Kalaw - Inle Lake (6).

Acabo d'aterrar al hostel de Nyaungshwe després de tres dies de trekking que m'han dut des del poble de Kalaw a la vessant sud del famós llac d'Inle, un dels punts centrals en un viatge a Myanmar, i del que tindreu fotos en una propera entrada. He arribat al hostel fet un cromo, però després d'una dutxa amb aigua calenta, de curar algunes ampolles als peus, i de relaxar-me una estona, puc dir que m'he refet força. Fins i tot he tingut esma d'agafar una bici del hostel i anar-me'n a buscar un lloc per menjar una mica de sopar.

Pel que fa al trekking, va començar el dimecres a les 8 del matí, des del davant de l'agència-restaurant on l'havia contractat (40 dòlars amb guia, àpats, dormir dues nits, i barca fins a Nyaungshwe), el de la família Sam, que recomanen la majoria de webs i blocs. No és que n'hi hagi moltíssims, però uns quants n'hi ha, i vaig anar a assegurar el tanto.

La guia era una noia jove que parlava fantàsticament bé l'anglès (de fet l'havia estudiat a la universitat), que es deia July. Vaja, això més un nom pel davant i un altre pel darrera, però per recordar-nos.en va optar pel format curt i reconeixible. Pel que fa a la resta del grup, estava composat per tres noies exmilitars israelites, una professora singapurenya, i una parella holandesa.

A Myanmar no es discrimina a les dones a l'hora de fer treballs físics.

La ruta et porta per paisatges boscosos, camps d'arròs, prats, cultius de tota mena (pebrots, cols, blat, blat de moro, coriandre, gingebre...), i uns quants poblats, alguns més petits que d'altres. El cert, és que molta relació amb els locals no s'estableix, però tenint en compte la dificultat de l'idioma, i que normalment te'ls trobes treballant... Afortunadament, la guia t'explica un munt de coses, ja sigui de l'entorn natural que et rodeja, de la seva cultura, les seves costums, o de l'evolució del país. 

Nens de camí a casa a la sortida de l'escola.

Personalment, em va sorprendre que a ella (la guia), una persona jove, amb estudis, i amb molt de contacte amb estrangers, acceptés, i fins i tot li semblés bé, la situació d'aillament del país, i les lleis restrictives pel que fa a l'entrada d'estrangers al país (com a turistes, com a treballadors, o com a inversors). Li vaig preguntar si creia que la situació de la gent del país era prou bona (educació, sanitat, feina...) com per no requerir grans canvis, i em va contestar que sí. Potser el fet que ella estigués cobrant un bon sou gràcies al turisme, li feia veure les coses amb un optimisme un punt egoista. O tal vegada jo no pugui entendre que hi hagi gent que no necessita viure com la gent dels països occidentals...

Al llarg de la ruta també vaig tenir temps de fer el tercer grau a la resta de companys, i conèixer les penúries militars i d'una vida atemorida de les israelianes, la pressió laboral que poden arribar a patir els professors (i els alumnes) a Singapur, o que a Holanda tenen una reina argentina, que és rossa, i que tant s'estimen. Bé, i a banda de tot això vaig conèixer moltes més coses de les diferents llengües, cultures, tradicions, etc. Sense anar més lluny, una nit ben sopat, les israelianes van treure unes quantes espelmes i en van encendre cinc, i van cantar una cançó. Ens van explicar que es tractava d'una cerimònia ritual religiosa jueva que se celebra en aquesta època de l'any encenen durant vuit dies una espelma cada dia fins a sumar-ne vuit d'enceses el darrer dia. Normalment ho fan fent servir el canelobre aquell típic jueu, però com que no el duien a sobre, ho feien amb espelmetes sobre la taula.

"Rave" a la birmana.

Una de les coses més interessants del trekking és observar als locals fent les seves coses. Des de treballar, a jugar, fent-la petar, o fins i tot ballant, com va ser el cas en el primer poble on vam parar a dormir. A la distància ja escoltàvem sarau i la guia es va pensar que potser hi havia una boda. Res més lluny de la realitat, ja que a l'arribar ens vam trobar a un bon grapat d'homes, alguns amb un estat etílic evident, ballant com posseïts música electrònica! Vaig fer una mica la conya seguint la festa i ja em va venir un a agafar-me per la mà per portar-me a ballar al mig de la... pista? Vaig durar poquet amb l'excusa que els del grup m'esperaven.

Les dues nits vam parar a dormir a cases del poble amb mantes a terra i algunes més per tapar-nos. La primera nit especialment vaig passar una mica de fred, perquè l'habitació no estava gaire ben aïllada i la temperatura exterior devia estar pels 5 graus. Els migdies eren assoleiats i la temperatura voltava els 20 i pico graus.

La guia, la July, fent bombolletes amb el líquid interior d'una planta.

La segona nit, mentre m'estava prenent una ampolla de 3/4 de litre de Myanmar al lloc on vam sopar, la guia que seia al meu costat em va mostrar la xapa de la cervesa tota contenta dient-me que tenia 1000 Kyats de premi. Jo estava convençut que era una broma i que em volia veure fer el ridícul davant dels propietaris del local, però va resultar ser cert. El moment em va oferir diverses sorpreses: per una banda, descobrir que encara hi ha productes que regalen diners; per altra banda que fos jo l'afortunat; i en tercer lloc, que no tothom és tan "cabroncete" com jo, o tan honest.

De les moltes coses que ens va parlar la guia, destaca el tema de la religió budista. Ens va aclarir molts dubtes sobre iconografia, calendaris, figures religioses, rituals, festes religioses, etc. I, a més a més, ens va explicar un conte que deia així:

Que un dia Buda va cridar a un búfal d'aigua i a una vaca, i els va donar una missió. Que anirien a la terra per donar un missatge als homes. El missatge era que haurien de treballar tres dies i fer un sol àpat. El búfal i la vaca van anar a cercar els homes i els van dir que Buda els enviava el missatge que podien menjar tres cops treballant un dia. Quan Buda va anar a preguntar als seus missatgers que havien dit als homes, es va trobar al búfal i a la vaca menjant i jaient alegrement. Com a càstig, Buda va tornar a enviar al búfal i a la vaca amb els homes perquè treballessin per ells, i perquè així poguessin menjar tres cops cada dia i no haguessin de treballar tant.

Pebrots assecant-se al sol.