"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Barça 5 - Madrid 1.

 Piqué ensenya els cinc dits de la mà després del cinquè gol, obra d'Arturo Vidal. (Foto: La Vanguàrdia)






















En aquests temps difícils i amargs de repressió de l'estat espanyol contra el poble català, que el Barça li marqui cinc gols a l'etern rival és motiu de profunda alegria i satisfacció. Així, amb la mà oberta i en tota la cara. Una plantofada de les que fa mal, i que deixa al rival a set punts i molt tocat.

M'ha agradat el joc del Barça. La pressió alta i a dalt, el control del joc, la capacitat de córrer al contraatac, la resolució de Suárez, i el bon to de tots els jugadors en general. Tan sols se'ls pot retreure els deu minuts dolents de la segona part després del gol del Madrid, quan ells s'han vingut amunt i el Barça ha perdut el control i l'han tancat una mica al darrera.

Bona notícia que jugadors com Dembelé o Arturo Vidal hagin millorat el seu rendiment, quan han entrat des de la banqueta. I encara més important i destacable, que el Barça hagi estat capaç de golejar al Madrid sense Messi al camp, ja que continua recuperant-se de la lesió del radi.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

4 comentaris:

  1. No ens enganyem, encara que no fossin temps difícils ni amargs, ni patíssim la repressió d'aquesta manera tan violenta, sempre seria una passada fotre-li 5 al Madrid. Llàstima d'aquells deu minuts, que com a bons culers se'ns ha tancat una mica l'esfínter, perquè si no el resultat hauria estat 5-0 que és molt més bonic, on vas a parar.

    Sergi Roberto, Alba i Busquets van estar immensos, estratosfèrics. L'equip va rendir bé com a conjunt, en totes les línies, en la pressió, en les ajudes i també en l'arribada. Arthur ens està demostrant una llumeta que es va apagar quan Xavi i Iniesta van marxar i això em tranquil·litza, i Rakitic aporta un equilibri i un sacrifici al mig que fa que tornem a controlar els temps dels partits des del centre. La cosa va força bé, si res no es torça molt, aquesta lliga no s'escaparà. Però caldrà demostrar si és equip suficient per guanyar la Champions també. De moment, contra el Madrid ens van deixar ben contents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe, és clar que sempre és bon moment per guanyar al Madrid, però tal i com està la situació política avui dia, a mi particularment, em deixa doblement satisfet.

      Penso que Arthur ha aconseguit aportar el control necessari per tornar a moestrar aquell estil que sempre ha caracteritzat al Barça en els darrers temps. Quin crac. Sembla que no hi sigui del tot, però dóna unes lliçons de posició, passada, control, combinació... espectacular. Xavi 2, sens dubte.

      I de la Champions ja en parlarem. Trobo que és un títol que no sempre guanya el millor. Un torneig on hi intervé la sort o la desgràcia (dels equips al grup o als creuaments, aquell gol il·legal que et fan, una vermella injusta). Continuo pensant que la lliga és el torneig més important i que demostra quin equip és millor i més regular.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Estic convençut que ahir va tornar a passar que "una làgrima calló en Llarena"... haha.

      Elimina