Meravelles de la naturalesa a Catalunya. Muntanya de sal de Cardona.

El passat dimecres vaig anar d'excursió amb els companys mestres de l'escola on treballava a visitar Cardona, a la comarca del Bages, el seu castell Parador, i la montanya i les mines de sal. Està clar que no cal anar molt lluny per veure coses meravelloses i úniques. No sé exactament el nombre de visites que rep la mina de sal de Cardona, ni si hi ha gaires turistes interessats a visitar-la, però la veritat és que pels catalans hauria de ser una visita d'obligat compliment, al nivell de la montanya de Montserrat, el parc d'Aigüestortes, la Costa Brava, o la zona volcànica d'Olot.

Ens van explicar que la montanya de sal de Cardona és una de les tres úniques montanyes de sal del món juntament amb les que hi ha a Colòmbia i Romania. La montanya sobresurt més de mil metres de terra i a saber els kilometres de profunditat salínica que pot arribar a tenir. Les excavacions en aquesta mina es van aturar fa prop de vint anys quan s'havia arribat als 1300 metres de profunditat. La manca d'oxígen i les elevades temperatures feien molt difícil l'extracció de sal, i poc rendible la mina. A dia d'avui es continua extreient sal de les mines de Balsareny i Súria, a profunditats menors.

També ens van explicar que a tota la zona de la Catalunya central fins als Pirineus i la zona nord d'Espanya hi ha molta sal al subsol, ja que fa milions d'anys aquesta àrea havia estat coverta per l'oceà Atlàntic que va anar reculant per evaporació. O sigui, que no cal que patim gaire per les reserves de sal, perquè en tenim a cabassos sota els peus. I s'hi troben diverses sals: potàsica, sòdica, i magnèsica.

Al llarg de la visita per les mines, veus les diferències en el color, la forma, la textura, i fins i tot el sabor, entre els diversos tipus de sals que hi ha formant la roca. Per tot arreu. A les parets, al terra i als sostres. És per això que les galeries i els túnels que les uneixen són un espectacle excepcional de formes i colors, amb un munt d'estalagtites i estalagmites que s'han anat formant amb el pas del temps per la solidificació de les aigües salades que s'escolen per la roca. Un espectacle digne d'admirar! No us el perdeu!

Darrer dia de feina.

Això s'acaba. Adéu Floresta. Ja ha passat un nou curs escolar i arriben les merescudes vacances d'estiu. Fa dies que els nens han acabat les classes, però als mestres ens han allargat una setmana al juliol per compensar els dies de festa de la Setmana Blanca al mes de març. La veritat es que pels mestres que sabem que no continuarem a la mateixa escola, aquest allargament ha estat una mica inútil i improductiu, ja que no pots començar a treballar pensant en el curs següent i la feina de tancament de curs ja s'ha enllestit fa dies. En fi, per sort, el curs vinent torna a canviar el calendari i ens estalviarem aquest allargament innecessari al final del curs.

Enguany he tingut la sort de romandre a la mateixa escola tot el curs, de setembre a juny, i creuo els dits per tenir la mateixa sort pel curs vinent, i no haver de fer substitucions en gaires escoles. No està gens clar com anirà el tema amb les retallades anunciades i si afectarà poc o molt als especialistes d'educació física la supressió de la sisena hora. En tot cas, feina és feina, i tal i com està el mercat laboral, no em queixaré pas si em toca anar amunt i avall per fer substitucions. Ara, és clar que el grau d'interès i implicació que hi poses no és el mateix si saps que has d'estar quatre dies o tot el curs...

No sé si després d'aquest curs a l'escola Floresta de Sabadell soc millor mestre o no, i si he crescut gaire a nivell professional. Sempre s'aprenen coses noves quan es canvia d'escola i d'entorn de treball, però d'aquí a créixer professionalment hi ha un bon tros. Potser aquest procés és massa invisible com per adonar-te'n, però l'acumulació d'experiència no és sempre sinònim de creixement i millora, i en aquest ofici igual que en altres, la veterania no és sempre un grau. Hi ha mestres amb molts anys d'ofici que continuen fent-ho igual de malament que al principi, d'altres que empitjoren amb el pas dels cursos, i també n'hi ha que saben adaptar-se a qualsevol entorn i són grans professionals. M'agradaria pensar que estic en aquest darrer grup, tot i que les valoracions acostumen a ser subjectives i molt personals.

En fi, ara toca descansar molt, gaudir molt, viatjar molt, aprendre molt, i en definitiva, passar unes bones vacances per tornar amb energies renovades al setembre i continuar educant allà on sigui, a qui sigui, i el temps que em diguin. Per sort, les ganes i la motivació continuen intactes.

El "temazo" del dimecres. Madness: "Night boat to Cairo"

Aquest cap de setmana, per fi, podré veure un dels meus grups favorits de tota la vida en directe al festival Cruïlla de Cultures al Parc del Fòrum de Barcelona. Es tracta de la banda d'ska i rocksteady anglesa Madness. Uns clàssics sorgits a l'Anglaterra de la Margarette Tatcher, amb una música molt ballable i amb lletres tirant a catxondes. Si més no, no tant reivindicatives i crítiques com les dels primers grups punk anglesos dels anys setanta. Molts punks es van tallar les crestes i van apropar-se als sons jamaicans més tranquils i ballables. Tot i que les darreres èpoques d'aquest grup van acostar-se més als sons pop, es podria dir que van produir un munt de grans èxits que ara són himnes coneguts per molts i ballats a moltes discoteques d'arreu: One Step Beyond, Our House, House of Fun, Baggy Trousers, My Girl... A més, també van destacar pels seus videoclips molt originals en aquella època.

Jove, tu també pots... amagar-te per Festa Major.

Un dels principals maldecaps que deuen afrontar els gestors culturals dels pobles i ciutats (sobretot aquestes darreres) quan arriba la Festa Major, és que fer perquè els joves no molestin gaire i no facin gaire nosa a la resta de ciutadans "normals i corrents". A Terrassa ja fa uns quants anys que l'Ajuntament de la ciutat va resoldre el problema enviant als col·lectius més joves al Torrent de les Bruixes del Parc de Vallparadís, on s'aplega la gran majoria de nois i noies durant els principals dies de la festa, evitant així que es barregin amb la resta de ciutadans pels carrers de la ciutat on es desenvolupen la resta d'actes. Fent un símil una mica extrem, la festa del Jove a Vallparadís vindria a significar el clavegueram de la festa, on abocar tota la xusma i tot allò que molts prefereixen no veure quan van a fer el volt o a prendre una orxata o un granissat pels carrers del centre.

No fa tants anys, la festa del Jove s'havia fet a places i carrers del centre de Terrassa. Al Portal de Sant Roc, a la plaça Salvador Espriu, o a la plaça Didó. Eren espais cèntrics que permetien als col·lectius joves de la ciutat mostrar a la resta de gent el que feien, tant a nivell musical com d'activisme polític o social, i possibilitaven que el jovent de la ciutat fos visible a la resta de ciutadania i també que es poguessin barrejar amb facilitat en la resta d'actes a altres places i carrers. Actualment la majoria dels joves que acudeixen a Vallparadís es passa tota la Festa Major "amagada" al parc, invisibles a la resta dels terrassencs, a no ser que siguin dels valents-progres que "s'atreveixen" a baixar al parc a fer una passejada, com qui va al zoològic.

Sembla difícil imaginar al jovent de la ciutat novament dins de la festa. Les autoritats (i molts ciutadans) deuen estar encantades amb l'emplaçament actual, i tampoc crec que els organitzadors actuals del Jove es plantegin aquesta qüestió. Potser va sent hora que s'organitzi una festa alternativa de veritat. I a ser possible sense zona tecno per estalviar-nos la xusma maquinera i als quinquis, i de pas les baralles, les males mirades i els problemes en general. El Jove ha canviat molt des que es va introduir l'escenari tecno. La festa ha derivat en un macro-botellón amb una barreja de tribus urbanes que no enganxen ni amb cola (potser sí amb coca): red-skins, skins fatxes, heavys, maquineros, okupes, pijos, latin-kings, punkys... vaja, una bomba de rellotgeria.

Siusplau, recuperem el centre. Fem-nos visibles. Gaudim la nostra Festa Major de ple. Recuperem la reivindicació (política, social, cultural, musical, nacional...). Molestem a qui els molesta. Que són tres dies coi!

Actuació de Festa Major històrica.

Ahir a la nostra Festa Major, els Minyons ens vam lluir descarregant tres castells de nou (4d9f, 2d9fm, i 3d9f) i carregant el pd8fm per posar la cirereta final a la nostra millor actuació de la història en aquesta diada. Llàstima de pilar que només vam poder carregar, perquè a dia d'avui és el nostre castell bandera i ahir no es va fer justícia a la feina que s'havia fet fins ara. Tot i així, va tenir molt mèrit poder aguantar el pilar fins la carregada tal i com havia quedat de vençut des de bon inici.

Després de la decepció del passat cap de setmana a Cornellà, la Festa Major de la nostra ciutat ens ha tornat a donar ales per continuar treballant fort el que resta de temporada, i tenim molts objectius pel davant i molt bones sensacions com per enfrontar-nos a aquests grans reptes. Si la sort no ens gira l'esquena, segur que enguany podrem assolir grans fites, i per què no treure'ns algunes espines encara clavades...

