Dijous de la setmana passada moria als 82 anys, a Benidorm, un dels referents musicals espanyols del segle passat, Manolo Escobar. Aquest almerienc d'origen, va residir a Catalunya (a Badalona més concretament) la major part de la seva vida, tot i que mai es va mostrar gaire sensible envers la nostra cultura i la nostra llengua, més enllà de fer-se seguidor del Barça, i de cantar una cançó en català per la Marató de TV3 del 2008.
Tot i no tractar-se d'un artista sant de la meva devoció, he de reconèixer que Manolo Escobar estarà sempre present a la meva memòria per diverses raons. En primer lloc, per ser un dels principals responsables de que avui en dia jo pugui picar i repicar les palmes amb un bon domini, gràcies a les hores d'entrenament al ritme del "Porompompero". I en segon, per la versió de "Mi carro" que em cantava el meu avi cordovès, el iaio Pedro, i que també ha cantat el meu pare, i que probablement continuïn cantant les futures generacions familiars. La versió feia així:
Mi Xavi me lo robaron
anoche cuando dormía
pensando que era de oro
el "pituelo" que tenía
donde estará mi Xavi
donde estará mi Xavi
donde quiera que esté
mi Xavi es mio
porque yo le encontré
cagaito en el rio
si lo llego a saber
yo no lo cojo
porque estaba cagaito
hasta los ojos
m'agrada la versió :D
ResponElimina