S'apropa la diada de Sant Jordi, una de les festes més arrelades i tradicionals de la nostra nació. Enguany és una mica més especial, si cap, per la situació de repressió que estem patint, amb compatriotes a la presó i a l'exili. Demostrem-los la nostra estima i record amb roses grogues i llaços grocs arreu.
Feliç Sant Jordi groc!
Per als que no tinguem tanta traça fent manualitats, no ens quedarà més remei que comprar (sense oblidar de comprar també la rosa roja) una rosa groga.
ResponEliminaA més, com tothom sap les roges grogues les cultiven als hivernacles de Sant Esteve de les Roures.
A Sant Esteve de les Roures hi fan de tot...
ResponEliminaEstic d'acord en no abandonar els llaços grocs en cap moment, però les roses haurien de ser vermelles. No els oblidem, però tampoc no cal fer el ximple.
ResponEliminaAh, un aclariment sobre el meu relat conjunt, ja que no solc respondre els comentaris individualment en els relats. El flautista existeix, tots l'estan mirant perquè acaba d'entrar per la porta de la sala a portar-los les magnífiques noves del concert a SEDLR. Per què et penses que el miren així?