Ahir es van celebrar les eleccions a la presidència del Barça, ajornades un parell de mesos degut a la pandèmia, i com ja era de preveure (jo vaig clavar bastant la porra), Jan Laporta va guanyar clarament els seus rivals, Font i Freixa (55%, 30% i 10% aprox.). Penso que aquesta victòria tan rotunda es deu per una banda a l'esperança de molts socis de reviure un Barça de nou triomfant com en la millor època culer a finals de la primera dècada del 2000. Per altra, molts culers també van votar en clau nacional, i sense dubte Laporta era el més desacomplexadament independentista dels tres. De fet, avui ja s'han sentit algunes veus des de Madrid alertant Laporta perquè no posi el club al servei de la causa independentista.
Sempre he dit que jo volia que guanyés Laporta, però això no significa que em caigui especialment bé el personatge. Més aviat tot el contrari. El trobo un personatge fatxenda, masclista, i esnob. Tanmateix, s'ha de reconeìxer que ho va fer molt bé en la seva anterior etapa. Si és capaç de fer-ho bastant igual que llavors, gaudirem molt novament.
El ministre de Cultura espanyol que ja l'ha amenaçat.
ResponEliminaEls enemics de sempre no saben el que és la democràcia.
Els agrada la democràcia quan s'imposen les seves idees.
EliminaEstà clar que la gent necessita tornar a aquella època que tot eren flors i violes, i en gran part era a la junta, digna, treballadora i clarament independentista. Però aquest Laporta ja no és el mateix Laporta. Si pretén viure de rentes, serà un fracàs. Si torna a capgirar el club, potser sí que tornarem a estar orgullosos del Barça.
ResponEliminaEl que és evident que les juntes no són un sol home. Vull pensar que Laporta s'haurà sabut rodejar d'un bon equip i que estarà sempre ben assessorat. Això és clau. I que hi hagi transparència perque no passin coses lletges com en el passat. Això ho trobo imprescindible.
ResponElimina