Política i/o dignitat.

Antoni Pastor, alcalde de Manacor

Fa temps que penso que fer política des d'un govern i ser digne són dues coses antagòniques. Ho demostren dia a dia els nostres representants polítics que quan arriben a assolir certes quotes de poder es passen per l'engonal principis i ideologies, i comencen a pensar en interessos personals i conveniències particulars. És el cas de molts polítics que quan no estan al poder defensen de manera vehement unes idees, però que quan arriben al poder reneguen de moltes de les coses que amb anterioritat proclamaven.

No deixa de ser curiós el cas de l'alcalde de la ciutat illenca de Manacor, Antoni Pastor, del PP per més inri, que s'ha plantat davant dels seus capitosts i ha trencat la disciplina de vot del seu partit al parlament balear contra la proposta de llei del govern del president Bauzà per deixar de considerar el català com a requisit i ser considerat solament com un mèrit per a poder optar a un càrrec dins de la funció pública. 

Aquest alcalde popular ha donat un exemple de dignitat política que ha sorprès a l'opinió pública, precisament, pel baix nivell de dignitat que té la nostra classe política. El sistema de partits polítics molt tancats i hegemònics que constitueix el mapa polític d'aquest estat facilita el clientelisme, el servilisme i la baixada de pantalons sistemàtica davant la por a perdre poder o a ser marginat dins del partit. Si vols progressar i aspirar a majors quotes de poder has de ser persona de pocs principis, o com a mínim saber conviure contradient aquests principis quan convingui.

Sembla clar que necessitem una revolució més aviat que tard. El que encara no sabem quin tipus de revolució imitar... jo aposto per la francesa, amb guillotines i abolició de la monarquia.