Dia 10: És molt difícil fer-se entendre a Quy Nhon...

Vista des del balcó de l'habitació a l'hotel de Quy Nhon.

Hòstia, em pensava que això de dormir al costat del mar seria tope bucòlic, però el cert és que amb el soroll de les onades em va costar una mica adormir-me. Bé, potser també col·labora en la meva excitació nocturna les sessions de la sèrie "Homeland" que he dut al disc dur del mini-portàtil amb que viatjo (el meu company de viatge inseparable). Per entretenir les estones mortes, que n'hi ha moltes, també tinc alguna lectura (estic acabant "La vacant imprevista" de la novel·la per a adults de l'autora de "Harry Potter", K. Rowling, i l'mp3 amb una mica de Llach, Bregovic, rumba catalana, la Fanfare Ciocarlia... Certament, no estic/estem gaire acostumats els occidentals a no fer res, és a dir, a contemplar la vida passar, i a deixar el cervell en stand-by durant una estona. Jo ho estic fent tot sovint, tot i que quan veig que ja n'he tingut prou, recorro al mòbil i em faig una partida de Sudoku, d'escacs o del tetris. 



Poblet pescador preciós de "cuyo nombre no puedo acordar-me".

Aquest matí he sortit amb una moto de l'hotel per anar a veure món. La primera moto en la meva vida no automàtica. Quins problemes per entendre a les de l'hotel com funcionava... Per sort, tampoc és que tingui una gran complicació, més enllà d'acostumar-te al fet de no tenir cap maneta de fre a l'esquerra, i fer servir el peu dret per frenar també. I, com a mínim, amb aquesta moto, el canvi no és que fos el més fàcil del món. Cap endavant per pujar marxes cap problema, però cap endarrere per baixar-les ja costava bastant més. Si normalment ja has d'anar amb mil ulls quan condueixes pel Vietnam, imagineu-vos quan vas pendent també de la moto. Bé, una experiència més...

Dues torres Cham envoltades d'uns jardins preciosos molt ben cuidats a Quy Nhon.

A Quy Nhon tampoc és que hi hagi gaire cosa a visitar. El principal atractiu és la platja, i la gastronomia. Si ahir menjava cocodril per sopar, avui m'he demanat un plat de calamars per llepar-s'hi els dits. Al restaurant he tingut el segon problema de comunicació del dia, ja que no tenien carta en anglès i la cambrera tampoc el dominava. Aquest és un dels/les inconvenients/gràcies de Quy Nhon. El fer-te entendre. Els calamars han estat feina fàcil, ja que sortien a la foto. El problema ha vingut quan volia demanar un plat d'arròs blanc. Ensenyant altres plats on apareixia arròs, i fent-li veure el color blanc d'alguna cosa, he pensat que m'entendria... res, un segon plat d'arròs amb no sé què, i un tercer d'una mena d'espagueti que tenen aquí, aquests si blancs. Ah, i la birra "cold"... com ahir, la deixes en una geladera fins que refreda.

Tota una tradició: parada per refrescar la gola en una excursió.

Pel matí l'excursió m'ha dut sense ruta prefixada cap a un poble pescador increïble. De vegades, les rutes exploratòries et porten sorpreses agradables, i avui ha esta el cas. No m'han calgut molts quilòmetres de ruta per anar a petar a aquest poblet, molt petit, amb un encant excepcional. Les fotos, com de costum, no fan justícia al que han vist els meus ulls. Suposo que pels locals, els seus ulls també s'han obert més de l'habitual al veure'm passar amb la moto.

Per la tarda, després de descansar una estona a l'hotel per evitar les hores de més calor i més sol, he tornat a agafar la moto per seguir la carretera de la costa cap al sud i arribar a una altra platja per uns camins de muntanya ben macos i tranquils. En mig d'aquesta ruta m'he pres la foto, i una birra, mentre contemplava el magnífic panorama des del mirador d'un ressort molt elegant. Eh! com la "jet set" però a lo vietnamita.