"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 8 d’agost de 2013

Dia 15: Danang - Hue - Danang (en 10 hores, 8 de transports).

Segon tram del viatge. Costa central.

Avui amb la visita a Hue, finalitzo la segona part del meu periple vietnamita. A partir de demà arrenca la tercera que em portarà a terres del nord. Però de moment em centraré en l'esdevingut en aquesta dura jornada de trasllats i visita a la ciutadella de Hue.

Avui tenia el tren d'anada cap a Hue a les 7:00 del matí. He arribat amb temps perquè m'ha portat un motorista, i a sobre he vist que anava amb retard de vint minuts, així que m'he anat a buscar un lloc per esmorzar alguna cosa. En un bar proper amb taules i cadires a fora (com la majoria), tenien el que estava cercant, un cafè amb llet i uns ous amb pa. El cafè amb llet ha arribat relativament ràpid, però els ous... encara deuen esperar que la gallina els pongui.


Ciutadella de Hue.

Finalment el tren (solament) s'ha retardat una mitja hora respecte a l'horari previst. A la guia indicaven que la durada del recorregut podia variar entre les 2h30, i les 4h. Doncs, voleu apostar? Carai com ho calaven aquests que fan les guies! 4 hores hem trigat. Hi havia moments en que la velocitat era menor que la gent que passejava amb bici pel carrer, i en d'altres fins i tot ens quedàvem parats en punts de doble via esperant que passés algun altre tren en el sentit contrari. Tanmateix, he de reconèixer que les panoràmiques que he vist (el recorregut seguia en gran part la línia de la costa), i les escenes de la vida dels vietnamites a peu de via, han estat molt compensatòries.


Passadissos espectaculars a la Ciutadella de Hue.


Arribat a Hue no m'ha costat gaire aconseguir un mapa de la ciutat en una agència de viatges, i fer via cap a la Ciutadella que dona esplendor a aquesta tranquil·la ciutat, antiga capital de la Vietnam imperial. El lloc m'ha recordat lleugerament la ciutat prohibida de Pequin, però sense tant llustre. En part, és una responsabilitat directe de l'exèrcit nord-americà que durant la guerra van arrasar una bona part del complexe a base de bombes. De fet, he pogut comprovar amb maquetes que reconstruïen el que havia estat aquest lloc, i no quedava en peu ni la meitat de la meitat. Una llàstima això de destruir patrimoni material de la humanitat per defensar una causa...

 
Els jardins de l'emperador (Ciutadella de Hue).

 
A banda dels edificis que he pogut veure (residències de la reialesa, pavellons de lectura, pavellons administratius, pavellons vestidors, teatre...), cal destacar alguns jardins al·lucinants, amb estanys plens de flors de lotus, bonsais de tota mena, flors, gespa... qui fos l'emperador per portar a l'emperadriu a passejar!!


Ni al camerino dels germans Marx.


Acabada la visita llampec a la ciutadella i pels carrers del voltant del riu, he decidit que ja havia vist el que volia veure i que millor fer via cap a Danang per no arribar a les tantes. A més, no tenia res reservat, i a l'estació de busos del centre m'han dit que des d'allà no sortien busos a Danang, que havia d'anar a l'estació del nord. El tren l'havia descartat des d'ahir mateix, ja que solament hi havia un de tornada a les 19 de la tarda (+ 4h, calculeu a l'hora que arribava...). Un motorista, després de les oportunes negociacions, m'ha dut a l'estació de busos del nord i allà he comprat un bitllet intentant fer entendre a la de l'oficina que el volia per sortir al cap d'una hora, doncs volia dinar allà. Doncs, res, surto acompanyat pel motorista que continuava amb mi al pàrquing d'autobusos i un paio m'anima a pujar ràpid al bus que estava a punt per marxar cap a Danang. Bé, si surt immediatament... podré esperar a menjar. Em compro un suc de taronja per hidratar-me una mica i pujo al bus. Un micro-bus d'aquests de 30 places, però amb espai minúscul entre fileres de seients.
 
Tot i que semblava que la cosa aniria més lleugereta que el tren del matí, gran error! Sortim cinc minuts més tard del que jo preveia de l'estació, però un cop hem travessat la porta de la sortida... para novament i fa pujar a dos passatger més que arriben corrent. D'acord, s'ha de ser comprensiu amb la gent... Recorrem vint metres més i sembla que encarem ja el camí cap a Danang. Iep! No tan ràpid que hem de carregar a uns quants més... i uns quants més una mica després... i pel camí va pujant gent. Com diria el meu amic Albert Pérez (del que m'he recordat avui ,a més de per les seves expressions, pels dies d'estada al Caxmir l'any 2007, ara que tornen a haver-hi incidents a la zona) "quinze o vint més i ja ho tindríem això"!! En un bus amb capacitat per 30 deuen haver entrat el doble. No m'estranya que finalment s'imposessin als nord-americans a la guerra, amb la capacitat que tenen per suportar les incomoditats, i la paciència amb que ho viuen tot.

 
Ah! Potser us pensàveu que m'oblidava del tema dels massatges... Doncs no. Resulta que feia dies que no us en parlava, perquè de fet, des de l'estada a My Tho al delta del Mekong, no me n'havia tornat a fet cap. Aquell dia, buscant un lloc per fer-me'n un, vaig anar a parar a un spa-massage. El fet de no ser un lloc gaire turístic reduïa l'oferta notablement... En tot cas, la cosa va començar amb bany turc i sauna, abans de passar per la dutxa i amb la tovalloleta passar cap a la cabina de massatges. Se'm va presentar una noia jove, atractiva, amb un vestidet més adient per una festa de cap d'any que per una massatgista (no sé si m'enteneu). Doncs el massatge va ser més matusser de l'habitual, i en mitja hora ja volia enllestir oferint un "massatge baby". Pels qui no conegueu aquesta expressió, us diré que ve a ser el mateix que el famós "final feliz" però a la vietnamita. Des d'aquell dia vaig quedar una mica escarmentat amb el tema, i fins ahir no vaig voler tornar a temptar la sort. Aquí a Danang els llocs també són de l'estil spa-massage i ja em temia el pitjor... I pensat i esdevingut. Un altre cop bany turc, sauna, dutxa i cabina de massatge. Un altre cop una noia de bon veure vestida com per anar a la terrassa d'estiu del Pachá. I un altre massatge tirant a decebedor i curt amb oferta final. Colló, però si ja el gaudeixo ja el massatge! No em cal res més! Malauradament, pel que veig, aquí al Vietnam això del "massatge baby" deu estar bastant estès més enllà d'alguns llocs molt turístics. Diuen que a la Xina hi ha molta controvèrsia al voltant de si ho han de considerar prostitució, i perseguir-ho, o si continuar considerant-ho com un complement més del servei de massatge. A mi em cansa una mica haver d'estar sempre a l'expectativa de si el massatge serà relaxant i professional o, si per contra, serà una simple excusa per arribar al "massatge baby".

Per cert, és la primera vegada que em trobo una habitació d'hotel amb vídeo-control... vaja, això em passa a Catalunya i trigo poc a trucar als mossos, però aquí que hi farem... com a mínim la tapo amb una samarreta. M'hi vaig ficar perquè vaig veure a la recepció una pantalla d'aquelles amb imatges de diverses zones de l'hotel. Espero que no es dediquin a controlar als clients... Hòstia, ara que hi penso, llàstima que a l'hotel de Nha Trang on em van entrar a l'habitació no haguessin tingut càmera de control. Hahaha.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada