Avui ha estat un mati de diumenge molt especial. En primer lloc, perquè no és gaire habitual que em llevi abans de les 9. I en segon lloc, perquè avui el Barça s'ha tornat a proclamar campió del Mundial de Clubs de Futbol a la ciutat de Yokohama. Dos anys després de la primera a Abu Dhabi on el Barça va derrotar in extremis als argentins de l'Estudiantes de la Plata, han tornat a fer història a l’imposar-se aquest cop al campió brasiler, el Santos.
La veritat és que avui el partit no ha tingut l'emoció de fa un parell d'anys quan el Barça va patir de valent per doblegar a un combatiu Estudiantes. Avui s'ha vist clar des del principi que el Barça anava llençat i que els rivals anaven amunt i avall perseguint les ombres dels jugadors blaugranes. Ben aviat ja han aconseguit el primer gol, obra de Messi (qui sinó), i no han deixat d'atacar l'àrea dels brasilers fins a aconseguir marcar tres gols més (Xavi, Cesc i el propi Messi).
Aquest Barça de Guardiola no deixa de sorprendre any rere any, i va camí de superar tots els registres de la història del futbol. En els darrers 4 anys, i amb el Pep a la banqueta, el Barça ha sumat un total de 13 títols, entre lligues, champions, supercopes i copes del rei. I el més destacable de tot això, més enllà de la dificultat que implica guanyar sense parar, és la manera virtuosa com han aconseguit tots aquests èxits. I encara més destacable, si cap, és la constatació que els jugadors culers no es cansen de guanyar i continuen meravellant al món sencer amb les seves exhibicions (banys?) arreu.
Que bonic és ser culer en aquests moments de glòria del club blaugrana. I que difícil ho serà d’aquí uns anys quan tots això s'acabi, que s'acabarà ens agradi o no. Quan els Xavi, Iniesta, Messi, Puyol, Valdés, etc. es vagin retirant, serà complicat trobar substituts de les mateixes característiques, o si més no, serà difícil ajuntar de nou una generació com l'actual. Mentrestant, gaudirem del moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada