"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 11 d’agost del 2011

Adeu Tailandia.


Anem endavant en el nostre periple pel sudest asiatic, i deixem definitivament Tailandia. Ho fem per la frontera sud amb Malaysia, despres d'una parada final a Hat Yai, una ciutat amb barreja de cultures i religions (tais, xinesos, musulmans) on poder fer les darreres compres barates, un bon sopar a base de marisc, i el darrer massatge autenticament Thai.

Veniem d'estar tres dies a la tranquilissima zona de Rai Lai, al sudoest del pais. Una zona envoltada de roca i platges on a mes de disfrutar de la temperatura templada de les aigues, es pot escalar, fer immersions, alguna excursioneta per la jungla, o fer fotos a la nombrosa comunitat de micos que alla viuen.

Aqui vam contractar un tour per visitar unes quantes illetes de la zona i fer unes quantes immersions (snoorkel) per veure peixos de tots colors, coralls fantastics i fins i tot placton fosforescent a la nit. Tot aixo amb un sopar a la platja inclos quan queia el sol, que no vaig gaudir completament perque als cuiners thais se'ls va ocorrer condimentar el plat d'arros i gambes amb cilantrop dels collons (coi, mira que n'es de fastigosa aquesta herba). Hi va haver alguna noia del grup que no va ni tastar el plat. Jo, com a bon catala, vaig fer l'esfors, i vaig acabar menjant-m'ho tot.

A Rai Lai s'hi poden fer algunes coses mes, com ara visitar alguna cova plena de ratpanats i amb unes formes rocoses fascinants, grimpar fins a una llacuna dins de la muntanya i contemplar una vista preciosa de la zona, llensar-te des de dalt de les roques al mar, relaxar-te tot mirant als joves del poble com fan anar els malabars de foc, prendre't un bon batut de fruites a la piscina del resort, llegir placidament a l'entrada del bungalow... vaja, vacances de debo.

Ara toca anar cap a les illes malaysies de Pulau Perhentian, a la costa nordest del pais. Esperem arribar avui mateix despres de creuar la frontera amb Tailandia. Encara no sabem quants canvis de transport haurem de fer, ni si sera gaire complicat creuar la frontera. Diuen que en aquesta zona hi han hagut revoltes en els darrers anys, pero sembla que actualment la cosa esta tranquila. A mes, dema es l'aniversari de la reina, i no crec que li vulguin espatllar la festa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada