"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 30 de novembre del 2020

Dissabtes sota la pluja.

 

Amb el Timi llestos per pujar el para-sol.

Dissabte vaig trobar-me amb uns quants amics per fer un dinar d'aquells que hem anat institucionalitzant després del confinament aprofitant la inactivitat castellera i la impossibilitat d'organitzar sopars pel toc de queda. Aquest cop vam anar al pis de la Jèssica i abans de poder dinar vam haver d'ajudar-la a recuperar un para-sol que li havia sortit volant després d'un temporal. Amb el Timi vam llençar una corda a la Yesi perquè lligués el para-sol i el poguéssim pujar a pols. 

Com que vam dinar un arròs negre, a banda d'uns entrants a base de navalles, musclos i cloïsses a la brasa, la foto va quedar en blanc i negre.

diumenge, 29 de novembre del 2020

150 anys del naixement d'Enric Prat de la Riba.

 

Avui es compleix el 150è aniversari del naixement d'Enric Prat de la Riba, que fou el primer President de la Mancomunitat de Catalunya (actual Generalitat), i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català a finals del segle 19. A més, va participar en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa (el més semblant a un Estatut). Com a President de la Diputació de Barcelona, va fundar l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1907.

És un personatge cabdal per entendre l'evolució de la nació catalana de finals del segle 19 fins a dia d'avui.

divendres, 27 de novembre del 2020

Ruta BTT Altafulla - Santes Creus.

Resum fotogràfic de la ruta en BTT per terres del Tarragonès i l'Alt Camp. Començant a Altafulla fins arribat a Santes Creus passant per camps d'oliveres, vinyes, rieres, boscos de pins i un munt de poblets amb encant (Riera de Gaià, Vilabella, Nulles, Els Arcs, Alió, Vila-rodona, Montferri...).

Presa de Gaià.































Cooperativa vinícola de Nulles.





Santes Creus

dimecres, 25 de novembre del 2020

El "temazo" del dia. Manu Chao - "La vida es una tómbola".

 

Avui ens ha deixat Diego Armando Maradona, el meu ídol futbolístic d'infantesa, i el segon millor jugador de la història d'aquest esport, al meu entendre, per darrera de Leo Messi. Ha mort a la seva Buenos Aires natal als 60 anys al patir una aturada cardíaca, després de molts anys d'excessos i deteriorament físic. 

Manu Chao li va dedicar aquesta cançó que es va incloure al documental que va dirigir Emir Kustutica sobre l'astre argentí l'any 2008.

dimarts, 24 de novembre del 2020

Ha mort Montserrat Carulla.

 












Avui ens hem assabentat que ha mort, als 90 anys, una de les principals actrius que ha donat el nostre país, la Montserrat Carulla. La vaig veure, saludar, i agrair la seva estima incondicional pel país un no tant llunyà octubre de fa sis anys, quan va venir a Terrassa amb l'obra "La iaia". Recordo que li vaig oferir un parell de petons que no va dubtar a acceptar, i va ser molt educada i correcte.

Malauradament, no ha arribat a veure la seva estimada pàtria alliberada, però continuarem lluitant en la seva memòria tal i com ella, segur, voldria.

DEP

dilluns, 23 de novembre del 2020

5 anys del primer 4d10fm, i 22 del primer 3d10fm.

 




Ahir era 22 de novembre, una data gravada en lletres d'or als llibres d'història castellera gràcies als Minyons de Terrassa, que l'any 1998 descarregàvem el primer 3d10fm de la història dels castells, i el 2015 el primer 4d10fm. Enguany que la nostra diada tornava a caure en diumenge 22, malauradament, no hem pogut fer castells degut al maleït virus de la Covid. Tanmateix, ens consolarem recordant les grans gestes del passat i amb l'esperança que puguem tornar aviat a fer allò que ens agrada.

diumenge, 22 de novembre del 2020

Primera cata a cegues.