Per altra banda, cal denunciar l'actitud rabieta dels Castellers de Terrassa que van tornar a comportar-se com uns menors maleducats a l'alçar el pilar de cinc de comiat sense esperar que féssim nosaltres el pilar de sis, en la jornada de vigília, i van repetir el numeret el diumenge al fer el pilar al balcó sense esperar que nosaltres muntéssim el nostre, i ocupant l'espai central de l'ajuntament amb tota la mala llet. Lamentable! És trist que hagin de fer aquests numerets per fer-se veure i donar pel sac. Ja que per nivell casteller passen desapercebuts, com a mínim es deixen notar amb aquestes rebequeries. 

Vull felicitar als promotors de la iniciativa de despenjar la gran senyera estelada al balcó de l'edifici del costat dret de l'ajuntament. A banda de sentir-me molt identificat amb els valors que representen aquesta bandera, haig de dir que les fotos que he vist de l'actuació han quedat ben xules amb aquest fons estelat.

Així no companys, així no.

Ahir per la tarda es va produir un incident durant l'entrada del Drac al Raval de Montserrat dins dels actes de la inauguració de la Festa Major de la ciutat. Un grup de manifestants dels serveis sanitaris de la ciutat van voler boicotejar l'acte no permeten al grup que fes la seva entrada a plaça com cada any fa molts anys. Van impedir a molts infants i molts ciutadans que no tenen cap culpa dels seus problemes, i que tampoc ho entenen, de gaudir d'un espectacle que mai abans s'havia boicotejat d'aquesta manera (i dic jo, que aquest no deu ser l'únic any en que hi ha hagut retallades i problemes varis).

Em sembla molt bé que la gent protesti. Crec fins i tot que cal protestar més i de manera radical. Però s'ha de saber quan i com, i la protesta d'ahir no va encertar de cap de les maneres el quan. Crec que hi ha moments molt més oportuns com per no haver de fotre als qui volen gaudir de la Festa Major, i dels qui participen anys rere any amb total altruisme i civisme.

Si aquests manifestants volen sumar adeptes a la seva causa, no ho aconseguiran pas de la manera que ho van fer ahir. És més, poden aconseguir l'efecte contrari al desitjat i provocar rebuig entre la ciutadania. Com a mínim molts dels que ahir eren al Raval de Montserrat esperant veure al Drac...

Arriba la Festa Major.

Ja la tornem a tenir aquí. Un altre any arriba la Festa Major de Terrassa, més festival cultural que festa, però la nostra festa al cap i a la fi. Són tres dies (sí tres, encara que al programa digui sis, perquè a partir de dilluns la cosa està més morta que un cementiri) de gresca, concerts, actuacions castelleres, i trobades amb amics i coneguts amb qui fer-la petar. No és el model de Festa Major que a mi m'agradaria, però igualment intentaré gaudir-la al màxim en les estones que m'ho permetin.

Ja he repasat el programa de dalt a baix i he pres nota de les activitats que més m'interessen cada dia. Espero no perdrem els concerts de Pirat's Sound Sistema i Dr. Calypso d'aquesta nit, Kop el dissabte, Eskassa Llibertat i Hotel Cochambre diumenge, i The Pepper Pots el dilluns. Ah, i els vermuts musicals del local de Minyons de dissabte i dilluns al migdia, i el ball de gralles de diumenge a la tarda. I una estoneta al Raval Infernal i del ball de Serrallonga per no perdre el costum. I evidentment, els castells de dissabte al vespre i diumenge al migdia, on podríem aconseguir la millor actuació per Festa Major de la nostra història amb el 4d9f, el 3d9f, el 2d9fm i el pd8fm!!!

Continuo sense entendre perquè el divendres a les 2:00 ja no hi ha concerts pel centre de la ciutat, i dissabte a partir de les 3:00, el mateix. Ni un dia a l'any ens podem permetre el luxe d'estar de festa al carrer amb música i sarau fins que surti el sol? No estic demanant una setmana sencera de festa sense parar, però que ni un trist dia poguem fer festa tota la nit... vaja, una merda de festa. Espero que no es decideixin a canviar el model de Festa Major, de festival cultural a festa autèntica, quan jo ja tingui seixanta o setanta anys... Les ganes de festa que em quedin a Terrassa les hauré de cremar a san Fermín, on la paraula festa queda curta per definir el que allà se celebra.

Apa doncs, ens veiem pels carrers i les places, amb la birra o el cubata a la mà. Tu convides!