A l'agost La Mola val un post.

Botifarra amb seques per esmorzar al restaurant de La Mola. Què més es pot demanar?

Aquest agost, a banda dels quatre dies que vaig passar per La Cerdanya, he estat fent excursions vàries (a peu i en bici) pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que és el que tinc més a prop i mai em cansa. L'altre dia vaig anar amb tres col·legues a fer la ruta Coll d'Estenalles-Montcau-La Mola-Coll d'Estenalles, que feia temps que no feia. Diria que vam passar per un "malpàs" que no havia fet mai o un cop potser, amb una grimpada curta amb tres grapes a la paret i algun arbre per subjectar. Ahir vaig pujar per la ruta més habitual dels dipòsits, i com que era núvol vaig trobar molt poca gent. Em vaig creuar a tres que baixaven (un d'ells un vell conegut amb el que vaig parar a xerrar un quart d'hora ben bo) i una treballador del restaurant quan ja arribava a dalt, i a l'era de la casa hi havia un grupet de tres més. Més tranquil pràcticament impossible.

Vistes de la plana del Bages des del cim del Montcau.

Casa-monestir de La Mola.