"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 18 d’agost del 2011

Aixecant-me d'hora a Bali per veure al Barca.




Despres del periple a les illes Perhentian, i de l'estada llampec a Kota Barhu, vam tornar novament amb avio a Kuala Lumpur on ens hem acomiadat del Ruben i hem agafat un parell de vols per arribar a Bali. La primera nit a la ciutat de Kuta, una de les mes poblades i comercials, i l'endema al mati, despres de llogar la moto que ens portara per tota la illa, vam pujar fins a Ubud, una ciutat encara forsa poblada i amb forsa turistes.

A Ubud va coincidir que es celebrava el 60e aniversari de l'Independencia d'Indonesia. Ho van celebrar de diverses maneres, pero una de les mes curioses era la dels nens grimpant a una palmera  pelada i untada amb oli, per agafar els regals en forma de teles que penjaven al capdamunt. Tambe van fer un acte pels escolars una mica massa militaritzat pel meu gust (rotllo formacio militar, escoltar l'himne en formacio, saludar a un alt militar, despenjada de la bandera nacional, etc.).

L'endema es celebrava un altre acte forsa curios pels que no hi estem avessats, i que hem tingut la sort de viure en directe, ja que no cada dia mor un personatge tan popular i important com un descendent de la reialesa. Li han preparat un funeral hindu-balines (amb cremacio) "per tot lo alt", sense faltar de res, i amb un munt de gent participan-t'hi (sense comptar els nombrosos turistes fent fotos per tot arreu). Han construit per l'ocasio una mena de torre funeraria altissima on han transportat a la morta fins a la zona de cremacio, a mes d'un quilometre de la sortida. Alla han hagut de traspassar el cos sense vida de la dona, dins d'un taut covert de lluents teles, des de dalt de la torre, per unes escales ben empinades fins a una mena de bou gegant de cartro-pedra on l'havien de cremar. Alla li han fet un munt d'ofrenes de tot tipus abans de la cremacio. Tot el trajecte mortuori, ha anat acompanyat de milers d'homes que carregaven les dues estructures, i de diverses bandes de musica amb tambors, plats metal.lics i d'altres percussions. Impressionant!

Un altre cosa impressionant a un altre nivell, ha estat el fet que aquesta matinada hagi pogut veure el partit de tornada de la supercopa d'espanya entre el Barca i el Madrid (si veure una televisio de 14 polsades i amb una imatge granulada  on no es veia la pilota). M'he hagut d'aixecar a les 5:00 de la matinada per comprovar si hi havia algun canal indonesi que dones el partit (tal i com m'havien comentat els treballadors del resort on ens allotgem), i efectivament, una tele local el donava en directe. Oh!, quin delit, quines dues hores mes ben robades al son. M'he tornat a dormir al final del partit encara una mica alterat pel que he pogut veure al final del partit. Quin mal perdre el dels blancs. Quin fill de puta el Mourinho!

Be, encara ens queden uns quants dies mes per Bali per acabar de gaudir d'aquest indret tan interessant. Volem veure dolfins, camps d'arros, mes tradicions, mes temples, mes micos (ja n'hem vist un bon grapat al llarg del viatge), mes peixos (encara ens queden ganes de fer algun snoorkel mes), mes massatges (he fet mes massatges en aquest viatge que en la resta de la meva vida), mes platges, mes de tot...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada