La setmana passada, de vacances al Moianès, se'm va enganxar al cervell la cançó del McCaulay Culkin, dels montcadencs Ladilla Rusa. En qualsevol moment del dia (anant en bici, jugant al domino o al ping-pong, fent brasa, mirant el Barça...) em donava per cantar la tornada de la cançó, amb el seu deix aflamencat.
Com que ja havia penjat la cançó del McCaulay Culkin en una entrada del mes d'agost del passat any, avui us deixo un altre dels temes clàssics d'aquest duet de technoflamenc quinqui.
Són tan friquis que acaben agradant i tot. Si el Torete aixequés el cap segur que els escoltaria.
ResponEliminaHaha, cert. En un concert d'aquests es pot ajuntar una àmplia varietat de persones.
EliminaLa vaig descobrir a la versió de Polònia i després vaig buscar l'original. És un himne!
ResponEliminaSí. Segur que la punxaré en alguna de les meves sessions de PD al local dels Minyons.
Elimina