"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 7 d’agost del 2011

Calma - Bogeria - Calma




Avui hem arribat a Rai Lai, al sudoest de Tailandia, despres de passar sis dies magnifics i relaxants a l'illa de Ko Tao, a l'altre banda del pais. Al llarg d'aquests sis dies hem recorregut aquesta espectacular illa de poc mes de set quilometres de llarg i tres d'ampla, amb bellissimes platges i no gaires turistes en comparacio amb d'altres punts turistics del pais. L'illa esta plena de motoristes que van amunt i avall a tota hora. Nosaltres tambe vam llogar un parell de motos i ens hem dedicat a recorrer unes quantes platges i alguna cosa mes.

No hem abandonat la meravellosa experiencia dels massatges (Thai, oil massage, foot massage...), hem vist la popular i no menys esfereidora lluita tailandesa o Moay Thai en el "pavello" de l'illa, hem estat a garitos de patja increibles on relaxar-se de nit o de dia sembla obligatori...

La sorpresa desagradable de l'illa de Ko Tao ens la vam emportar ahir al vespre just abans de la marxa. Quan vam sortir de la caleta on haviem passat la jornada per recollir les motos i anar a per l'equipatge al bungalow on haviem estat allotjats, ens vam quedar astorats al no trobar la moto que jo conduia. No hi era alla on l'havia aparcat com en moltes altres ocasions. Mai havia patit per la possibilitat que em robessin la moto, pero just el dia que haviem de marxar, me la prenen. Comensaven aqui tres hores d'angoixa i patiment. El primer que feiem era anar a demanar consell a un conegut catala que treballava alla fent immersions aquatiques. El seu consell: marxar de l'illa sense el passaport i no haver de pagar la moto nova, i fer un passaport nou a Bangkok. Segons ell era inutil anar a denunciar el fet a la policia local.

Aixi doncs, decidits a marxar sense el meu estimat i tantes voltes utilitzat passaport, el Ruben acompanya amb la moto que ens quedava a la Maria al port on haviem d'agafar el vaixell. Jo vaig a un local d'internet per informar-me dels passos a seguir per fer un passaport nou i comenso a moure fils per tal de guanyar temps. En aquestes arriba el Ruben a buscar-me per dur-me al port en la moto, i quan estem a punt de marxar el Ruben veu la meva moto aparcada al davant del local d'internet!!! Miracle!!! Hi poso la clau, i efectivament, es la meva moto. Amb una cara de felicitat poques vegades vista ens decidim a trobar-nos de nou amb la Maria amb cavallet inclos. Pero abans que hagi agafat velocitat m'atura un frances i comensa a explicar-me que aquella moto es seva!!!

Despres de mitja hora o mes de discusions amb el frances, un thai, i algun guiri mes, arribem a la conclusio que la moto es la meva i que hi ha gat amagat pero que no tinc ganes ni temps per discutir-ho mes. Aixi que agafo la moto definitivament i anem cap al local on l'haviem llogat a recollir el passaport i marxar cap al vaixell que estava a punt de marxar. Em van quedar molts dubtes i incognites de que coi havia passat amb la moto, i si els de la casa de lloguer me l'havien jugat per cobrar una indemnitzacio o que.

En fi, tot ha passat i ja tornem a la calma de Rai Lai. Encara mes tranquil i petit que Ko Tao. Estem en un Resort de puta mare, amb piscina i una paret natural de mes de 300 metres al darrera i una platja al davant. I tot aixo per 700 Bahts, es a dir, uns 16 euros. Ara tocarelaxar-se de nou i fer passejades i banys al llarg de la zona. Sense moto, aixo segur! Aqui no se'n veuen de motos... :-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada