Dia 13: Hoi An (muntanyes de marbre i una mica de música i ball tradicionals).

Pagoda budista de Linh Ung a la muntanya de marbre.

Aquest matí he sortit prudentment d'hora per anar a visitar les muntanyes de marbre que hi a a mig camí de Hoi An i Danang. Amb la moto ha estat un moment. A més, no hi havia excessiu transit a aquella hora i el camí era prou ample i en bon estat com per fer via. He tingut l'enorme sort d'arribar dels primers visitants, així que m'he sentit afortunat de poder veure tot el que hi havia per veure (que déu ni do) sense aglomeracions ni torns per la posició bona per la foto.

Vista de la torre budista de Xa Loi i vistes de la costa entre Danang i Hoi An.

Al principi m'he estranyat i tot de que no hi hagués pràcticament ningú visitant el lloc, però quan marxava després d'una  hora i mitja llarga donant tombs, he comprovat que començaven a arribar els turistes. I ha valgut molt la pena la visita, perquè en un espai reduït es concentren un munt de coses interessants per veure (coves, temples, torres, miradors, jardins...). L'única taca negra de la jornada ha estat, altra cop, la climatologia. Tot i no fer un dia de sol potent pels núvols baixos, la humitat era considerable, i de tant caminar amunt i avall, pujant i baixant escales, i grimpant alguna roca, he suat la cansalada a base de bé. I encara sort que hi he anat a les 7:30!!

Cova d'Huyen Kong (la més gran) a la muntanya de marbre de Thuy Son (la més gran)

Avui, la càmera de fotos treia fum de tant que l'encenia i l'apagava. No em sabia avenir de tantes meravelles que contemplaven els meus ulls. Ara una cova amb una imatge d'un buda, ara una pagoda preciosa, ara una cova encara més gran i amb més imatges esculpides a la pedra... I sense guiris creuant-se per totes bandes i fent tap, ni necessitat d'esperar cinc minuts a que tothom hagi fet la foto xula per poder-la fer també... brutal!

Muntanya de marbre de Kim Son.

Pel que es veu, d'aquestes muntanyes en treien el marbre per treballar-lo i esculpir figures de tota mena (lleons, budes, dofins, etc.), però en l'actualitat, ja no deu donar per gaire més i han d'importar marbre d'altres llocs. Als voltants de les muntanyes, la industria del marbre predomina, i fent un vol amb la moto he vist un munt de tallers on el treballen.

Vista de la platja de Cua Dai des de l'aigua.

Després de l'excursioneta i abans de tornar cap a l'hotel i a retornar la moto, m'he passat per la platja on vaig estar ahir, però fent una ruta diferent ja que venia de més al nord. Així que com de costum, m'he deixat perdre una mica per camins interiors que m'han encantat. Caminets estrets i poc transitats per on no acostumen a passar els turistes, però que tenen el seu encant. Normalment, per no acabar a Moscou has de preguntar de tant en tant per la direcció on vols acabar petant, i amb poques paraules et fas entendre.

Pel vespre, he sortit a fer el volt de comiat per la zona antiga de Hoi An, i per casualitat m'he topat amb una caseta on venien tiquets per un espectacle de música i ball tradicionals de Hoi An. Com que tampoc tenia res millor a fer, i el preu era més que assumible, he decidit anar a veure. L'espectacle que no s'ha allargat més enllà d'una hora incloïa uns quants balls i algunes peces musicals (cantades i instrumentals). El que més he gaudit han estat les peces instrumentals, sens dubte, tot i que el ball no se m'ha fet pesat ja que eren peces curtes i variades. Demà us penjo una mostra.

Per acabar, com a curiositats, avui cap al vespre, camí de l'hotel, he pogut veure com alguns vietnamites cremaven uns papers semblants a cartilles del quinto al terra. Deu ser algun tipus de ritual budista. I també tenen el ritual habitual de fer unes pregàries davant d'un petit mostrari d'aliments i objectes varis que ells mateixos es preparen, en qualsevol lloc i circumstància. No els cal anar al temple a fer-ho. Es munten el seu petit santuari i allà fan les seves pregàries amb les mans ajuntades davant del front, i ajupint el cap en repetides ocasions.