No sóc un gran fan dels Rolling Stones, tanmateix puc dir que els he vist en directe a l'estadi olímpic Lluís Companys, i que m'agrada escoltar alguns dels seus clàssics quan me'ls posen a la ràdio. M'acabo d'adonar que encara no havia penjat cap cançó d'aquesta mítica banda al meu bloc, i avui he pensat que estaria bé fer-ho per homenatjar al seu bateria, Charlie Watts, que va morir ahir a l'edat de 80 anys a Londres. Ho faig amb un dels meus temes preferits de la banda, el Paint it, Black, inclosa a l'àlbum "Aftermath" de l'any 1966. Un clàssic rock and roll amb el Charlie Watts fent-se pols a la bateria.
Tot i que en la joventut jo era més de Beatles no els vaig veure mai en directe i en canvi als Stones els he vist 2 vegades.
ResponEliminaEl Charlie Wats em queia molt bé. El seu toc de bateria a l'inici del original del "Honky Tonk Women" l'he escoltat centenars de vegades. I totes les altres naturalment.
També vaig veure 2 films dels Stones, la de la pantalla gegant a l'Imax i la "Shine a Light" que es una pel·lícula molt recomanable del director Martin Scorsese, també sobre els Rolling Stones.
Descansi en pau, perquè nosaltres mentre escoltem els seus discos no podrem estar quiets.
Veus, jo els BEatles m'hagués encantat poder veure'ls. Tenia entrada per veure el Paul MacKartney a l'estadi olímpic a l'estiu de l'any passat però van suspendre el concert. Potser mai més...
EliminaI, efectivament, el Charlie Watts descansa però milions de persones continuaran movent-se al ritme dels seus timbals.
Un grup què sempre ha tingut un públic considerable.
ResponEliminaEls músics mai moren!
Bona tarda, Risto.
Sempre. Sempre han omplert grans estadis. Segurament hi ha poques bandes que hagin omplert tants recintes com els Rolling Stones.
Elimina