Dia 28: Saigon, el que quedava per veure.

Foto de l'enterrament de la meva càmera de fotos morta en combat.

Aquesta passada nit per fi he pogut tornar a dormir en condicions en un dormitori compartit. En arribar vaig comprovar que tenien posat l'aire condicionat a 18º, i li vaig comentar a un company d'habitació holandès si li faria res que ho pugés. Hi va estar completament d'acord i ho vaig deixar a 27. Tot i que l'ambient continuava fresc, l'habitació ja no semblava Sibèria, i he dormit la mar de bé amb un cobrellit finet que em van deixar a l'arribada.

Al temple de l'emperador de Jade.

A l'hotel també hi havia inclòs l'esmorzar, i tot i no ser res especialment original, com a mínim estava fet i servit prou bé com per gaudir-lo. Pa, una truita d'un ou, unes lamines de salsitxa i de pernil cuit, fruita local, i un cafè amb llet. Per començar el dia amb energia no està malament...

Temple del rei Hung Vuong.

La ruta d'avui tenia per objectius principals el temple de l'emperador de Jade, el museu d'història i el mercat de Ben Than. Pel camí m'he trobat altres temples interessants per visitar, i així he allargat una mica la jornada de visites. Al temple de l'emperador de Jade he flipat més per la devoció de la gentada que hi anava a fer les ofrenes i les pregàries, que no pas per l'edifici en sí. Era un temple antic amb figures curioses per tot arreu, i altars de fusta antiga. El més destacat era la constant fumera de l'encens que carregaven i acabaven oferint els feligresos.  

Titelles d'aigua al museu d'història de Saigon.

Al museu d'història no m'ha donat temps a acabar la visita, perquè a les 11:30 tancaven fins les 15:30. Tanmateix, he pogut veure una representació de les famoses titelles d'aigua vietnamites, que casualment, fins a dia d'avui encara no havia tingut ocasió de presenciar. L'espectacle de poc més de vint minuts de durada, girava al voltant d'històries relacionades amb la vida a la vora del riu, i apareixien tant personatges humans com peixos, o animals mitològics. En acabat el xou els quatre artistes que manejaven les titelles han sortit de darrera del teló per saludar al públic, amb mig cos encara enfonsat a la bassa on sortien i desapareixien les figures.



El guerrer Tran Hung rodejat de gratacels.

Avui, per fi, he tornat a gaudir dels àpats. De l'esmorzar ja n'he parlat. El dinar ha estat una pinya comprada al mig d'un carrer per 15.000 dongs (feia molts dies que no repetia aquest àpat). I el sopar, a prop de l'hotel, ha consistit en un plat d'arròs blanc amb tires de ceba cuita, i un parell de plats per acompanyar-ho: un parell de peces de pollastre guisat, i unes gambetes guisades amb uns tallets de carn que no us sabria dir...

Per celebrar l'èxit de la jornada gastronòmica m'he auto convidat a un geladet per postres tot passejant per un parc molt proper i ple de vida. Per aquí hi ha uns parcs magnífics per fer-hi de tot: bàdminton, fúting, caminar, ballar, seure... I de tant en tant pots veure com se't creuen petits animals alegres com esquirols, però bruts com rates de claveguera.

Parc molt ben aprofitat al costat de l'hotel on paro, amb rates en comptes d'esquirols.