 
















Ahir amb un grupet d'amics vam trobar-nos per dinar i fer una cata a cegues de vins. Feia temps que la idea em rondava pel cap, i el cap de setmana anterior vaig fer la proposta i va ser acceptada. Vam decidir comprar 5 vins diferents amb peus diferents i de DOs diferents. Un havia de costar al voltant de 2 euros, i els altres 5-6. 10-12, 15-16, i 25 aprox.

Un parell d'amigues de la colla van encarregar-se de comprar els vins i de deixar-los embolicats amb papers de colors. Una d'elles va aconseguir uns fulls de cates de vins professionals on cal valorar diversos aspectes com el color, el gust, l'olor, i encertar l'origen, l'anyada, la varietat del raïm, la marca, el preu...

La veritat és que al nostre nivell les úniques coses què podíem intentar encertar eren la DO, i el preu aproximat, i qualificar cada un dels vins amb una nota. He de dir que em va fer sentir orgullós encertar el preu dels cinc vins, tot i que a darrera hora vaig modificar el del primer amb un altre quan l'amiga que dirigia la cata va dir-nos que podíem retastar qualsevol dels vins ja tastats i fer modificacions en la graella avaluativa. Error. Vaig posar al de 5 euros 15 i al de 15 5. En tot cas, vaig tenir força clar quin era el vi de 2 euros, i també vaig encertar el més car, tot i que per a mi no el millor.

Si mai heu de comprar un vi d'aquells per quedar bé, us recomano el GR-174 de la DO Priorat. De 10 a 12 euros i boníssim.

Ah, i per cert, aneu amb compte amb el vi, que puja al cap quan menys t'ho esperes...

divendres, 20 de novembre del 2020

4 anys ja...

 

3d10fm, 4d10fm, 3d9fp, pd8fm. I tot descarregat!

Fa 4 anys, després que els Minyons féssim la major exhibició castellera de la història a la Plaça Vella de Terrassa amb motiu de la nostra Diada de la Colla, parlava amb l'Albert Pérez, el cap de colla i li deia que no trigaríem a veure repetida, si no millorada, aquella ràtzia de castells increïbles. I vet aquí que ja fa quatre anys d'aquella predicció i m'he hagut de menjar les paraules. Encara avui cap colla ha pogut ni tant sols igualar aquella gesta que continua figurant amb lletres d'or en els llibres, revistes, o webs, castelleres. I tal i com està avui dia el panorama casteller, dubto que veiem res semblant en uns quants anys...

dijous, 19 de novembre del 2020

Un novembre molt montserratí.
















Verge santa d’amor, patrona mia,
dels pobres i afligits guarda i consol,
















més pura que la llum quan naix lo dia,
més hermosa que el cel quan surt el sol;


tal com se veu a l’àliga orgullosa
en la roca més alta fer lo cau,


tu la serra més alta i més hermosa
vas escollir per fer-ne ton palau.


dimecres, 18 de novembre del 2020

El "temazo" del dimecres. Les Buch - "Ens estan matant".

 

Un nou descobriment musical gràcies als del Concurs Sona9, aquesta banda punk íntegrament femenina de Terrassa, Les Buch. Avui se celebra a Salt, a la sala La Mirona la gran final del concurs. Molta sort a les terrassenques, i endavant amb la lluita feminista!

dimarts, 17 de novembre del 2020

Hi tornarem!

 

Aquesta setmana seria la setmana de la 37a Diada de la Colla dels Minyons de Terrassa. Ahir hauríem fet el primer dels tres assaigs setmanals, i dimecres i divendres els darrers de la temporada. Però, malauradament, la pandèmia provocada pel virus de la Covid no ens ho ha permès. De fet, no ens ha permès fer castells en tota la temporada, ja que tan sols vam poder realitzar uns pocs assaigs a finals de febrer i principis de març.

