Dia 4: My Tho: entrant al delta del Mekong.

El Chau, la Tuyên, i el mestre d'anglès.

Avui he marxat d'hora pel mati amb la moto cap al sud de Ho Chi Min, a la zona del delta del Mekong, el riu més llarg del sud-est asiàtic amb 4.500 metres des del naixement a l'Himàlaia xinès fins a la mort al Vietnam. Conegut pels vietnamites com el "Riu dels nou dracs" pels nou braços o afluents que s'estenen per terres vietnamites.

He arribat després de 76 quilòmetres sortejant motos, camions, autobusos (a veure si penso a fer alguna foto d'algun bus fent la maniobra per creuar en mig de l'autovia d'un carril a l'altre. Impressionant!), bicis, persones, algun gos, algun sotrac, i confiant en el meu sentit de l'orientació per no anar a parar a Hanoi, ja que cartells amb el nom de la ciutat on anava, no n'he vist fins que faltaven 15 quilòmetres, i això que és de les més importants de la zona...

No m'ha costat gaire trobar l'hotel que recomanava la guia que porto al mòbil en format PDF, i així que he tingut temps per fer l'activitat que tothom que ve aquí de turisme sol fer. A més, el recepcionista de l'hotel devia tenir algun "trapi" amb els del moll d'on surten les barques, perquè m'ha aconseguit un passatge al moment i per un preu més que acceptable (200.000 dongs, que ve a ser uns 7 o 8 euros). L'únic "inconvenient" és que m'han endollat a un grup de vietnamites en comptes d'un grup de guiris, i m'he perdut el gruix de les explicacions del guia, en vietnamita. Tanmateix m'ha servit per relacionar-me amb la gent del país i per fer algunes coneixences interessants.

A destacar els germans que m'han encolomat només pujar a la barca. Ja m'ha avisat el guia, que volien que els parlés en anglès. El germà gran, el Chau (38) estava molt interessat en que la seva germana petita (13) aprengués l'anglès a marxes forçades. Deixant a banda els dubtes que m'han quedat sobre si realment era possible que aquella nena fos la germana petita d'aquell paio, l'obsessió del germà gran amb que la nena millorés l'anglès era, fins a cert, punt malaltissa. Li repetia paraules i expressions, i li demanava a ella que em parlés en anglès constantment. Però la nena no tenia ni el nivell d'un nen de tercer de primària!!! Feia patir una mica i tot. A més, li podia fer repetir una paraula fins a l'avorriment fins que no li sortia correctament. Vaja, suposo que al ser una gent econòmicament humil, tenen clar que l'anglès els pot obrir moltes possibilitats a la vida.

Eh! I sense proteccions ni polles... veieu a la reina?

El tour aquest pel riu Mekong ha durat prou temps com perquè poguéssim practicar a bastament. Cinc hores hem estat anant d'una illa a una altra (4 en total), fent activitats (pujant en bot per navegar pels canals més petits, anant en carro tibat per cavallets autòctons) i veient demostracions diverses (com feien caramels de coco, mel i derivats alcohòlics d'aquesta. A banda de dinar en una de les illes i berenar a base de fruites autòctones tot escoltant música tradicional en directe. Vaja, que pel que he pagat no podia demanar més... 

Vietcong per un dia.

De tornada a terra, he passat per l'hotel per agafar la moto i anar a fer el volt per My THo. M'ha agradat l'ambient més relaxat als carrers, i el transit menys atapeït. He visitat un temple caodista molt bufó, que han obert expressament per a mi quan han vist que m'apropava i m'ho mirava amb curiositat, però hauré de tornar demà perquè la càmera s'havia quedat sense bateria. Per sort està molt a prop d'on estic parant. També he tingut temps per fer de guiri enrotllat amb tot de canalla que se m'ha apropat quan feia una foto a un parc i m'han demanat que els fes una foto a ells. Si em despisto tinc a dos pujats a la moto, un altre donant canya al gas, i un fent-me petons al palmell de la mà i dient l'únic que devia saber en anglès: "I Love you, baby". He marxat a tota pastilla després de picar de mans dues o tres vegades amb cada un d'ells.

pitjor que cent Charlies!! hahahaha

Per acabar, he sopat un plat de "fried noodles & see food" en un lloc a l'aire lliure plegat de garitos iguals un al costat de l'altre, pel mòdic preu de 25.000 doncs (ni 1 euro) i de tornada a l'hotel un local m'ha fet seure amb el seu grup a fer una birra. I ens hem entès prou bé gràcies a que havia hagut d'aprendre l'anglès per sobreviure dedicant-se al turisme després de deixar la seva feina de sastre per la competència dels xinesos. Fins i tot els vietnamites la pateixen!!! M'ha parlat una mica de les guerres al seu país (el Vietnam deu ser un dels països amb més conflictes bèl·lics dels darrers 200 anys), i de com va desertar de l'exercit abans que l'enviessin a matar Kèmeres vermells de Cambodja.

Ah! I per acabar, avui en el meu quart massatge consecutiu (aquest de només 45 minuts, eh!) he après com fan una de les coses que més gràcia em fa de les sessions de massatge. Ho fan quan et piquen amb força però suau a la vegada, i sona una cleca que fa les delícies de les meves oïdes. Li he demanat a la massatgista que m'ensenyés la posició de les mans i he intentat imitar-la... i voilà! m'ha sortit!!