Campions de lliga! I ja en van 22.

Barça campió de lliga 2012-13.

Tot i que el Barça juga aquesta tarda a Madrid, contra l'Atletico, el seu partit de la 34a jornada de lliga, ahir ja es va proclamar matemàticament campió després que el Madrid no passes de l'empat (1 a 1) al camp dels "pericos" de l'Espanyol. Així doncs, a falta de quatre jornades perquè s'acabi la lliga 2012-13 els barcelonistes ja podem celebrar un nou títol, i ja en van vint-i dos. Tot i que enguany hagin saltat totes les alarmes per la desproporcionada patacada a les semifinals de la Champions contra el Bayern, i les ensopegades contra el Madrid a la lliga i a la copa, no podem oblidar el que aquest equip ha aconseguit fins ara, i que guanyar una lliga no és gens fàcil. No cal remuntar-se molt en el temps per recordar èpoques en que guanyar una lliga era quelcom excepcional i celebradíssim, o fins i tot quan es guanyaven a l'últim instant, amb el culet ben apretat, i fins i tot amb penals fallats pels rivals en l'últim minut de l'últim partit. 

Sembla clar que aquest Barça necessita una sacsejada i alguns canvis de peces de cara al futur. Després de cinc anys continuats d'èxits i de ser considerats els millors del món, veiem com altres equips ens superen i cada dia es fa més evident que depenem massa del millor jugador del món, Messi. Hi ha jugadors a la plantilla amb molts partits a les cames, i caldrà fer canvis per rejovenir-la, i per no dependre tant del crac argentí. Potser l'arribada de Neymar pot apaivagar aquesta Messidependència.

Espero però que no ens tornem bojos i passi el que va passar a la fi del cicle victoriós del Dream Team. Després de quatre o cinc anys d'èxits, la humiliant derrota a la final de la Champions d'Atenes contra el Milan (0 a 4) va suposar la dissolució d'aquell magnífic equip, i el comiat d'alguns dels seus puntals (Zubi, Laudrup, Salinas...). Aquella revolució va suposar l'empitjorament de les coses, i una travessia pel desert pel que fa a l'obtenció de títols. Jo crec que amb un parell o tres de baixes, i una parell o tres d'altes, n'hi ha prou per tornar a ser a on érem.