Però si alguna cosa tenim els castellers és tenacitat i tossuderia, i sabem que tard o d'hora vencerem la batalla al virus i podrem tornar a alçar castells. I aleshores tornarem amb il·lusió i forces renovades, i sobretot, amb la convicció que això dels castells és una tradició que fa 10 anys van proclamar Patrimoni Immaterial de la Humanitat per moltes raons, i una d'aquestes és la capacitat de superació, i les ganes de fer grans coses col·lectivament, com un sol poble. Així som els catalans. I així som els Minyons.

dilluns, 16 de novembre del 2020

2a temporada de Bricoheroes.

 













A finals del mes d'octubre va començar a emetre's la segona temporada del "Bricoheroes", amb el Peyu i en Jaïr Domíngues, dos dels humoristes més populars i actius de l'escena de l'humor catalana. En aquesta segona temporada els capitols s'han allargat cinc o sis minuts més que a l'anterior, arribant ja als 20 i escaig. El format és el mateix, amb els dos protagonistes ensenyant-nos, de manera matussera, diferents feines de bricolatge.

He vist els quatre capitols i puc assegurar que la parella continua en estat de gràcia i més destralers que abans (si no ho eren prou). Ironia a dojo, jocs de paraules i de silencis, paraulotes, eufemismes poc eufemístics... en fi, humor a la catalana del segle 21. Sense pels a la llengua i sense temes tabú. Se'n riuen del mort i de qui el vetlla. I em fan riure molt. Llarga vida als Bricoheroes.

Ah, i a sobre, enguany, l'himne oficial de la sèrie l'ha composat el grup osonenc Obeses. Canya de la bona!

divendres, 13 de novembre del 2020

Passejant per la Serra de l'Obac.

 

Vista de Montserrat amb una mica de vacarissana a l'esquerra.

Els terrassencs tenim una gran sort de tenir a tocar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquests dies de tancaments perimetrals municipals, els terrassencs podem fer bones excursions ja sigui dins del terme municipal, o entrant a termes municipals limítrofs com ara Matadepera, Mura o Vacarisses. No t'acabes les rutes i els camins.

Avui he fet una caminadeta per la Serra de l'Obac, una bona part de la qual és dins del terme municipal de Terrassa. Hem deixat la moto al pàrquing de la casa Nova de l'Obac i hem fet arribat fins un dels pou del glaç que hi ha pels voltants. Un de ben bonic.

M'agrada molt aquesta serra perquè es veu molt bé Montserrat, i a l'altre banda, La Mola.


Pou de Glaç.

La casa Nova de l'Obac allà al fons a mà dreta.

dijous, 12 de novembre del 2020

Narcos i Narcos Mexico, dues sèries brutals.

 












Em sembla que ja vaig parlar de la sèrie Narcos fa un temps enrere. Tanmateix, tot just fa un parell de dies vaig acabar de veure la segona temporada de la seqüela Narcos Mexico, que narra el naixement i l'expansió dels cartels de la droga en aquest estat centre-americà a través de la història dels seus protagonistes principals. Si bé el negoci de la coca va desenvolupar-se a Colòmbia, els mexicans van ser socis necessaris dels primers per poder entrar la droga al gran mercat dels EEUU, i van anar guanyant en poder pel fet de fer la feina més important i complicada, el transport de la droga cap a un dels països majors consumidors del món.

A la sèrie s'explica la destacada figura del narcotraficant Miguel Félix Gallardo, el "jefe de jefes" que va aconseguir unir els diferents clans en una federació, fins que els interessos particulars de cada clan, i les ganes de fer caure aquell que manava per sobre de tots, van facilitar la detenció d'aquest, i la dissolució de la federació. I aleshores, la cruenta guerra entre càrtels pel poder.

Frisant perquè arribi la tercera temporada.

dimecres, 11 de novembre del 2020

El "temazo" del dimecres. Whitesnake - "Here I go again".

 

Els Whitesnake són una de les bandes clàssiques del Heavy Metal. Nascuts a Anglaterra l'any 1978 continuen en actiu i tenen més de 20 àlbum a les seves espatlles. L'any 1987 van assolir un gran èxit amb el seu àlbum de títol homònim al del grup, on s'incloïa aquest "Here I go again", segurament, el seu hit més popular de la seva trajectòria.

És d'aquells temes que sempre agrada escoltar ja que transmet bona energia i bon rotllo. No els he vist mai en directe, però el meu germà que es bastant més heaviorro segur que els ha vist en uns quants festivals.

dimarts, 10 de novembre del 2020

Terroristes de casa nostra.

 

Avui ha començat el judici dels atemptats terroristes del 17A a l'Audiència Nacional de Madrid i s'ha pogut veure un vídeo inèdit trobat pels mossos al xalet d'Alcanar on es van immolar diversos dels joves terroristes. Al vídeo apareixen tres dels joves preparant els explosius amb els que volien atemptar a Barcelona i que, afortunadament, no van poder portar a la pràctica.

Més enllà del fanatisme religiós que van inocular en els cervells d'aquests joves, m'ha sobtat el comentari en perfecte català d'un d'ells, quan al vídeo amenaça als mossos dient-los que "se van a enterar". Estic convençut que aquest comentari no és gratuït i que alguns d'aquests joves devien patir la criminalització i la discriminació, per raó del color de la pell, per part de policies d'aquest cos. Em pregunto fins a quin punt aquest odi que sentien cap a la policia va influir en la decisió de convertir-se en terroristes.

dilluns, 9 de novembre del 2020

Fregant-me els ulls.

 








Històric. Increïble. Inaudit. Inversemblant. Impactant...

Ja us podeu fregar els ulls i tornar a llegir el resultat i el resum dels gols del partit d'ahir del Madrid al camp del València. 4 a 1, i tres dels gols del València des dels nou metres, materialitzats tots tres per Carlos Soler (un amb repetició inclosa del llançament per entrada a l'àrea de dos jugadors abans d'hora).

Mai en els més de 90 anys del campionat de lliga havien xiulat tres penals contra el Madrid. Mai! I pocs ens pensàvem viure-ho mai tampoc, sobretot tenint en compte que amb el nou sistema de rearbitratge, el VAR, el Madrid continua sent beneficiat amb decisions, com a mínim, molt discutibles.

Els més malpensats, com jo, ja patim per la reacció del totpoderós entorn blanc, amb el mafiós president al capdavant, mitjans de comunicació de la caverna, empresaris, polítics..., i les pressions que molt probablement rebran molts àrbitres a partir d'aquest fet extraordinari.

diumenge, 8 de novembre del 2020

La vacarissana.

 

















Avui he anat fins al poble veí de Vacarisses per la carretera de Rellinars, pujant el coll de l'Obac per baixar tot seguit cap al poble Vacarisses per la urbanització dels Caus. Baixant cap al centre històric del poble m'he trobat amb aquest espectacle de la naturalesa tan conegut per la gent de la zona, la vacarissana. He sabut del nom que donen a aquest fenomen meteorològic quan he explicat a casa dels pares que l'havia vist, i la meva mare m'ha dit que a casa seva, a Viladecavalls, quan la veien des d'algun turó o punt elevat podien preveure algun canvi meteorològic i ja l'anomenaven així.

Cercant una mica per internet he comprovat com el nom és força popular i que el fenomen es dóna més habitualment en els mesos freds, quan el sòl és fred i l'escalfor del sol fa que sorgeixi aquesta boira per la condensació de l'aigua en l'aire. Un espectacle al costat de casa.


Antoni Font Pedrosa.

dissabte, 7 de novembre del 2020

Me la sua.

 












Portem un mes esmorzant, dinant, berenant i sopant eleccions nord-americanes. Afortunamdament, avui dia tenim moltes plataformes televisives més enllà dels canals habituals, i sempre pots refugiar-te en les pel·lícules o en un munt de sèries molt interessants i entretingudes (com ara Narcos, una sèrie sobre narcotraficants que reflexa fidelment les relacions entre política i crim organitzat).

Em sap greu que la televisió pública catalana dediqui tants minuts, diners i esforços, per informar-nos de les eleccions nord-americanes, i en canvi no ens informi del que passa, per exemple, als veïns de la Catalunya nord, o a Armènia, o al Kurdistan. Nord-americanisme per la vena. 

De fet, a mi me la sua qui guanyi les eleccions dels EEUU. M'és indiferent ja que sé que la meva vida no canviarà perquè hi hagi un president republicà o un de demòcrata. De fet, em penso que ni la vida dels nord-americans canviarà gaire. Pura façana, i pur màrqueting. No hi ha res més semblant a un president nord-americà republicà que un president nord-americà demòcrata.

divendres, 6 de novembre del 2020

Jornades de finestres obertes.

 













 

El Departament d'Educació ha donat una sèrie d'indicacions a les escoles i instituts de cara a l'arribada del fred per tal de mantenir a ratlla la Covid_19. A manca de recursos com ara aparells de renovació de l'aire, recomanen als docents mantenir les finestres de les aules obertes... i als alumnes abrigats. Si no és ja prou complicat mantenir la concentració i l'ordre a l'aula en condicions "normals", no em vull imaginar quan comencin les queixes pel fred, l'aire o els sorolls. En fi, els mestres podem amb tot (o això diuen).

dimecres, 4 de novembre del 2020

El "temazo" del dimecres. Kortatu - "La familia Iskariote".

 

Fa un parell de dies se celebrava el 35è aniversari de la publicació del primer llarga durada dels irundarres Kortatu, de nom homònim al de la banda. Un disc amb 13 temes on barrejaven estils com l'ska, el punk i l'oi, cantats en castellà i euskera. Un dels millors àlbums de la història de l'ska-punk que va popularitzar al grup basc internacionalment, fent-los tocar en directe arreu d'Europa i d'Amèrica del sud.

Com m'hagués agradat veure aquesta banda en directe. Vaig sentir alguns dels seus temes tocats en directe per la banda que va continuar a Kortatu, Negu Gorriak, però m'hagués agradat viure un concert de finals dels 80's amb tot el repertori ska-punk dels Kortatu.

dimarts, 3 de novembre del 2020

Un castell ben dalinià a Les Fonts de Terrassa.

 
















Fa un parell de dissabtes vaig anar a fer un volt amb la bici de muntanya des de Terrassa cap a Rubí i de tornada vaig fer un tram seguint la llera de la riera que travessa les dues ciutats vallesanes, la riera del Vallès, passant pel davant d'un castell força misteriós i curiós. Es troba al barri de Les Fonts de Terrassa, i fa més de 50 anys que està en construcció. El seu propietari, que fins fa poc vivia dins del castell, és Jacint Garcia, un col·leccionista a qui se li va ocórrer la idea de fer un habitatge diferent per guardar les seves peces d'art i va anar aixecant un castell d'aire medieval, però amb una barreja d'estils força daliniana.

De fet, cercant per internet no he vist notícies recents al voltant del propietari del castell. Pel que vaig poder veure en passar pel costat, sembla com si encara s'hi estigués treballant, però no us sabria dir. En tot cas, si mai passeu a prop de Les Fonts, o conduïu per la nacional que uneix Terrassa i Rubí, feu una ullada a la vostra dreta que el veure-ho. I diria que anant de Rubí a Terrassa en el tren dels FGC, el podreu veure a la vostra dreta. De fet, queda molt proper a l'estació de Les Fonts.

dilluns, 2 de novembre del 2020

Un altre dia dels morts viu.

 












Doncs això, que ja sóc un any més gran, i com qui no vol la cosa ja he arribat als 45. I mira si en va de ràpid el temps... El rellotge del temps va cada any més ràpid. Una mica com els rellotges de sorra aquells que a mesura que queda poca sorra a la part de dalt sembla que baixi més ràpidament. En fi, que no ser si alegrar-me o posar-me a plorar. Bé, com diria el Peret, sempre millor "reir que llorar"...