Ahir em vaig atrevir a pujar a Montserrat i tonar a Terrassa amb la bicicleta de carretera. Ara mateix, no recordo si ho havia arribat a fer mai. Recordo alguna excursió per la muntanya de Montserrat amb la Penya Ègara fa uns 25 anys, però no recordo arribar a dalt del Monestir... I les darreres vegades que havia arribat al Monsetir, havia agafat el tren a Castellbell i el Vilar per tornar a Terrassa per estalviar-me uns quilòmetres. Ahir vaig fer anada i tornada, anant per Rellinars i tornant per Vacarisses i Viladecavalls. Un bon "tute" amb força desnivell. He de reconèixer que vaig acabar força cansat. Però ja està fet.
La darrera vegada que vaig pujar a Montserrat fa uns quaranta-cinc anys, ha plogut força des de llavors!. Segueix sent tan bonica com abans.
ResponEliminaDeus estar fet pols, ara a descansar un poc! 😉
Bon dissabte, Risto.
Déu n'hi do si ha plogut des d'aleshores. Diria que no ha canviat gaire però el lloc.
EliminaEts viu o ets a la glòria?
ResponEliminaHaha, al sofà de casa, ara per ara, és la glòria!
Elimina