Les vacances no ens han sentat bé...

2n 5d8 de la temporada ahir a Sabadell.

Ahir a Sabadell els Minyons vam signar un dels pitjors inicis del segon tram de temporada, després de la parada vacacional, com a mínim que jo recordi. Amb les dues caigudes d'ahir, hem acumulat un total de sis en tan sols tres actuacions: dos 4d8p a Sitges, un 2d9fm i un 4d9f a Vilafranca, i el 4d8a i el 2d8f d'ahir a Sabadell. Què ens està passant? us preguntareu. Tan bons érem després de Santes i tan dolents som ara? Home, doncs potser ni una cosa ni l'altra.

Crec que les dues caigudes de Sitges eren francament evitables (decisions tècniques equivocades). Les de Sant Fèlix, no per doloroses deixen de ser comprensibles (inexperiència, precipitació, cansament). En canvi, les d'ahir no tenen cap mena d'explicació lògica, més enllà d'un canvi al tronc del dos, que en principi no hauria ni de notar-se ja que la substituta té els ovaris més que pelats de fer aquest castell. És a dir, que jo computaria les dues caigudes d'ahir a: a) la mala sort. b) l'estat de negativitat general. c) la malastrugança a la festa major de Sabadell. d) hem trepitjat merda.

El despenjament de la canalla d'ahir és un accident que pot passar, i més tractant-se de canalla nova. Seria criticable si comencessin a despenjar-se habitualment com ens va passar fa unes temporades, però en els castells no tot és controlable al cent per cent, i encara menys amb la canalla.

La caiguda de la torre només me l'explico per la vessant psicològica. Tècnicament hem demostrat al llarg de la temporada a bastament que tenim el 2d8f controlat (què en portem? uns 8 o 10 comptant els de l'assaig?). És evident que no és un dos de postal, i que suem sang i llàgrimes per pujar-lo a unes manilles, però d'aquí a que et caigui el que fa onze... Arribo a la conclusió que com més estret és el tronc d'un castell, més influència té la part psicològica en l'execució d'aquest, i darrerament, la qüestió psicològica a la nostra colla està d'un negatiu que tomba. Que tomba fins i tot els castells que no haurien de caure.

És possible que calgui reforçar els troncs dels castells dels Minyons perquè guanyin seguretat i estabilitat. Que falti una mica de força o de consistència. Però això no pot explicar l'ensopegada d'ahir amb uns castells que ja havíem portat a plaça un bon grapat d'ocasions amb èxit. Així que deixeu de llepar-vos les ferides a casa, i veniu a l'assaig que "no estamos tan mal" cony!

Ah! I per cert, no ens oblidem que ahir vam tornar a fer un 5d8 com unes cuixes, que ja tocava! No tot són notícies dolentes doncs... Un pis més, un pis més!