Dia 5: Mercat flotant de Cai Be.

Treballadors del mercat flotant de Cai Be, al delta del Mekong-

Aquest matí he tornat a pujar a la moto per anar cap al mercat flotant de Cai Be, que diuen que és el més gran del delta del Mekong. He arribat una mica tard per haver-lo vist en ple bullici de transaccions, però se'm feia una mica coll amunt despertar-me a les 3:00 de la matinada per estar allà a les 5:00 i sense esmorzar, que a sobre el tinc pagat!

La meva guia personal pel mercat flotant. Una delícia. I universitària...

A més, aquest matí ha caigut una estona de pluja, i he hagut d'esperar a que amainés. Així que entre una cosa i l'altra he arribat allà cap a les 9:00. A l'arribar he seguit la tàctica d'"el turista que va per lliure i va més perdut que una rata". És a dir, m'he enganxat a una furgo d'una agència de viatges amb un grup de guiris perquè em portés directe fins al moll d'on sortien les barques a fer el passeig pel riu per veure el mercat flotant.

Però tot té les seves avantatges i els seus inconvenients. Com que jo anava per lliure, no tenia lloc a cap dels bots ocupats per grups. Així que m'ha ofert anar sol en un bot, per un preu gens exagerat, així que per fer via i no haver d'esperar a un grup ni haver-me de menjar les típiques parades-visites a tallers de manufactura de qualsevol cosa, he decidit agafar el que m'oferien. A més, m'han posat una guia en pràctiques al meu servei, ja que deuen haver pensat que de pas la podria ajudar una mica amb el seu iniciàtic anglès. No, si al final hauré de demanar que em paguin a mi pels serveis...

La casualitat ha volgut que la guia estigués més bona que el pa, amb la qual cosa no se m'ha fet tant pesat el fet d'haver d'estar quasi més pendent de fer-li les correccions oportunes que no pas del que passava al riu. Tanmateix, tampoc es pot parlar d'una gran activitat comercial al riu. Més aviat molts vaixells ja parats, i uns pocs que encara transportaven fruita, verdures, material per la construcció... L'excursió ha durat uns 45 minuts i he tingut temps de fer un interrogatori de primer grau a la guia (de la qual m'és impossible recordar el nom perquè, de fer, era incomprensible o impronunciable), i de saber alguna cosa més del mercat flotant de Cai Be. 

Operaris prenent-se un descans.

Abans de tornar a dinar a My Tho (pels d'aquí Mi Tou, o Mai Too, o Mei Tau, o Me Tou, encara no ho tinc clar) he creuat el pont de 2 km. que uneix My Tho amb Ben Tre, per fer una visita a aquesta ciutat que està a l'altra vora del riu. Allà he parat a fer un refresc tot contemplant l'escena que veieu a la foto superior, i després he visitat un mercat terrestre on m'he trobat amb una dona que parlava l'anglès i que m'ha volgut casar amb una venedora del mercat. Li he explicat que jo no hi creia gaire en això del matrimoni i s'ha sorprès com si li parlés del dimoni. Hem fet uns riures (bé, bàsicament ella i totes les venedores i clientes amigues que s'han apropat al sarau) i adéu molt bones, no sense aprofitar per demanar a les dones de fer-les alguna foto. Aquí teniu una mostra:

.

Venedora molt eixerida al mercat de Ben Tre.

Per la tarda després de mandrejar una estona a l'hotel he fet una excursió fins a la pagoda que encara estan acabant de construir a My Tho mateix. Al costat hi ha un petit temple budista molt bufó, però que m'ha deixat astorat quan m'he apropat a l'altar principal i he vist que entre les ofrenes a les divinitats presents, hi havia una torre de llaunes de Coca-Cola!! Mira que n'arriben a ser de friquis aquests budistes...

Divinitat budista amb ofrena de torre de llaunes de Coca-Cola...

Pagoda a My Tho.

Per fotografiar millor la pagoda m'he ficat pels carrerons interiors on la vida va a un ritme diferent que no pas als carrers més comercials i híper transitats. Fins i tot els veïns s'estranyen de veure passar un guiri en moto. Si més no, les mirades els delaten. I ja no us dic si es tracta d'infants desvergonyits. Aleshores el fet de ser diferent i d'un altre país els fa tornar bojos i se t'apropen per tocar-te, saludar-te, parlar-te (encara que només sigui "helou" o "wasyurnaim"), o simplement mirar-te. Quina diferència de vida amb els nens occidentals. No m'imagino a un grupet de nens catalans llençant-se a conèixer un estranger en moto. Més que res perquè segurament sortirien de sota les pedres una munió de pares i mares per veure que passava i posar ordre. Aquí ni els nens estaven controlats, ni els adults semblaven gaire preocupats de que estiguessin atabalant a un guiri. Segurament em devien plànyer més a mi que no pas preocupar-se de les criatures.

Nens i nenes de My Tho. El de l'esquerra podria ser fill de Neymar??