Xavi: un dels notres!

 

 

Ahir el Barça va celebrar el títol de lliga guanyat el passat cap de setmana al camp de l'Espanyol, després del partit contra la Reial Societat que va començar amb passadís i va acabar amb intranscendent tot i que emprenyadora derrota (1-2). Va haver entrega del trofeu de lliga al capità, Sergi Busquets, que ja ha anunciat que s'acomiada enguany, volta d'honor dels jugadors per mostrar el trofeu al públic, i parlaments finals. A destacar la clucada d'ullet de Xavi cap al President Laporta ("que no estamos tan mal") i cap Johan Cruyff ("gallina de piel"). En acabat els jugadors van mantejar Xavi al mig del terreny de joc.

Espero que aquesta lliga, i la supercopa a l'inici de la temporada, siguin l'inici d'un cicle triomfant blaugrana. Tinc la sensació que Xavi pot esdevenir el nou Guardiola a la banqueta. Per coneixements, per carisma, per implicació amb el club, per la capacitat de lideratge... És cert que els bons entrenadors necessiten bons jugadors per guanyar títols, i en aquest sentit trobo que al Barça li manca encara una mica de qualitat per poder arribar als nivells d'excel·lència de temps passats. Anem pel bon camí.

Nova decepció europea al bàsquet.

 

Per tercer any consecutiu el Barça de bàsquet no ha pogut guanyar la Final a 4 de l'Eurolliga. Enguany, igual que la temporada anterior, ha estat l'etern enemic, el Real Madrid, qui l'ha apartat del camí vencent-lo a la semifinal. Un partit que havia començat de forma espectacular per als blaugranes arribant a tenir un avantatge de 10 punts, i arribant a la mitja part amb avantatge, però que en el tercer quart van començar els nervis i el desencert, i ja no van saber capgirar la situació arribant al final 12 punts per sota. Quina impotència. Quina incapacitat de sobreposar-se i quina impotència veient com cap dels llançaments que es feien l'encertaven. En canvi els blancs, amb la mentalitat guanyadora els sortia tot. Res, una nova decepció de l'equip de bàsquet blaugrana i ja en van masses. Potser caldrà fer una revolució a la plantilla.

El "temassu" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" - "L'u d'Aielo".

 

Una de les meves cançons favorites del Botifarra és aquesta "L'u d'Aielo", inclosa a l'àlbum "Si em pose a cantar cançons" de l'any 2006. Una cançó popular que va interpretar el passat divendres al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) de Gràcia, com ja va fer l'any 2010 (com podeu comprovar en el vídeo). Aquest passat divendres el Pep presentava el seu darrer disc "Ja ve l'aire", amb la sala plena com de costum quan ve el cantaor de Xàtiva. Un dels més grans!

Campions!! Una lliga més.

 

El Barça es va proclamar ahir campió de lliga a falta de 4 jornades per al final, després de vèncer l'Espanyol a domicili (2-4), en un partit que va resultar més còmode de l'esperat, i que va acabar amb una lamentable invasió de camp per part dels aficionats ultres de l'Espanyol, que no van portar gens bé la humiliació esportiva del seu màxim rival, i van voler enfrontar-se als jugadors blaugranes quan celebraven el títol al mig del camp fent una rotllana.

Feia 3 temporades que el Barça no guanyava aquest títol. El títol de la regularitat on (gairebé) sempre guanya el millor. I enguany el Barça ha estat el millor. El més sòlid en defensa, i el més encertat en atac. Sense oferir el joc vistós que ens havia ofert anys enrere, però un Barça en creixement i en construcció amb una plantilla molt jove, que promet moltes alegries en el futur.

Visca el Barça i visca Catalunya!!

No s'entén, gent sense casa, i cases sense gent.

 

Aquests dies s'està parlant força dels okupes arrel de l'amenaça de desallotjament de les cases okupes de La Ruina i El Kubo, al barri barceloní de La Bonanova. Malauradament, la majoria dels mitjans, que acostumen a defensar els interessos dels rics i poderosos, ho fan amb una visió força criminalitzadora envers els ocupants: inventen conflictes amb els veïns inexistents; els titllen de radicals i perillosos; o simplement els qualifiquen de ganduls fills de casa bona.

Jo vaig viure de prop el naixement i el ràpid creixement del moviment ocupa a Terrassa, a finals dels anys 90, quan l'especulació immobiliària començava a fer efecte sobre els preus dels habitatges que no paraven de pujar (fins l'esclat de la bombolla immobiliària l'any 2008). Aquell moviment, majoritàriament juvenil, assembleari, va despertar moltes consciències, i els poders de l'estat (entre la justícia, les forces de repressió, els mitjans, la classe política) van actuar amb gran contundència per apaivagar la revolta juvenil. Ho van aconseguir en gran mesura gràcies a les detencions, empresonaments, tortures...

Aquell moviment juvenil va perdre força, però va quedar incrustada socialment la consciència pel dret a l'habitatge i van sorgir moviments com la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), que a dia d'avui donen suport a famílies ocupes o amenaçades de perdre el seu habitatge.

El "temasu" del dimecres. Cypress Hill - "Insane in the brain".

 

Els Cypress Hill són una banda de rap californiana amb arrels mexicanes sorgida l'any 1986. Al 93 publiquen l'àlbum Black Sunday on incloïen aquest tema que es va convertir en un dels principals èxits de la banda. Vaig poder veure'ls en directe l'any 2012 al festival Cruïlla de Barcelona on van compartir escenari amb els mítics The Specials.

Que bones les pilotes!!

 

Avui el Pau, un company de feina de Castelló, ens ha portat unes quantes pilotes de frare, uns pastissets típics de Castelló que fins a dia d'avui no coneixia. De la mida d'una pilota de tennis (tot i que els fan més grossos també segons m'ha explicat), vindria a ser com un bunyol de pasqua obert amb crema pel mig. Una bomba de pastisset que m'he imaginat com un magnífic postre acompanyat d'una copeta de cava per tancar un bon àpat. Quines coses bones fem als Països Catalans!