Van passant els dies i gairebe no ens n'adonem. Dema tornem a l'inici del viatge, a Kuala Lumpur, on ens acomiadarem del Ruben que torna a casa (i a la feina, jiji) i continuarem la Maria i jo cap a Bali, una setmaneta mes. La veritat es que un s'acostuma rapid a les vacances i a la bona vida. Sense grans preocupacions mes enlla de si anem a aquesta platja o a aquella altra, si dinem mes d'hora o mes tard, si fem aquest "tour programat" o no, si ens quedem aqui un dia mes o un dia menys, si fem visita turistica o si anem de mercats i compres... vaja, un estres al cap i a la fi, pero molt menys estressant, no se si m'explico.
Les illes Perhentian son les mes tranquiles de les que hem visitat fins a dia d'avui. Tan tranquiles que fins i tot es trobava a faltar una mica mes d'animacio. Pero els tres dies que hi hem estat han servit per relaxar-nos encara mes, gaudir de la tranquilitat de l'ambient, dels seus habitants sempre amb un somriure a la cara i molt atents, i d'una zona selvatica a tocar del mar. Aqui hem fet les millors troballes aquatiques fins al moment, i hem vist peixos de tots colors, petits taurons, una tortuga en llibertat, coralls encisadors, una manta, etc., etc.
A l'illa no hi havia gaire mes a fer, aixi que la resta del temps l'hem ocupat de diverses maneres: dormint, llegint (per cert, ja m'he acabat "7 anyos en el Tibet" i l'he gaudit molt), escoltant l'MP3, jugant a volei a la platja amb uns quants natius i uns quants guiris, torrant-nos al sol (la meva esquena no se si aguantara gaires sessions d'snoorkel mes despres de la darrera), o fent-la petar al costat del mar, que tambe entrete.
Ah, haig de comentar que quan vam sortir de l'aeroport de BCN, vam acordar que el primer dels tres que es trobes a algun/a conegut/da durant el viatge, rebria un parell de cubates gentilesa dels demes. La Maria va ser la primera a acostar-se a l'objectiu al reconeixer a un xicot gironi, que malauradament per ella, no la reconeixia, aixi que no el vam donar per bo. Dies despres em vaig topar de casualitat amb una companya professora d'educacio fisica a l'IES Terrassa, l'Alicia, amb qui coincideixo sovint als cursos de formacio de mestres d'educacio fisica, que viatjava amb el seu xicot. Va quedar tan parada com jo de trobar-me, i li vaig explicar el tema de la juguesca amb el Ruben i la Maria, que en aquell precis moment no estaven amb mi. Tot i que en un principi quan vaig explicar-los la meva troballa els dos van excusar-se en el fet que ells no l'havien vista i no ho podien donar per bo, unes hores mes tard vam tornar a trobar-nos a l'Alicia i el seu xicot, i els putes del Ruben i la Maria van seguir un altre cami per tal de no trobar-se'ls. Vaja, que em deuen dos cubates encara!
Ara estic a Kota Bahru, a l'estrem nordest de Malaysia, llestos per agafar un avio dema cap a Kuala Lumpur. Avui visitarem alguna mesquita (aqui son majoria musulmana, i de fet, l'unica provincia de Malaysia governada per musulmans segons diuen) i el mercat nocturn per sopar. A veure si el sopar sera tan bo i contundent com la mariscada que vam fotre a Hat Yai (Tailandia) abans d'abandonar aquell pais...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada