament (anant en direcció a Sant Llorenç Savall).
La ruta rep el nom de la "V" perquè hi ha un tram que uneix les carreteres B-124 (de Castellar del Vallès a Calders) i BV-1221 (de Matadepera a Navarcles) al km. 28 de la primera i km. 20 de la segona, que baixa i puja amb amb un fort desnivell durant uns 3'5 km. Fins farà uns 25 anys aquesta pista no estava asfaltada, i per fer la volta a Estenalles calia arribar a Navarcles (90 km aprox). Actualment fent aquesta drecera et surten uns 60 km.
Un 3 d'abril del 1973, Martin Cooper, un enginyer de l'empresa Motorola, va fer la primera trucada amb un telèfon mòbil de la història. En concret va trucar a un competidor.
50 anys després, la gran majoria de la humanitat viu enganxada a aquests aparells que han modificat la forma de relacionar-nos, d'aprendre, d'entretenir-nos, d'orientar-nos, de comprar, etc., etc.
Precisament TV3 va emetre ahir el documental "La gran distracció", un reportatge sobre la relació dels infants i adolescents amb els mòbils, que se centra en les dificultats que tenen molts alumnes en l'actualitat per concentrar-se en els estudis, la manca de motivació, l'alteració del son, l'addició a les pantalles...
Aquesta passada setmana a l'escola on treballo hem celebrat la setmana cultural. Tres dies de tallers, espectacles, sortides, i molta convivència. El taller que vaig organitzar va ser el de "bitlles catalanes", un esport tradicional que a casa nostra es té referència des de finals del segle XIV.
La particularitat de les bitlles catalanes és que el joc consta de sis bitlles i tres bitllots, que són els que es llencen sobre les bitlles amb l'objectiu de tirar-ne cinc a terra, per obtenir la màxima puntuació (10), i en el cas que no siguin cinc, que siguin el màxim possible.
El joc va tenir molta popularitat fins l'any 1939, amb la fi de la guerra civil, en que es van prohibir els jocs d'apostes i les bitlles van perdre popularitat i interès. Tanmateix a alguns pobles no van deixar mai de jugar, i afortunadament s'ha mantingut la tradició viva fins a dia d'avui, en que encara se celebren competicions i tornejos.
L'Albert Solà és un raper de Viladecans que comença a fer-se un nom en l'escena catalana del rap amb els seus vídeos i cançons que penja a les xarxes. Bé, no sé si el seu estil de rapejar segueix gaire escrupolosament els cànons d'aquest art del recitat, però la veritat és que gràcia no li falta.
