Dia 7: Na Thrang. Canvi d'hotel i no passa res.

Cafè amb llet. Perdó senyora, i el cafè amb llet on para?

Avui se suposava que havia d'anar a fer un "tour" per les illes de davant de Nha Trang, però vistes les circumstàncies de la nit anterior, quan m'han trucat al telèfon de l'habitació perquè baixés a recepció he dit que no m'esperessin que em trobava malament. Al cap d'uns minuts he baixat amb la maleta feta per acomiadar-me i explicar el que havia passat el dia anterior, i que no pensava exposar-me a qualsevol robatori en aquell hotel. Així que bon vent i barca nova. He trobat l'hotel que havia buscat a la guia ràpidament, i els 15 dòlars que m'han demanat per l'habitació m'han semblat del tot assumibles tenint en compte que solament hi ha una habitació per planta (i sis plantes) i que estava bastant millor que d'on venia.

De morenetes n'hi ha per tot arreu. Com a mostra un botó.

A més, al nou hotel he pogut llogar una moto al moment, i quan ja m'havia instal·lat he agafat la moto i m'he anat a visitar la ciutat. En un agradable passeig pel costat del mar, amb menys congestió del que havia vist fins ara, he arribat fins al temple cham de Ponagar. Un petita pagoda de fàcil accés i bones vistes. Gaudint de les vistes m'he pres el cafè amb llet que heu pogut veure en la primera imatge de l'entrada. Li he hagut de demanar a la dona que me l'ha servit que me l'acabés de preparar ella i m'expliqués el perquè de tants gots i tasses. Finalment, ha quedat la tassa blanca inferior, on hi ha avocat l'aigua calenta del got perquè es barregés amb el cafè concentrat (gota a gota) i la llet condensada que devia haver a sota del tot. El got amb líquid groc era te, suposadament per anar barrejant amb el cafè amb llet...

Vista de Nha Trang des del temple de Ponagar.

Després de la visita al temple cham, he tornat al centre de Nha Trang a fer un volt pel mercat. Els mercats del sud-est asiàtic, i en aquest cas del Vietnam, sempre són un plaer pels sentits (bé, de vegades pel sentit de l'olfacte no, ni pel de la vista tampoc, de fet). Passadissos i més passadissos amb una mica de tot. He esmorzat una pinya sencera que m'ha pelat al moment, i aquest cop he preguntat el preu prèviament perquè no me la fotessin. 15.000 dong. Això ja és una altra cosa. Pensar que l'altre dia em van cobrar 80.000...

Mireu quina gràcia tenen els vietnamites per donar forma als arbusts.

Avui, a l'estació de trens de Nha Trang on he anat per consultar horaris i preus per anar amb tren fins a Quay Nhon, he vist un noi amb la samarreta del Barça amb la senyera i m'ha fet tot l'efecte que podia ser català. M'hi he llençat per preguntar-li d'on eren (anava amb una noia), en anglès, i quan m'ha dit que de Barcelona, he celebrat joiosament poder tornar a practicar el català amb uns compatriotes. M'han explicat que feien el mateix trajecte de sud a nord del Vietnam i que acabaven d'arribar des de HCM en un bus de nit bastant "durillo", però que no es pensaven quedar ni un sol dia a Nha Trang perquè havien llegit que era una mica perillós i tal. Buuuh. Uns cagats! Agafaven un tren fins a Danang (10 hores) per després enllaçar fins a Hoi An (2 hores més mínim). És a dir, que es passaran més d'un dia sencer viatjant del bus al tren, del tren al bus, i "tiro porque me toca".

Gran Buda de Nha Trang, i colla de bandarres.

El pla de viatge d'aquesta parella de catalans m'ha fet repensar el meu propi, i m'he adonat que potser tinc masses dies per la costa central, i pocs a la zona nord, ja que tinc un bitllet d'avió comprat pel dia 15 des de Danang a Hanoi. Així que "ni curt ni peresós" he decidit anar a una agència a preguntar per la possibilitat d'avançar el vol a Hanoi. I dit i fet. Ja tinc nova data pel dia 9. Això em dona l'oportunitat d'anar a veure les principals atraccions de la zona nord sense presses, i amb deu dies de platja, n'hi haurà més que suficient.

Per cert, que per fer aquesta gestió, la de l'agència m'ha dit que l'havia d'acompanyar a la central de la companyia Vietnam Airlines per ensenyar-los la targeta de crèdit amb la que havia fet el pagament anteriorment. Doncs m'ha dit que hi anàvem plegats amb la seva moto, i quina ha estat la meva sorpresa, que després de recórrer cent metres del carrer on estava l'agència de viatges, ens trobem la central de Vietnam Airlines!! I encara em volia portar de tornada a l'agència perquè deia que plovia!!!

Una altra anècdota interessant l'he passat en una altra agència de viatges on em volia informar de possibilitats (tren, bus) per anar a Quai Nhon en un parell de dies. Resulta que feien obres dins de l'agència, però obres en majúscules. Hi tenien una rasa al terra i un parell d'operaris continuaven "dale que te pego". I cada dos per tres feien anar el percussor amb el ra-ta-ta-ta-ta corresponent, i mentrestant la noia trucant per telèfon a l'estació de trens o de busos, intentant escoltar les meves demandes, o intentant fer-se entendre. Surrealista.

Aquesta tarda-vespre he tornat a la platja a fer un banyet revitalitzador mentre queia la nit. De fet, ni ahir ni avui no podria haver-hi anat abans perquè plovia. Quan escampa és un moment perfecte per anar-hi. De pas, aprofito per anar "curant" la ferida que em vaig fer al peu dret amb el cavallet de la moto a My Tho, quan la vaig voler entrar al pàrquing de l'hotel sense adonar-me que estava posat. I té gràcia, però a la completíssima farmaciola que m'he dut, hi ha de tot menys un desinfectant per les ferides. Un topiònic, o una aigua oxigenada... res. Aigua de mar i paciència. Si veig que comença a inflar-se o es posa morat, pensaré què puc demanar en alguna farmàcia de per aquí.

He acabat la jornada a la pagoda on hi tenen una figura d'un buda blanc de vint-i-pico metres. A més, com ja era fosc, l'estampa era brutal. Allà m'he trobat una colla de menors (10 o 15) que seien a les escales que donaven a la figura. Quan m'han vist pujar i s'han adonat que era un turista (que a aquella hora ja no estan per visites turístiques), se m'han apropar un parell o tres per veure si els donava algun calé. Com que els he fet entendre que no tenia res per dóna'ls-hi, han continuat a prop meu i un d'ells s'ha fixat sospitosament en les meves butxaques del pantaló. Li he fet veure que li llegia la ment tancant les cremalleres laterals indissimuladament i mirant-me al crio amb cara de "ni ho intentis". Algun més gran de la colla els ha reclamat amb la resta i m'han deixat tranquil fent fotos.