Dia històric per a la llengua catalana.

Ahir al vespre es va produir un fet d'excepcional rellevància per tots aquells que estem una mica sensibilitzats amb la defensa i la cura de la nostra llengua, el català. No va ser una declaració del Parlament espanyol favorable a l'ús del català en tots els àmbits de l'administració pública espanyola. Tampoc un manifest del Parlament europeu per la defensa i l'oficialitat del català a Europa. Ni tan sols el comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admetent el seu error i invalidant la sentència contraria a la immersió lingüística en català. Simplement, l'Andrés Iniesta es va decidir a fer servir el català en públic, per a Rac1 en una entrevista al programa d'esports "Tu diràs".

Com ja vaig dir en el seu moment, estic convençut que aquest petit acte de l'Andrés a favor de la llengua catalana, pot fer molt més que moltes campanyes promocionals, immersions lingüístiques, o lleis de protecció. Es tracta que molts castellanoparlants que viuen entre nosaltres i que s'identifiquen amb l'Andrés, se n'adonin que el que ha fet l'Andrés és el més normal del món. Que un nouvingut com ell, encara que sigui una estrella del món del futbol, també s'ha volgut integrar de totes totes, i ha après la llengua pròpia dels catalans i la fa servir quan algú se li dirigeix en aquesta llengua.

Avui em toca, doncs, felicitar a l'Andrés, a qui havia donat canya en entrades anteriors com aquesta o aquesta altra del 26 de març on jo ja l'animava a llençar-s'hi d'una vegada per totes, per la seva valentia i força de voluntat al fer front a una entrevista de més de mitja hora expressant-se en català. Ha necessitat més de tretze anys per donar aquest pas, però benvingut sigui. En aquests temes, més val tard que mai, i a l'Andrés encara li queden un bon grapat d'anys a l'elit del futbol professional, i tindrà moltes més ocasions per demostrar que és una persona totalment integrada al país que l'ha acollit i que tant el venera.

Escoltant ahir l'Andrés, vaig trobar que es defensa perfectament en català, i solament li resta deixar-se anar més sovint per agafar fluïdesa i seguretat. Ahir encara va recórrer en un parell d'ocasions a la seva llengua materna per explicar algun aspecte que se li feia molt coll amunt en català. Del tot perdonable tractant-se de la primera vegada. Estic convençut que si continua practicant en futures entrevistes, aquests canvis seran innecessaris. Amb l'accent que va mostrar, d'aquí poc el confondran amb un català de socarrel!