"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 30 de juliol de 2013

Dia 6: My Tho - HCM - Nha Trang.


Avui pensava que em sortiria una entrada més aviat avorridota degut a que m'he passat mig dia viatjant. Tanmateix, al final la jornada ha estat més animada del que podia arribar a imaginar...
 
He començat el dia conduint la moto des de My Tho, al delta del Mekong, fins a HCM. M'ha sobtat que ja hi hagués tant de transit abans de les 7 del matí. Un munt de motos amb gent que devia anar a la feina, o a per l'esmorzar, ves a saber... Però després, un cop a la carretera principal m'he trobat un embús a l'alçada d'un semàfor i ja m'estava tement el pitjor si la resta del trajecte fins a HCM havia d'anar amb aquell ritme. Tenia l'avió cap a Nha Trang a les 12:50,`però no comptava amb cues com la que m'he trobat. Total, molt patir per res, perquè es tractava d'un encreuament on els que venien de My Tho havien de travessar la carretera per entrar al polígon industrial on treballaven. Com que normalment acostumo a seguir al ramat quan vaig amb la moto, per poc que no me'n vaig cap al polígon. Per sort he vist el cartell a l'entrada amb el temps just per reaccionar i canviar la moto de direcció i continuar per on havia de continuar. 

Té nassos. Milers de motos pel carrer i no passa cap en el moment de la foto...
Arribat a HCM he anat al lloc on vaig llogar la moto per tornar-la i que em tornessin el DNI, i m'he anat directe cap a l'aeroport amb un moto-taxista. Vaja, era un vell veí de la zona, amb una moto que no passava de 40, però com que anava amb temps de sobres... de pas, m'ha permès captar alguna imatge curiosa pel camí com podreu comprovar... 


Embús de treballadors cap a la feina de bon matí.

Una família unida...
El vol a Nha Trang ha durat poc menys d'una hora, i sortint de l'aeroport he agafat un bus-furgoneta que m'ha portat al centre de la ciutat. He trobat ràpid el carrer on volia provar sort amb algun dels hotels que sortien a la guia. Després de demanar preus i mirar habitacions en un parell o tres d'hotels, m'he acabat decantant pel darrer que he anat a veure, que m'han fet una bona oferta (10 dòlars nit) per una habitació senzilla però amb totes les comoditats (tele, nevera, wi-fi, bany...). A més, ja m'ha proposat una excursió en vaixell per les illes que hi ha al davant de la ciutat per demà al matí, i el lloguer d'una moto per 6 dòlars al dia.
 
Després de reposar una estona a l'habitació he decidit anar a fer el primer banyet del viatge al Mar de la Xina, però la pluja m'ha xafat la guitarra momentàniament. Res, he esperat una estona a que amainés i quan solament queien quatre gotes m'he decidit a anar-hi. També fosquejava, però tot i així encara es veien grupets de gent a l'aigua. En tot cas, m'ha semblat un platja molt més tranquil·la que, per exemple, Lloret, amb la que uns catalans que vaig trobar-me a l'hotel de HCM me l'havien comparat. "El Lloret del Vietnam"...
 
Platja de Nha Trang.
El bany ha estat espectacular: l'aigua calmada, amb una temperatura ideal; gens de vent desagradable; aigua transparent, que malgrat la foscor em podia veure els peus i el terra; la profunditat ideal per entrar a l'aigua sense que t'engoleixi ni haver de caminar cent metres perquè t'acabi de cobrir... per estar-t'hi hores i hores!
 
Després de la magnífica experiència de la platja, i d'haver encarat l'estada a Nha Trang molt positivament, han arribat les experiències negatives. Primera, i més anecdòtica que res, a l'hora de sopar, que he parat davant d'una paradeta de fruita al carrer per demanar una pinya, com ja vaig fer el dia de la visita als túnels de Cu Chi. Aquest cop però m'ha costat una mica més que en aquella ocasió. Bé, una mica bastant... de fet, vuit vegades més. 80.000 dongs m'ha cobrat la vella aprofitada! Això m'ha passat per passerell, per no preguntar confiant en la bona fe de la dona. I a sobre, el noi que li feia companyia (i que buscava clients per fer-los de guia, ja que parlava l'anglès prou bé), m'acabava d'aconsellar que vigilés amb els carteristes i els "tibadors" (els que tiben bosses dalt de la moto)... Té nassos! 
 
I per acabar-ho d'adobar, quan torno a l'habitació de l'hotel em trobo que m'han forçat el cadenat merdós que utilitzo per protegir mínimament a la maleta el mini-portàtil que porto. És molt poca cosa, però com a mínim obligues a qui vulgui ficar mà a la butxaca a treballar-s'ho un pel. I algú s'ho ha estat treballant mentres jo era fora menjant-me la pinya més cara del sud-est asiàtic i fent el massatge de rigor (per relaxar el cos després de l'impacte emocional patit). El més curiós de tot és que no s'han endut res. Ni el portàtil, ni la càmera digital, ni el mòbil que compartien butxaca. I tampoc deuen haver remenat gaire l'interior, perquè si ho haguessin fet podrien haver trobat un sobre amagat dins d'una samarreta amb uns 350 dòlars i 3.500.000 de dongs.
 
Si en un primer moment m'he cagat en la mare que va parir als de l'hotel, i he tingut claríssim que havien estat ells els que ho devien haver fet, cercant bàsicament calés, després ha passat una cosa que m'ha fet dubtar. Estant dins de l'habitació he començat a sentir veus d'una parella al passadís, com si es discutissin. Al cap de poc començo a sentir com intenten obrir la meva pròpia habitació des de fora! Retiro la cortina interior i veig a una parella de russos (tia i tio) que en adonar-se que sóc a dins, em demanen disculpes i marxen... vaja, com que s'haguessin equivocat... (ara sospito si no venien a buscar el material que potser no havien tingut temps d'agafar abans...). Resulta que Nha Trang està plena de russos que venen a passar aquí les vacances. Fins i tot tenen vol directe Moscou - Nha Trang, i molts comerços de la ciutat ja tenen la llengua russa als rètols. Jo, la veritat, si a Terrassa em pregunten qui veig més capaç de fer una cosa com aquesta, si un rus o un vietnamita, no dubto gaire a respondre. Tanmateix, amb els antecedents viscuts a l'hora del sopar...
 
En tot cas, ja he decidit que aquest hotel no és segur de cap de les maneres, i que demà pel matí m'acomiado. No sense deixar d'explicar-los els motius. Si són els de l'hotel, potser s'ho pensaran dues vegades a l'hora de tocar les coses dels clients. Si han estat els russos, com a mínim que els de l'hotel siguin conscients que poden tenir lladres entre la clientela i que vigilin més.
 
Com que ara mateix estic mig paranoic amb el tema i no les tinc totes després de la visita dels russos, he col·locat un got de vidre just a sobre del pom interior de la porta, ja que no hi ha cap passador per evitar que puguin obrir des de fora. Així, si a algú se li acut provar-ho mentres dormo, s'emportarà la sorpresa del soroll del got al caure. Què? Ni el James Bond, eh?

El cadenat forçat i un sospitós filferro que he trobat sota el llit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada