"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 9 de juny del 2019

Jornada castellera "extraordinària".

Els 3d9f dels Minyons i dels Castellers de Vilafranca avui a l'Hospitalet de Llobregat. Foto: Jose Paredes.



























Avui els Minyons hem fet castells a l'Hospitalet de Llobregat i hi hem estrenat el 4d8 amb el pilar. Ha estat a la segona ronda, després de descarregar el 3d9f, primer castell de nou pisos que es feia en aquesta localitat, en primera ronda. A tercera hem fet el 5d8 i hem tancat la diada amb el segon pd7f de l'any. Gran actuació a tres setmanes vista de la nostra Festa Major, que esperem poder estrenar els castells superiors als bàsics de 9.

La dada curiosa de la jornada d'avui, és que hem actuat acompanyats dels Castellers de Vilafranca per primer cop aquest any (no coincidim massa, la veritat), a banda dels locals, Jove de l'Hospitalet i dels Castellers del Prat. Amb els vilafranquins sempre ha existit una gran rivalitat. Es tracta d'una colla molt competitiva, i sempre que hem coincidit han fet tots els possibles per fer millors castells que nosaltres. I, el cert, és que normalment sempre ha estat així, com a mínim en els darrers quinze anys amb comptades excepcions que ara no puc recordar.

El fet és que avui, els verds han estat a un nivell molt inferior del que acostumen a mostrar per aquestes dates i, sobretot, al costat nostre. Han pogut descarregar el 3d9f que el cap de setmana passat només van poder carregar a Sant Quintí de Mediona, i han completat l'actuació amb el 4d8, el 2d7, i el pd6. Lluny, molt lluny del seu potencial real, i destacable pel fet que una diferència tan gran amb els Minyons no es devia donar des de fa més de vint anys. Recordo algun Sant Fèlix que nosaltres havíem completat la "tripleta màgica" i ells havien acabat amb algun castell de 9 carregat i el 2d7 per acabar...

Vaja, coses dels castells, que com tots sabem, tenen cicles. Els Minyons vam tenir un bon cicle als 90's, però després no hem tornat a encadenar gaires anys bons seguits. Hem assolit grans fites, però de forma irregular. En canvi els vilafranquins porten vint anys al màxim nivell del món casteller. Una gran gesta però que veurem com s'ho fan per mantenir-ho i allargar-ho.

6 comentaris:

  1. Estàs tan productiu que no em dona temps de contestar-te al teu ritme. Així que començo avui pels castells i demà ja et comentaré el post del claustre. Tenim molts mons paral·lels!
    Jo també tinc algun vincle amb el món casteller i en segueixo d'alguna manera les actuacions. He vist actuar als de Vilafranca i realment et fan contenir la respiració per després fer-te treure el barret, però t'he de dir que tambe he vist actuar als Minyons i sempre m'han agradat molt. Un bon dia o un mal dia el pot tenir tothom però, com tu dius, el que costa és mantenir el ritme, sobretot quan s'ha arribat a certs nivells, així que PIT i COLLONS i a no fer gaire llenya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els castells són una activitat que viu una època daurada. Potser no som conscients tots plegats de la dificultat del que estem aconseguint en els darrers anys. I perquè això sigui possible cal assajar molt i tenir totes les peces engreixades: canalla, gent del tronc, quantitat de gent, qualitat de castellers...
      Gràcies per les paraules d'elogi cap a la meva colla. Realment té molt de mèrit el què hem aconseguit fer sorgint d'una població sense tradició castellera...
      M'agrada saber que t'agraden els castells Laura.

      Elimina
  2. Parafrasejant els entesos en futbol quan diuen allò de "fumbol és fumbol", has creat una nova frase: "coses dels castells, com tots sabem"
    Amunt Minyons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe, els castells també tenen la seva literatura, com no podia ser menys...

      Elimina
  3. Està clar que tot acaba, l'hegemonia no es pot mantenir per sempre, i menys en un món tan irregular com els castells. Potser perdre el darrer Concurs, encara en un nivell altíssim, és a dir, no per demèrit propi, sinó mèrit de la Vella, els ha passat més factura del que es pensaven. Evidentment que milloraran al llarg de l'any ja que aquest no és el seu nivell, però no van amb la sisena posada com altres anys. També és cert que L'Hospi no és terra de castells tampoc i potser no va cridar a gaire gent a posar-se la camisa verda...

    ResponElimina
  4. Això de la gent, em va explicar un verd que aquest any els està costant molt arrossegar gent. Ja saps que és un peix que es mossega la cua: no tens gent no pots fer grans castells, no fas grans castells no tens gent...
    En tot cas, estic amb tu que al llarg del curs aniran agafant el to i mostraran un nivell que ara no estan mostrant. Però em penso que aquest any ho suaran tot una mica més.

    ResponElimina