Ahir ens vam assabentar de la mort de l'escriptor català Josep Maria Espinàs als 95 anys. D'entre les seves diverses facetes, destacà com a cronista de viatges, articulista a premsa, novel·lista, o cofundador del grup d'Els Setze Jutges. Va rebre un bon grapat de reconeixements a la seva obra.
Tanmateix, per a molts culers, l'Espinàs sempre serà recordat, sobretot sobretot, per ser (co)autor, juntament amb Jaume Picas, de l'himne del club, l'any 1974, amb motiu del 75è aniversari del club. Una de les composicions en català més conegudes arreu del món, i que molts infants catalans aprenen molt abans, com qui diu, de saber parlar.
DEP
Tot el camp
és un clam
som la gent blau-grana.
Tant se val d’on venim
si del sud o del nord
ara estem d’acord, estem d’acord,
una bandera ens agermana.
Blau-grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!
Jugadors
Seguidors
tots units fem força.
Són molts anys plens d’afanys,
són molts gols que hem cridat
i s’ha demostrat, s’ha demostrat,
que mai ningú no ens podrà tòrcer.
Blau-grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!
Per a mi (i per moltíssima gent), l'Espinàs és un referent literari i humà. No sé com seria Catalunya si ell no hagués existit. Probablement (culturalment) més pobra.
ResponEliminaSeria diferent segur. D'entrada no em puc imaginar un sentiment com el blaugrana sense un himne com el que van parir. I com això moltes altres coses, evidentment.
EliminaD.E.P.
ResponElimina