Dia 9: Nha Trang - Huy Nhon

Esmorzar força habitual en el meu règim alimentari.

Avui ha estat un altre d'aquells dies poc profitosos, ja que he estat bona part del dia o bé menjant, o bé desplaçant-me. Pel matí m'he aixecat a Nha Trang, on he esmorzat al mateix lloc on vaig sopar ahir i on feien un cafè amb llet, amb el sistema gota a gota, boníssim. I després de recollir els estris un taxista motero m'ha dut fins a l'estació de busos per anar cap a Quy Nhon, un lloc enmig de la ruta a Hoi An, que previsiblement no serà tant turístic com Nha Trang, però on també espero trobar platja i coses a fer. 

La "neta?" de la recepcionista (propietària?) de l'hotel de Nha Trang.

Com que tampoc tinc gaire cosa interessant a explicar, us comentaré alguns aspectes que m'han sobtat de la gastronomia vietnamita. Per exemple, tenen una salsa per acompanyar l'arròs, que ve a ser el mateix que el popular "viandox" del frankfurt. La veritat és que l'arròs blanc guanya molt amb aquest condiment. Un altre que ja us vaig comentar és el de que acompanyin el cafè amb te. Encara no acabo d'entendre les raons... suposo que té alguna cosa a veure amb els contrastos de sabor... El cafè (que conreen aquí al país), com ja us vaig comentar, és excel·lent. Un altre detall curiós que et trobes en alguns restaurants es que et serveixin la cervesa amb temperatura del temps, i amb un got amb gel. El que no he trobat a penes, que sí que ho he fet en altres països del sud-est asiàtic, són les paradetes al carrer que fan batuts i sucs de fruita naturals. Ah! I evidentment, el que sí que he trobat, malauradament, en més d'un àpat, és el maleït coriandre, una herba aromàtica super-mega pudenta.

Cocodril a la brasa per sopar.

Bé doncs, després d'un viatget de prop de sis hores, amb canvi inesperat d'autocar a mig camí, per unes carreteres bastant malmeses (impossible pretendre dormir en un bus nit de llarga durada), però amb uns paisatges molt bucòlics, i un ritme de vida tranquil més enllà del transit rodat, he arribat a Quy Nhon. A l'estació d'autobusos ja esperaven algun taxi i algun motorista per recollir a possibles clients. Un motorista m'ha acompanyat a l'hotel que havia triat prèviament de la guia, i en uns pocs minuts d'agradable passejada hem arribat. Just a primera línia de mar, en una zona amb alguns restaurants i hotels, però res comparable amb el que he vist a Nha Trang. M'han donat una habitació de la tercera planta amb balconet de cara al mar... hmmmm. Aquí sento les onades del mar per tot soroll, no com a Nha Trang, que les dues darreres nits m'anava a dormir amb taps a les orelles per la música a tot drap d'un local de festa que hi havia a prop.

A la platja de Quy Nhon. A vint metres de l'hotel.