"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 5 d’agost de 2013

Dia 12: My Son i platja de Hoi An.

Sempre hi ha un bon moment per prendre un descans.
Aquest matí tenia contractada una excursió per visitar el que queda de la civilització Cham a My Son, a uns 20 km. de Hoi An. Aquestes ruïnes, catalogades com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, tenen en alguns casos prop de mil anys, i el fet que n'hagi quedat poca cosa en peu, no solament te a veure amb el pas del temps, si no que els nord-americans tenen una part important de responsabilitat per les bombes que van deixar caure a la zona. Diuen que va ser un reconegut expert d'art Cham, Philippe Stern, qui va escriure una carta al president Nixon per exposar-li el desastre patrimonial que s'estava duent a terme, i aquest va ordenar aturar els bombardejos...

Runes Cham a My Son,
Es calcula que encara queden al voltant de 140.000 Chams al Vietnam, sobretot a la zona de Danang, tot i que ja s'han acabat les èpoques dels conflictes i enfrontaments amb els vietnamites i els Kémeres cambodjans. Els Cham van assimilar en part la cultura hindú i la llengua sànscrita degut al contacte comercial que tenien amb gents d'aquesta cultura.
 
La visita no ha durat tant com el viatge fins al lloc, ja que tampoc quedaven gaires edificis dempeus. I la xixa que queia a aquella hora era de les que fan venir por. Impossible quedar-se quiet sota el sòl, impossible córrer gaire a l'ombra. Res, el temps just per fer quatre fotos, i anar sota cobert a prendre una birreta fresca sota d'un ventilador a tota llet.

Ja ho deien els comunistes: la terra per a qui la treballa... I al Vietnam es treballa fins a la mort.
Després de la visita a les runes ens han portat a una barca per fer una baixada pel riu fins a Hoi An. Pel camí ens han donat de dinar un plat d'arròs bullit amb alguna hortalissa per sobre, i hem parat en un poblat per veure com treballaven la fusta els artesans locals (i per veure si algun turista feia despesa). Per sort ha estat una parada breu. I m'ha permès captar la imatge de la vella arrossegant el carro just davant d'un cartell governamental, amb la falç comunista i tota la simbologia que se'n deriva.
Espectacular altar d'un temple budista a Hoi An.
Al migdia he tornat a l'hotel a estirar-me al llit de l'habitació tot llegint una estona i a la fresca. Impossible sortir a fer res. Fins ben bé les 17 no m'he activat. He sortit de l'hotel amb la intenció de llogar una moto i anar a la platja. I dit i fet. Ja ho tenia mig aparaulat amb un comerç del costat de l'hotel que molt hàbilment ja m'havien captat quan tornava caminant cap a l'hotel. El preu, el millor que m'han ofert, 4 dòlars. Suposo que com aquí a Hoi An la majoria de la gent ja fa amb la bicicleta, han de baixar el preu de les motos si volen llogar-ne alguna. 
 
Doncs amb la moto he fet via cap a la platja de Cua Dai, a uns 5 o 6 km. del centre de Hoi An. El camí ha estat ben distret, amb camps d'arròs, i un llac on s'hi veien alguns pescadors de canya. També m'he aturat en un temple budista que m'ha impactat des de la moto, i m'he trobat aquest interior tan guapo de la foto superior.
 
Platja de Cua Dai a Hoi An.
Pel que fa a la platja, m'ha impressionat bastant només arribar. Hi havia un munt de gent asseguda en cadiretes de plàstic mida nen, fent un beure i xerrant al voltant d'una tauleta, sota les palmeres que cobrien tot el llarg de l'arena de punta a punta. La platja és llarga que no te l'acabes. I l'aigua era neta, tirant a tèbia, i calmada. Ideal per estar-s'hi hores. Jo amb uns minuts dins de l'aigua n'he tingut prou, i després m'he acabat d'assecar tot fent una cerveseta en una d'aquestes cadiretes tan ben parides. I així he vist caure la nit abans de tornar cap al centre de Hoi An, per sopar i cap a l'hotel. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada