Dia 29: I vet aquí un gat i vet aquí un gos...

Aula d'una classe de primer de primària per 42 alumnes.

Avui, darrer dia de l'estada al Vietnam, m'he sentit mes a prop de casa que mai, aixecant-me a les 4:00 de la matinada per poder veure en directe per internet el partit d'anada de la supercopa entre l'Atletico i el Barca. Tot i els minuts inicials d'angoixa perquè no hi havia manera de connectar-me (es veu que les televisions de l'estat deuen tenir algun tipus de prohibició per emetre segons quins programes en obert per internet, potser per no fer la competència a les televisions de pagament d'aquí que emeten els partits d'allà), al cap de vint minuts de començat el partit ho he aconseguit. En acabat he tornat a dormir un parell d'horetes mes per acumular son de cara al viatget d'aquesta nit.

Al pati de l'escola no pot faltar un retrat de Ho Chi Min, ni un bust d'un antic rei.

La resta del dia l'he passat entre la recepció de l'hotel, connectant-me a internet, i alguna escapada a l'exterior per matar el temps. A la primera he sortit a donar un curt volt pels voltants de l'hotel, i he acabat collant-me a dins d'una escola i demanant a un pare i marit d'una mestra que xapurrejava l'angles, si em podia mostrar alguna aula i explicar-me alguna cosa del centre. M'ha explicat que allò era una escola de primària amb mes de 1000 alumnes, amb uns 40 o mes per aula. Hi havia del curs de primer al de cinquè, i després van a l'escola de secundaria. Crec que aquí l'educació obligatòria s'allarga fins als 13 o 14.

Església catòlica que m'he trobat passejant pels voltants de l'hotel.

La segona escapada ha estat fins a la zona mes turística per fer-me un darrer massatge als peus de comiat. Aquest cop me l'han fet estirat a la llitera, i s'ha dedicat tant o mes a les cames com als peus. Amb oli calent (vaja, unguent d'aquell xinès que escalfa)...Per continuar amb les bones sensacions en l'ultima jornada, he anat a dinar al mateix lloc d'ahir, i m'he tornat a posar les botes amb una mica de varietat (carn, ou, arròs, verdura...).

L'estona que em quedava fins deixar l'hotel i la ciutat, me l'he passat xerrant amb el jove recepcionista, que amb el seu molt entenedor angles m'ha explicat un bon grapat de coses del Vietnam i del seu sistema polític i econòmic. Ell era un opositor a l'ombra com molts, i fins i tot m'ha assegurat que tenia a algun conegut a la presó per haver intentat formar un col·lectiu critic amb el poder. Es per aquest motiu que aquí la majoria de la gent no parla amb llibertat de política. Fins i tot m'ha llençat per terra la imatge de l'idolatrat Ho Chi Min...

Una mena de monument funerari a una banda de l'esglesia catòlica.

Be, i això arriba a la fi. D'aquí uns minuts demanaré a un moto-taxi que em porti a l'aeroport i deixaré enrere Saigon, el Vietnam, i els sud-est asiàtic. Un any mes he viscut un munt d'experiències i d'anècdotes revitalitzadores, i en general marxo amb un magnific sabor de boca d'aquest país de contrastos i de múltiples ferides de tota mena. I malgrat haver-me topat amb un bon grapat d'aprofitats i de buscavides arreu, la imatge global que m'enporto d'aquesta gent es forca positiva. Us animo a provar-ho!!