El passat dissabte s'ensorrava un edifici a Dacca, capital de Bangla Desh, i morien 376 humans (sí, sí, encara que fossin bangladís també eren persones igual que nosaltres) esclafats i atrapats entre les runes.
Aquest edifici tenia greus deficiències d'estructura que havien estat detectades pels propis treballadors de les diverses empreses que l'ocupaven. Tanmateix, els seus caps van obligar-los a anar a la feina, tot i els perills evidents que comportava, com tràgicament ha acabat ocorrent.
Casualment, un dels socis d'una de les empreses establertes en l'edifici afectat, és un empresari català (de Reus per més referències), de nom David Mayor. Això ens dóna bona mostra que entre els catalans també hi ha sangoneres, fills de puta, i desgraciats (amb la d'aturats que hi ha a casa nostra i han d'anar a buscar treballadors a Bangla Desh...). Una bona mostra d'aquests que acabo de descriure, la trobem cada any al torneig "Compte de Godó-Banc de Sabadell" de tennis. Per exemple, la delegada del govern a Catalunya, Llanos de Luna, que en la seva línia habitual va fer unes declaracions a un mitjà televisiu on defensava als "pijos" i als "rics" per la seva capacitat adquisitiva i per la funció social que comporta el seu nivell de consum... caga-t'hi "lorito"!
Aquests dies hem viscut el rebombori mediàtic de les explosions a la línia d'arribada de la marató de Boston, on van morir tres persones i un centenar van resultar ferides. Per poc que els EUA no envaeixen Txetxènia, després que es sabés que els dos germans responsables tenien origen en aquesta regió russa. Esperem que els bangladís no s'enfadin gaire amb nosaltres pel fet que un dels empresaris responsables de la matança a Dacca fos de Reus...
Per cert, apostem quan temps passarà abans no ens oblidem d'aquest acte de terrorisme econòmic? Potser menys fins i tot que el que vam trigar a oblidar-nos de l'accident del metro de València, tal i com va denunciar ahir el programa Salvados del Jordi Évole.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada