"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 14 de gener del 2021

Ha nascut una estrella: Ronald Araujo.

Araujo en una acció del partit de supercopa d'ahir contra la Reial Societat.













El Barça d'aquesta temporada sembla un equip en recomposició després d'un cicle victoriós que es va trencar la temporada passada sense cap títol important. Enguany amb l'arribada de Koeman d'entrenador sembla que es vulgui fer una renovació tant d'estil com de jugadors, i tot i la irregularitat de l'equip en aquest inici de temporada, hem pogut veure alguns debuts esperançadors com ara els joves Araujo, Pedri, Dest, Mingueza, Trincao, o la millor versió de jugadors que ja eren a la casa però que no havien destacat com en els seus equips anteriors (De Jong, Dembélé).

Personalment, trobo que una de les sorpreses més positives ha estat la del defensa uruguaià Ronald Araujo, de tan sols 21 anys. Fitxat l'any 2018 per al filial blaugrana, es va estrenar la temporada passada al primer equip, sense pena ni glòria, i semblava un d'aquells jugadors que havia d'escalfar banqueta i donar uns minuts de descans als defenses titulars. Tanmateix, la lesió de llarga durada del central titular, Piqué, juntament amb les poques peces per aquesta posició, li van donar la titularitat, i partit a partit ha anat creixent i demostrant que és un jugador molt intel·ligent, ràpid i potent, ideal per a aquesta posició tan compromesa.

Ahir al partit de la semifinal de la supercopa contra la Reial Societat va fer una exhibició de velocitat, col·locació, anticipació, i poder físic davant la davantera de la Reial, que van veure com l'uruguaià els prenia la majoria de possibilitats de crear ocasions de gol davant de Ter Stegen.

Un central amb molt futur i un gran potencial. Tan de bo quan Piqué estigui recuperat el bo d'Araujo no perdi la titularitat, ja que s'ha demostrat com un central molt fiable i amb enorme projecció.

6 comentaris:

  1. Per a mi el Barça de fumbol és el de les noies.
    Hi ha també la secció masculina que algun dia l'encerta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus, a mi no m'acaba d'emocionar el futbol femení...

      Elimina
  2. Sí, una bona sorpresa, i sembla que ja s'ha guanyat la confiança tant de tècnica com de públic. Actualment està millor que Lenglet, i evidentment que Umtiti. Però jo no descartaria Mingueza, que també està jugant molt bé. M'agrada més de central que de lateral, però tampoc ho està fent malament aquests dies. Alguna cosa em diu, però, que tindrà més complicat quedar-se que Araujo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els dos. Mingueza té un perfil més de central-lateral, ràpid i hàbil amb els peus. Em recorda una mica a l'Abidal, salvant les distàncies. Araujo és un central total, però dels més ràpids que he vist en molts anys. I calen paios d'aquests alts, ràpids i forts pel joc aeri. Personalment, el prefereixo a qualsevol dels altres centrals, Piqué inclòs.

      Elimina
  3. Vaig compartir vestidor amb el Jacinto Elá, un ex futbolista molt divertit, i el primer futbolista español que va jugar a la Premier.

    Una cosa que em deia, i crec que té molta raó, és que qualsevol jugador mitjanament decent, quan el poses a entrenar/jugar amb gent de més nivell, amb poc temps es posa les piles.

    Les lesions a vegades tenen aquestes coses, serveixen per adonar-nos que ningú és imprescindible. Un veritat que també podem explicar els nostres anyorats castells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És possible. També penso que el talent i la capacitat de donar el millor de tu sota pressió no està a l'abast de tothom. Per exemple, Pedri. Té quelcom especial, i amb 17 anys juga com un veterà i fa coses extraordinàries.

      Elimina